Una constant de totes les convocatòries electorals és la dificultat, per no dir la impossibilitat, de poder votar des de l’exterior de Catalunya i de l’Estat en qualsevol de les convocatòries que es produeixen. Així a les darreres eleccions generals del 10 de novembre, segons les dades del Ministeri de l’Interior, només va votar el 6,8% dels ciutadans espanyols censats a l’estranger, i d’aquests, 80.142 sobres mai van arribar perquè les sol·licitud de vot no va poder completar la tramitació.

El problema d’aquesta situació és estructural i deriva de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG), que fixa uns terminis curts i absurds que dificulten la participació dels electors exteriors. L’any 2011, PP, PSOE, CiU i PNV en una reforma de la Llei van introduir el “voto rogado” amb la intenció d’evitar els casos de frau electoral al cens. Les conseqüències, però han estat del tot contraproduents perquè provoca retards en l’arribada de la documentació (fins i tot del vot) i fixa uns terminis molt curts per poder tramitar-la, a més de les dificultats que representa per molts electors viatjar fins al lloc on es troba el consolat espanyol en aquell país per a poder “rogar” el vot.

Mentre els grans partits de l’Estat s’omplen la boca, dia si, dia també, de democràcia i defensa dels drets de la ciutadania, fa anys que es neguen a canviar aquesta situació i facilitar el dret a la participació política dels electors que resideixen a l’estranger. Sembla que l’administració espanyola, també en aquest àmbit, segueix actuant com en èpoques pretèrites i les dificultats burocràtiques no han fet més que créixer. Això ha portat molts d’aquests electors a organitzar-se i expressar la seva queixa, com es pot veure a la web vullvotar.com.

Aquesta plataforma d’electors catalans a l’estranger dóna una xifra prou eloqüent. En vint anys la població catalana a l’exterior s’ha triplicat i en canvi la participació electoral d’aquesta fins i tot ha baixat. Aquesta situació a més d’afectar els drets individuals té una derivada electoral de gran importància perquè la manca de participació i de vots impacta directament en el resultat electoral i la distribució d’escons a diverses circumscripcions. El darrer exemple el tenim a les darreres eleccions generals on el PNB la nit electoral tenia un escó per Biscaia que després del recompte del vot exterior va guanyar el PP.

Els electors exteriors representen una composició social, formativa, econòmica i ideològica que ha anat canviant amb els anys, com així ens mostra la darrera gran onada, marcada per la crisi econòmica, que ha dut molts joves a marxar d’aquí cercant més i millors oportunitats laborals.

Observem quin ha estat el comportament dels electors catalans exteriors que han participat en les darreres eleccions.

  • Catalanes 21-D de 2017, participació 12,03%: (JxCat 26,59%, ERC 21,56%, C’s 21,11%,PSC 10,58%, Cat Comuns-Podem 8,33%);
  • Generals 28-A de 2019, participació 7,71%: (ERC 26,02%, PSC 19,08%, JxCat 14,53%, Cat Comuns-Podem 13,16%, C’s 12,27%,).
  • Europees 2019, participació 4,96%: (JxCat 37,13%, ERC 16,48%, PSC 14,73%, Cat Comuns-Podem 9,72%, C’s 8,47%,),
  • Generals 10-N de 2019, participació 9,26%: (ERC 22,35%, PSC 18,74%, JxCat 15,11%, Cat Comuns-Podem 12,54%, C’s 7,13%,).

Vistos els resultats no és innocent pensar que si les dificultats burocràtiques per exercir el vot exterior no s’han revertit és perquè algú li ha interessat mantenir-les. Malgrat les queixes i denúncies reiterades formulades durant anys tant per electors com per la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat ens veurem obligats a tornar a encarar unes noves eleccions amb les mateixes dificultats i restriccions a les quals caldrà afegir les derivades de la Covid.

La nit electoral quan es facin públics els resultats, una vegada més, ningú pensarà que potser la composició d’aquella Cambra catalana hauria estat més ajustada a la realitat social, i a la vegada diferent pel que fa a la representació, si s’hagués facilitat el dret a vot dels electors que viuen lluny del nostre país.

Autor: