El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat els treballs d’obertura d’una fossa de la Guerra Civil a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. L’excavació és al davant del Mas de Santa Magdalena, que va ser utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre.
El Mas està ubicat molt a prop d’on hi havia el front de guerra i funcionava com a hospital de triatge. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus. La resta eren traslladats als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven en una fossa.
El Mas de Santa Magdalena va funcionar com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de l’any 1938. Un dels directors va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra.
Els arqueòlegs no tenen constància de quants individus poden arribar a aparèixer en aquesta excavació. L’unica pista és una llibreta on un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. Es tracta només dels ferits que va atendre el seu equip i tot fa pensar que a la fossa hi podria haver molts més soldats. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.
El soldat Josep Aubeso
A la llista del doctor Gras hi ha el nom d’un soldat anomenat Josep Aubeso, que coincideix amb un dels casos que ja figuren al Cens de desapareguts de la Generalitat. Les dades de la defunció encaixen i tot apunta que podria ser enterrat en aquesta fossa. La prova definitiva, però, serà l’encreuament de dades genètiques.
La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a excavació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 339 persones.
Vuit d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.
A banda d’aquestes vuit persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
