El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat aquest dimecres una excavació al cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa, per intentar recuperar les restes de Francisco Serrano Iranzo, un maqui aragonès conegut amb el sobrenom d’el Rubio. Es tracta d’un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, els Ports i la Terra Alta juntament amb el maqui Florenci Pla, àlies Durruti però popularment conegut com la Pastora.
Els dos maquis van assaltar una masia dels Reguers la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milicies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar a Francisco Serrano.
Els guerrillers van aconseguir fugir de la casa. Florenci Pla va marxar a Andorra, però Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides. El seu cos va ser trobat el matí següent al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra, no se sap si amb taüt o sense.
La Direcció General de Memòria Democràtica ha fet un exhaustiu treball de documentació sobre el cementiri dels Reguers per precisar l’indret exacte on va ser enterrat.
Francisco Serrano era natural de Castellote, un municipi de Terol. La Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, però no va permetre traslladar el cos al poble natal. La filla del maqui, Lídia Serrano, té ara 84 anys i continua vivint a Castellote. Va inscriure el cas al Cens de persones desaparegudes i té la intenció de poder identificar el seu pare i enterrar-lo al poble.
El Departament de Justícia ha obtingut una mostra del seu ADN per mitjà d’un kit enviat expressament. Els encreuaments genètics amb l’ADN de les restes n’hauran de determinar la identitat.
33a obertura
La del cementiri dels Reguers és la 33a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 330 persones.
D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.