Escric aquest article per remoure consciències, i si es remou sols una, ja em donaré per satisfeta.

El divendres passat m’arriba un article públic dur contra una persona que conec, que aprecio i que he conegut dintre d’una associació. Aquesta persona és una empresària. Qui m’envia aquest article em fa la pregunta: Trobes que si fos home la linxarien tant? Jo li contesto que vull pensar que igual. És una dona que s’ha fet espai en un “món d’homes”, però, per mi, el problema més greu és que hi ha molta enveja, i que no és “sana”. És a dir, es tracta d’aquella que vol fer mal, sense cap empatia per la persona mateixa, el seu entorn (família, amistats, àmbit professional…).

Personalment, considero que en certes situacions de la vida, sí, que he tingut enveja. He pogut tenir enveja dels reptes aconseguits al meu voltant: de millors notes en els estudis, d’èxits professionals, de superacions personals… però, mai he volgut perjudicar (tinc clara aquella màxima de “tal faràs, tal et trobaràs”). Tot al contrari, m’ha servit per qüestionar-me si jo realment voldria estar al lloc d’aquella persona, i he arribat a la conclusió: que he de treballar per aconseguir el que jo vull, no perquè aquella persona ho ha fet i per estar al seu lloc. No intento ser millor que el demés, sinó que intento treure el millor de mi. (Fa més d’un any que practico ioga de forma habitual i aquesta pràctica m’ensenya a fer el camí per arribar a on jo vulgui. Segueixo la filosofia d’un dels mestres de ioga més importants del món, B.K.S. Iyengar: Tots deurien viure en pau si les seves experiències són felices o tristes, èxits o fracassos. Aquesta és la satisfacció.

L’enveja, per mi, és la impulsora de moltes situacions que acaben sent lacres de la humanitat. L’enveja com a desig fervent de posseir allò que no tenim (material o no) i que a més pertany a una altra persona, es pot convertir en ràbia cap a la persona que ho té i inclús manifestar-se en odi. De pensar-ho, m’esgarrifo: enveja com a ràbia venjadora, de qui en comptes de lluitar pels seus anhels, prefereix eliminar la competència. I eureca!, tornant a la pregunta: Trobes que si fos home la linxarien tant? La meva resposta ara és no. Qui escriu l’article segons fonts no contrastades potser un home (bé, no ho puc afirmar perquè l’article públic no el signa ningú; que poc professional, no?) i els comentaris del fil, també intueixo que provenen del sexe masculí; llavors, potser que darrera de l’article hi ha el desig d’un home/ homes de que la dona emprenedora fracassi estrepitosament? Enveja i envegen la capacitat d’aquella empresària que ha arribat a un lloc alt dintre del “món dels homes”? Al final em demostra (una opinió molt personal i no contrastada, però és la meva opinió) que hi ha molta immaduresa i feblesa en els homes, que s’ha de continuar lluitant i educant en feminisme i denunciant el que va passar el 25 de novembre 1960 a la República Dominicana (el Dia internacional contra les violències masclistes, quan les germanes activistes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal van ser assassinades com preses polítiques, quan venien de veure als seus homes empresonats).

I una altra suposició més: si la crítica dura contra l’empresària s’instrumentalitza per destruir als adversaris polítics, em demostra l’ànsia infatigable de destacar els partits polítics, ser el centre d’atenció, aconseguir valoració sigui com sigui a costa de qui sigui, i no per mèrits propis. Quina falta de talla política!, i que s’ho facin mirar, que el proper 14 de febrer de 2021 hi haurà eleccions o no, i en l’exercici democràtic que tenim les persones anirem a votar i aquesta forma d’actuar, tindrà conseqüències.

Per acabar i per moure les consciències en positiu, fem el possible, en tots els àmbits, perquè les relacions humanes siguin molt més sanes. Així que abans de fer-nos ressò d’alguna cosa, si ho filtrem per les reixes de la veritat, de la bondat i de la necessitat, potser llavors no sembrarem enveja ni ens molestarem per les satisfaccions alienes, i estic segura, que si fem al contrari (ens alegrem), l’endemà, en esforç i sense enveja, aconseguirem el que ens proposem.

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES