Segons la Bíblia -probablement el millor llibre de faules de la història, però molt poc costumista-, Sodoma i Gomorra, van ser dues ciutats destruïdes per Déu amb foc i sofre caiguts de cel, pels seus pecats: intents de violació, sexe a dojo, violència i falta d’hospitalitat. En el pas del temps, Sodoma i Gomorra han sigut l’escenificació d’una orgia. En origen, l’orgia es referia a les festes plenes d’excessos (vi, menjar i sexe) del déu grec Dionís, i més tard a les bacanals del seu equivalent déu romà Bacus. Sodoma i Gomorra s’han fet servir al llarg de la història com a metàfores de l’homosexualitat. És també l’origen de la paraula sodomia, un terme usat en el passat per a descriure actes sexuals sota l’etiqueta “delictes contra natura”, principalment el sexe anal o oral (particularment homosexual) i la zoofília. En la ciència arqueològica, Sodoma i Gomorra és un relat sense cap evidència que indiqui la seva existència i posterior desastre.

Karol Józef Wojtyla (Joan Pau II) va ser Papa de l’Església catòlica del 1978 fins al 2005. Beatificat l’any 2011 i canonitzat l’any 2014, Wojtyla és un dels protagonistes del llibre Sodoma. Poder y escándalo en el Vaticano de l’escriptor, sociòleg i periodista francès Frédéric Martel. Cinc anys d’investigació rigorosa que posen en evidència l’existència d’una perllongada “camarilla” homosexual al Vaticà documentada i arrelada des del temps del Papa Pau VI (1963-1978). Martel descriu el Vaticà, com “l’armari” més gran de Roma i dona proves d’un alt nombre de cardenals homosexuals. La majoria d’ells enfurismats contra els matrimonis sexuals i ultradefensors de la moralitat sexual. Luigi Ventura, Mc Carrick, Karadima, Maciel, Sodano, López Trujillo, Casaroli, Etchegaray, són alguns dels “prestigiosos” cardenals que són referència en la pederàstia vaticana, i per sobre de tots ells està sa eminència Stanislaw Dziwisz, el que fou assistent personal de Wojtyla i avui cardenal probablement per haver contribuït a encobrir nombrosos casos d’abusos sexuals arreu del món de l’Església.

Però el francès Martel en el seu llibre va més enllà del tema sexual a l’hora d’analitzar (amb proves) la hipocresia del missatge eclesiàstic. El llibre també parla sobre corrupció en altres esferes del clergat: el xoc entre oficials de l’església amb règims feixistes que persegueixen i torturen gent innocent; tèrbols negocis immobiliaris… Bé, tot un missatge inspirat en l’Evangeli: una Església per els pobres, els marginats i els desposseïts. És evident que tots aquests escàndols remeten directament a l’entorn immediat del Papa Wojtyla (Joan Pau II); i, conseqüentment, cada cop se senten més veus que demanen que la “descanonització” de Joan Pau II. Però de ben segur que això seria un terratrèmol de grau 9 per a l’Església. L’omertà del Vaticà no ajuda, ni molt menys, a evitar que el Papa Wojtyla es converteixi al cap del temps en el “Papa dolent”.

Metge.