Durant les últimes setmanes estan apareixent notícies sobre l’arribada massiva de fons europeus en els pròxims anys, per la recuperació econòmica dels socis comunitaris també coneguts com “Fons de Recuperació i Resiliència” o Fons Next Generation.

Per Espanya es preveu la possibilitat d’obtenir fons fins a 140.000 mil milions d’euros en cinc anys (2021-25), més 56.000 mil milions del marc financer plurianual (2021-27). D’aquests fons, es preveu la injecció a fons perdut de 72.000 mil milions d’Euros entre els anys 2021 i 2023.

Aquests diners han d’arribar des d’Europa de la mà del govern central, que vehicularà la seva distribució cap als diferents agents segons el “Plan Nacional de Recuperación, Transformación i Resiliencia”, i que prèviament ha de presentar a Brussel·les per la seva aprovació (previst per mitjans de gener 2021).

Una primera idea central és que els fons no arribaran des d’Europa a les empreses sinó des d’Europa cap als governs i, després, segons el grau de descentralització de cada estat, es distribuiran als diferents agents i finalment fluiran als peticionaris.

Es preveu que l’assignació dels fons es farà seguint quatres grans eixos estratègics (transició digital, transició ecològica, cohesió territorial i social i igualtat de gènere) i deu polítiques “palanca” amb trenta components, que serà on es definiran les principals característiques dels ajuts.

En aquest marc d’oportunitats financeres per als governs i per a les empreses sorgeixen alguns dubtes;

  1. Quin paper li queda a la tercera gran pota d’una economia, les famílies?. Sembla clar que el seu paper quedaria sotmès una vegada més als designis de decisions “superiors” sense gaire altaveu pel debat i influència a curt termini.
  2. El “lluïment” de la classe política en els pròxims anys passarà per demostrar la injecció efectiva de fons europeus, i aquí emergeix un problema històric; les estructures administratives altament burocràtiques que poden llastrar un procés que demana agilitat, per la necessitat i urgència del moment.
  3. Quin paper jugaran les comunitats autònomes?, i els governs locals?. El govern central els hi donarà eines àgils per defensar els interessos del seu espai polític?. Per l’estratègia independentista, és una oportunitat per augmentar l’alineament amb Europa?, o per contra suposa el reconeixement i submissió al govern central en benefici de la seva parròquia?.
  4. I la gran pregunta… Les Terres de l’Ebre estan preparades per peticionar i absorbir un bon pessic d’aquests diners?. Efectivament si que ho estan, sobretot per absorbir, doncs projectes segur que en hi ha, i especialment a l’entorn dels dos grans eixos estratègics dels fons; la transició ecològica i la transició digital.

Desitgem que aquests dubtes i molts d’altres es puguin anar resolen i, mentrestant, com diu la dita…”espera sempre el millor però preparat pel pitjor”.

Autor: