El Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny ha publicat les memòries d’exili del moranovenc Enrique Pujol. Pujol era un militant de la CNT i treballava per una empresa ferroviària com a mosso de tren. Durant la seva jornada laboral, aprofitava els trajectes de tren entre Barcelona i Saragossa per transportar documentació del sindicat anarquista de forma clandestina. En algunes ocasions, Enrique Pujol també amagava al tren a companys anarquistes que fugien de la policia.
El president del Centre d’Estudis Llibertaris, Rafael Sánchez, ha destacat la importancia per la CNT de les tasques que realitzaven els militants com l’Enrique. Un d’aquests companys va ser el destacat líder anarquista, Buenaventura Durruti. Quan Durruti va escapar de la presó de Gijón, l’Enrique el va amagar durant una setmana a casa seva a Móra la Nova.
En els primers dies de la Guerra Civil, l’Enrique va participar activament en els fets de Vilalba dels Arcs i de la Fatarella.
Al acabar la Batalla de l’Ebre, l’anarquista moranovenc es va exiliar a França amb la família. Però un cop va arribar a aquest país, el van separar de la dona i el fill i va passar un llarg periple de diversos anys als camps de concentració francesos. En un dels camps va patir un accident que li va ferir greument el genoll. Les conseqüències d’aquesta ferida mal curada les va arrossegar durant tota la vida.
Quan va morir Franco, va continuar vivint a França però una vegada a l’any visitava Espanya. Tot i l’amor pel seu poble natal, només hi va tornar una vegada.
Comptant aquest llibre de l’Enrique, ja en són quinze les memòries d’anarquistes publicades pel Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny.