Aquest curs 2020-2021, aproximadament 200.000 estudiants ens hem matriculat a un grau universitari a Catalunya. Pocs dies abans d’iniciar el curs, se’ns va comunicar que les universitats adoptarien un pla d’estudis híbrid, el qual, a més, s’intentaria centrar sobretot en la presencialitat dels estudiants de primer curs. Sabeu quant temps va durar aquest “model híbrid”? Ni més ni menys que dues setmanes.
Des que es va anunciar el confinament a l’estat espanyol, els universitaris sempre hem estat els últims a tenir en compte. Guarderies, escoles, instituts i centres de formació professional s’han mantingut oberts els cinc mesos que portem de curs. S’han arribat a confinar deu aules en un mateix centre educatiu, però mai s’ha contemplat la idea de tancar escoles o instituts, ja que segons han dit i reiterat en múltiples ocasions els responsables del Departament d’Educació “les aules són el lloc més segur” i fins i tot han sentenciat que “els centres educatius serà l’últim sector que tancarà”. Si això és cert, per què la presencialitat de la major part dels universitaris en aquests moments és nul·la?
Em pregunto en què es poden diferenciar una aula d’institut i una aula d’universitat. Que les universitats no poden disposar de gel hidroalcohòlic? De distància de seguretat –que, per cert, no es manté ni als centres de secundària– ? La presencialitat és tan vàlida i tan necessària per a alumnes de secundària com per a alumnes d’universitat. El transport està permès, no necessitem res més. Per què els responsables del Departament d’Universitats no es pronuncien en la mateixa línia que ho fan els del Departament d’Educació?
Vivim en l’esperança que d’un dia per a l’altre ens diguin que podem tornar a les aules. Els estudiants de fora seguim pagant un pis per un únic motiu: tornar a la facultat. A penes ens hem vist les cares amb els nostres companys. Fem amics gràcies als treballs en grup i a una plataforma anomenada meet a través de la qual hem de “quedar” per poder fer la feina. Aquesta situació està perjudicant molts aspectes de la nostra formació.
Només demanem coherència en les decisions polítiques. Volem tornar a les aules, tal com ho fan la resta d’estudiants. Volem tenir una rutina, un mínim d’ordre a la nostra vida. Volem complir les mesures. Volem tenir una vida normal d’estudiant universitari, en aquesta situació sanitària excepcional. Només exigim coherència en les decisions que ens estan afectant.