Un dels efectes del canvi climàtic és l’increment del nivell del mar. Per això, s’ha generat un debat mundial sobre les conseqüències que pot tenir aquesta variació de les aigües dels mars i oceans, sobretot en infraestructures i inversions al litoral. Zones litorals amb edificacions, ports, carreteres… seran especialment vulnerables, a un nivell del mar cada cop més elevat. Per evitar-ho, les inversions en dics, sistemes de drenatges, moviments de sorres, revegetació de zones costaneres, per pal·liar aquests efectes cada cop són més comuns a molts països i ciutats. Venècia, Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Estats-illa de la Polinèsia, Florida, Califòrnia, Nova York, Nova Zelanda, Austràlia són exemples d’una llarga llista de llocs on estan fent inversions multimilionàries per pal·liar els efectes dels poders d’un déu Neptú que ha pres anabolitzants. Pressupostos gegantins com el de la ciutat de Miami que hauran d’incloure el cost de milers de milions de dòlars d’un nou sistema de drenatge. O els trilions de dòlars que s’hauran de gastar en desperfectes a la costa est dels Estats Units, a causa dels cada vegada més freqüents huracans, si no es fan amb antelació inversions per fer front a un futur cada cop més devastador.

Ara bé, a les zones litorals no només hi ha zones urbanitzades. Hi ha espais naturals com per exemple aiguamolls i maresmes. I què passarà amb ells?

Aquestes zones naturals han patit durant els últims segles a tot el món una dessecació continuada per afavorir el cultiu o construir infraestructures vàries, i molts cops s’han vist reduïdes a petits reductes. Les zones humides del Delta del Llobregat, la zona litoral de la comarca del Maresme i els aiguamolls de l’Empordà en són alguns exemples pròxims. També el Delta de l’Ebre, la zona humida més important de Catalunya i la segona de la Mediterrània occidental, s’ha vist afectat per zones residencials i sobretot per l’assecament de zones naturals per cultivar horta i arròs.

Per sort, en les últimes dècades s’ha millorat la preservació d’aquests espais, protegint-los de retro-excavadores amb eines legals en l’àmbit autonòmic, estatal, europeu i mundial, amb lleis com la directiva d’hàbitats o la d’aus o el conveni de Ramsar.

Malauradament, la majoria de zones humides estan situades en una franja costanera amb una elevació de menys d’un metre sobre el nivell del mar. Una primera línia que serà la més castigada per l’increment del nivell del mar i per unes tempestes cada cop més fortes. Una situació que es veu agreujada pel fet que aquestes zones humides es troben contretes entre el mar i zones humanitzades.

A Catalunya, la primera afectació clara d’una zona humida per l’increment del nivell del mar, són les Reserves Naturals del Delta de l’Ebre, que podrien desaparèixer abans que acabi el segle si no es fan intervencions. El primer toc d’atenció seriós va ser la tempesta Glòria, que va submergir una part del Delta i va modificar parts vitals de les reserves naturals del Parc, posant sobre la taula un problema que feia dècades que estava succeint. I és que el Delta de l’Ebre està retrocedint entre dos i vint metres anualment, fent que la mar es mengi zones humides, camps de cultiu, cases, etc. Una de les zones humides, catalogada com a reserva natural parcial, que s’està a punt de perdre són les salines de la Trinitat, l’última salina de Catalunya gestionada per produir sal i que també té un gran valor ornitològic. L’alta salinitat de les aigües produeix una gran quantitat de vida invertebrada que és aliment de multitud d’ocells.

Precisament, les Salines podria ser la primera víctima de l’increment de nivell del mar, si no es fa una gestió litoral per part de les administracions. És clar, si es vol que els aiguamolls del Delta de l’Ebre continuïn existint en un futur cal gestionar les zones litorals amb intervencions toves per tal de defensar les maresmes dels efectes del canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar, que al cap i a la fi, és provocat per l’home. Cal actuar ara o en un futur caldrà pagar les conseqüències ambientals, socioeconòmiques i legals que implicaria la desaparició d’aquest tresor ecològic.