He fet la reflexió que ara et demano que facis tu. Et demano que busquis dins teu, que miris al teu voltant, tot el que ets, tens i fas. Una estona de reflexió, reflexió honesta amb tu mateix i amb tot el col·lectiu de catalans, però principalment amb tots els independentistes. Sigues sincer, en primer lloc per no deixar a l’estacada a cap independentista que se la jugui en el teu lloc i en el teu nom, ja que o tots a totes o res, la desunió, el desgovern i l’abisme on som ara.

Amb el cor a la mà, estàs convençut que arribat el moment d’arriscar-ho tot, en cas de perdre-ho tot, aguantaràs l’envestida de l’Estat, d’aquest Estat poderós, trampós, venjatiu i rancorós? Aguantaràs les multes i embargaments, l’exili, la presó i totes les conseqüències que això pot comportar a tu i els teus?
Si creus que sí, si tots els d’ERC i Junts realment creuen que sí, què fa encara el nostre Govern legítim i represaliats a la presó i a l’exili?, com és que l’Estat fa plegar un president per una pancarta, com és que fa quatre dies també fa plegar un conseller per haver col·laborat amb l’1 Octubre? Com és que tenim eleccions, com és que Junts i ERC no han estat capaços de mantenir la unitat independentista al Govern i al Parlament per davant de tot?

La veritat s’imposa, en tres anys cap de Junts ni d’ERC ha realitzat cap acció o decisió que pogués comportar la seva inhabilitació. En cap cas han tirat endavant cap acció de desobediència que ens apropi cap a la independència. Són paraules dures, però per desgràcia certes. Ara, altre cop, tenim la promesa sobre la taula de Junts i la CUP que ho faran, que després de les eleccions executaran la independència. Gira’t i mira enrere, no han tingut tres anys per fer-ho?

Per què el PDeCAT ha de tenir representació al Parlament? El PDeCAT ha de ser aquell partit independentista que ens faci tocar de peus a terra, que aporti el seny per redefinir l’estratègia i fer una bona governança. Tan sols redreçant el Govern i les seves institucions reforçarem el país i reforçarem el procés cap a la independència.
Al PDeCAT creiem a forçar el diàleg a tots nivells, creiem a negociar. Hem de negociar incansablement amb l’Estat o amb qui ens escolti.

Tenim clars els objectius:

El primer, la llibertat dels presos i exiliats.

El segon, fer un Govern fort. Un Govern que doni la confiança a la ciutadania que estarem a l’altura per fer front a la pandèmia i a la crisi que està esmicolant molts sectors de la nostra societat. Govern i institucions han de ser un engranatge perfecte que faci avançar la societat.

Tercer, tornar a fer de Catalunya un país de primer ordre, on siguem capdavanters en la nova economia, en el medi ambient i amb un equilibri real entre ciutat i món rural.

Quart, en el mentrestant, plasmar a la seua Constitució els nostres drets com a nació, per tal que mai ningú pugui fer mal a les nostres institucions, a la nostra essència com a poble, a la nostra llengua i cultura.
Cinquè, acordar el dret a decidir del nostre poble en un referèndum, on tots els catalans puguem escollir lliurement i democràticament quin ha de ser el futur com a país.

Per acabar, el que ens separa a l’hora de dissenyar l’estratègia per ser lliures, per ser independents és si creiem que podem i devem aconseguir la independència de forma unilateral i a qualsevol preu o, per altra banda, creiem que per obtenir-la, cal treballar per reconstruir el que ells i nosaltres hem destruït. Hem de ser més que ells en qualsevol votació i posteriorment que algú d’aquesta Europa poruga sigui valent i ens reconegui. La primera part només depén de nosaltres, la segona ens la guanyarem sent un país de primer ordre i amb institucions de primer nivell.

Ja m’ho he pensat i votaré el PDeCAT.

Autor: