Deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat“, és la definició d’esperpent. I la de democràcia, aquesta altra: “Sistema de govern basat en la sobirania del poble, que exerceix el poder per mitjà de representants“. I com defineix el Termcat (diccionari per internet), sobirania? “Qualitat del poder polític d’un estat que no és sotmés a cap altre poder ni autoritat interna o externa“. Amb només tres cites queda tot definit i reflectit. Vegem-ho.

És “grotesca”, “caricaturitzada” i “tràgica“, la democràcia que ens porta a votar el pròxim 14 de febrer? El Govern respon “a la sobirania del poble”? Ha intervingut “cap altre poder ni autoritat“? Quina ha estat la “qualitat del poder polític” de l’estat“?

Anem a l’origen de la història, les eleccions al parlament de Catalunya del setembre de 2015. En aquella convocatòria nascuda de qui té la competència legal exclusiva, el president de la Generalitat, uns determinats partits polítics portaven als seus programes electorals (també denominats “contractes” amb “els ciutadans“), la independència, que s’havia de ratificar per referèndum d’acord amb mecanismes regulats al dret internacional.

No va ser així perquè la resposta al referèndum va ser apallissar als votants, i la “qualitat del poder polític” de l’estat en qüestió, el d’Espanya, va ser aplicar un excepcional article de la Constitució aprovada trenta-sis mesos després de la morta del dictador, el 155, pel qual el president de l’Estat convocava les eleccions d’una autonomia perifèrica anomenada Catalunya. Ens situem així a les eleccions de desembre de 2017, que donàvem pas a la dotzena legislatura que aquests dies acaba.

Aquesta legislatura va començar convertint en president de la Generalitat a la quarta persona proposada, perquè el primer estava exiliat i perseguit per la Justícia (que algun dia haurà de purgar els tumors malignes que conté, si aspirem a una democràcia sana), i els altres dos cap a la presó preventiva on encara continuen. Tot uns antecedents realment “grotescos” i “tràgics“, que amb els anys no seran només una història de caricatura, sinó de les que avergonyeixen al sentit comú.

Situats ja a les portes de la campanya electoral, els homes i dones de la toga negra encara han de fer la seua última aparició per justificar, a partir de la lectura sempre segada i parcial de la legalitat, si ens deixen (“la sobirania del poble, que exerceix el poder per mitjà de representants“), ajornar les eleccions pel nostre dret a la salut. O si ens obliguen a votar a partir d’una també esperpèntica convocatòria electoral, per segona vegada no subscrita per qui té el dret únic d’executar-la, el president de la Generalitat (el quart de la llista que també va ser, finalment, capat).

Hi ha a les democràcies occidentals un exemple tan esperpèntic d’intervencionisme i manipulació tan gran i esperpèntic de la sobirania i del sufragi universal (“dret de vot de totes les persones majors d’edat“)? Segur que abans i després del 14-F tot continuarà igual, i l’statu quo dels poderosos instaurarà un discurs digital (xarxes socials i mitjans audiovisuals sobretot) on es podrà continuar dominant relat, institucions i pressupostos d’una societat en ruïna. Però la legitimitat democràtica s’ha perdut pel camí, encara que sigui legal. Mentre no hi hagi purga i representativitat de la judicatura, els ciutadans serem els seus esclaus, i més que votar el dret real que tenim és el de tragar.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.