La consellera portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó, i el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, han de rebut durant aquest cap de setmana una proposta unànime de tot el sector de l’hostaleria a Catalunya, demanat a l’administració pública l’aprovació d’un pla publicoprivat que permeti abordar la crisi del covid-19, practicant test massius autodiagnòstics als ciutadans. A la pràctica, el que ja s’aplica a les escoles i a la lliga de futbol professional.
El document està subscrit pel gremi de restauració de Barcelona i per les federacions d’hostaleria de Tarragona, Lleida i Girona, i el presenten com “una proposta de col·laboració entre el sector empresarial i el sector públic enfront del covid, per a la vostra valoració“. L’escrit descriu la situació del sector d’una forma molt gràfica: tenen unes economies “arruïnades“, els ICOS exhaurits, i se senten “esgotats físicament i psíquica” després d’un any de pandèmia.
Així no obstant, proposen afrontar la situació assumint responsabilitats, a l’entendre que “sense col·laboració i responsabilitat dels ciutadans no es podrà controlar el virus“, i postil·lant també que “amb els instruments dels quals disposa l’Estat no n’hi ha prou“, per la qual cosa aposten per posar en pràctica “un alt grau de disciplina i col·laboració social“, i argumentant que “en democràcia és necessari el consens, la col·laboració i el consentiment“.
Les propostes
La proposta està avalada “per un equip de metges, epidemiòlegs i investigadors”, coordinats pel metge i exsecretari de Salut, Francesc Sancho, i manté tesis inqüestionables: l’objectiu prioritari és “tallar la cadena de transmissió” de la forma més extensiva possible. Una situació però que no s’ha aconseguit dominar en les tres onades de la pandèmia.
En conseqüència, el pla de xoc consisteix en posar en pràctica “una estratègia de detecció i aïllament de covid amb test de diagnòstic ràpid“, el més intensiva possible, estrenant sistemes que fins ara no s’han utilitzats, utilitzant òrgans conjunts “publicoprivats” com els que es proposen. I amb mesures “consensuades amb els sectors afectats (les organitzacions empresarials, els sindicats i els ajuntaments)”, i a la vegada, amb la garantia de que s’impliquen en l’execució.
Pensen els hostalers que amb la seva participació, i també amb la de les farmàcies, es pot crear “una xarxa responsable de vigilància epidemiològica i de detecció del covid“, tal com s’ha fet a l’escola o a la lliga de futbol professional, a partir de definir “mecanismes i protocols” que tinguin com a finalitat “fer diagnòstics ràpids” i comunicar com més ràpidament millor, per mitjà de l’ús l’extensiva implantació de l’app (creada fa mesos). Al capdavall, un sistema de “comunicació efectiva dels afectats, tant simptomàtics com asimptomàtics, per tal d’aïllar la infecció i evitar la transmissió“.
Els hostalers estan convençuts que és factible aplicar aquest pla, i destaquen que aquesta xarxa també podria “afavorir la ràpida vacunació de la població“, sobretot si s’estableixen localitzacions de diagnòstic ràpid “a totes les poblacions i barris“, per la via de la cessió de locals per parts dels ajuntaments. “Sempre amb la supervisió de professionals sanitaris“, subratllen, els quals també gestionarien les dades i el sistema.
A l’espera d’una resposta, el document subratlla que “la detecció precoç” és clau per sortir de la pandèmia, recalca que aquesta xarxa social i empresarial “necessita instruments“, i també, que els implicats tinguin prioritat en la vacunació (com reconeix la legislació), a més del fiançament dels tests diagnòstics. Però acaba dient que, si les autoritats no ho accepten ni propostes alternatives efectives, exigeixen “un pla de rescat real per als empresaris d’hostaleria“.