Aquests dies finals i primers de l’any nou fem valoracions de l’any 2020: del que hem perdut, hem guanyat, però jo em quedo en la redacció voluntària que ha fet la meva filla de 9 anys, Marta Niñerola Castell, que després de menjar el raïm de Cap d’any va plorar perquè estava trista per les morts de la Covid-19 i perquè a moltes famílies els faltaria algun familiar. La seva redacció que explica el que ha passat aquest any acaba demanant un desig: “que no es mori tanta gent per malalties, pel virus i per tot el que perjudica la gent”.

Ella, de forma molt innocent, mira més enllà del seu entorn pròxim i es preocupa pel futur, igual com ho fa (des d’un nivell, per descomptat, molt professional) Manuel Castells Oliván, sociòleg, economista i professor universitari, i que des del 2020 és ministre d’Universitats del Govern d’Espanya, en el seu article d’opinió “Després de la vacuna”, que indica que: “Y habrá que ir reconstruyendo y transformando la economíahoy sostenida artificialmente por los gobiernos. La prioridad será el sistema sanitario, … devastado por los irresponsables recortes presupuestarios en saludinvestigación y educación…. La solidaridad y la paz social exigirán reforzar la protección social mientras sea necesarioextendiendo las coberturas de desempleo y pensiones. (…) tendremos que ser capaces de impulsar una nueva economíarecordando que el crecimiento de la productividad es la madre del corderoLo cual implica inversión sustancial e inteligente en ciencia, en innovación y en educación en todos sus niveles y ámbitos.”

Les vacunes de la Covid-19, tot i que ens ajudaran a minorar el cost emocional que hem patit amb el distanciament, les limitacions de mobilitat… no erradicarà el virus fins que arribem a la immunitat comunitària de tot aquest món globalitzat (o ens salvem totes o no se salva ningú). Però, a més, ens ajudaran amb el problema del canvi climàtic, de les injustícies socials (jerarquies), de les guerres…? Si ens immunitzem per buscar la ‘normalitat anterior’, correm el perill de què ens passi el mateix o pitjor. Fingir que tot va bé perquè hem superat la pandèmia de la Covid-19 no ha de ser l’opció. Necessitem que la gent (la humanitat) desperti. Em sento com Marta, dient això… menuda, però si no hi ha un canvi individual i col·lectiu de cultura econòmica i social, el futur serà molt complicat. La infància pot ser clau per canviar el món si és educada diferent de com hem estat educades les persones adultes.

Les vacunes que ens ajudaran a totes les persones, opino, és buscar solucions col·lectives mundials i canvis del sistema econòmic que tenim. A problemes globals, solucions globals: contrarestar els efectes tòxics de la societat capitalista, neoliberal, globalitzada, androcèntrica, patriarcal i discriminatòria en la que vivim.

Si no són capaces d’afrontar tots aquests reptes, sobretot, col·lectivament, per damunt de les nostres diferències i pensant com ho fa una ment innocent, com Marta, no hi haurà vacunes que ens ajudin de les moltes “pandèmies” que tenim: de la contaminació del planeta, de l’espoli a països “pobres”, de les discriminacions socials… i a Catalunya, que és el que veig de forma més pròxima amb les eleccions del 14F, de la ineficàcia política (en tot el meu respecte per aquelles poques persones que s’han trobat fent polítiques públiques per convicció, en moralitat i en respecte per la ciutadania que ha dipositat la confiança en el seu partit polític).
Despertem per buscar les millors “vacunes” de forma individual i col·lectiva i que el 2020 sigui l’any on les generacions actuals han perdut, però perquè les futures guanyen perquè es compleixi el desig de Marta: eliminar el que perjudica la gent en conjunt.

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES