El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha presentat aquest dimecres les línies estratègiques del Pla per a la protecció de delta de l’Ebre. Aquest document, en el qual treballen conjuntament la Direcció General de l’Aigua i la Direcció General de la Costa i el Mar de el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), es preveu que estigui acabat a finals d’any.
A la reunió, a la qual per part del MITECO també han assistit el director general de l’Aigua, Teodoro Estrela, i la directora general de la Costa i el Mar, Ana Oñoro, han participat la delegada de Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; el subdelegat de Govern a Tarragona, Joan Sabaté, així com representants de la Generalitat de Catalunya, de el parc natural, dels regants, de la Taula de Consens de Delta, d’ONG i alcaldes de la zona.
L’objectiu del Pla és garantir la permanència i sostenibilitat de Delta en el temps, per la qual cosa cal assegurar-ne la integritat i adequada conservació de litoral, la recuperació ambiental i tenir en compte les previsions per fer front als efectes de la pujada de el nivell mitjà del mar.
El document en el qual treballa el MITECO analitza a partir de diferents estudis alguns dels problemes globals que pateix el delta de l’Ebre, com la falta d’aportacions de sediments que porten a una descompensació sedimentària i la inundació de la plataforma deltaica, entre d’altres problemes que tenen a veure amb la incompleta delimitació i ocupacions del Domini Públic Marítim Terrestre, l’abocament de fangs orgànics, l’estat ambiental de les llacunes i la degradació ecològica de les badies i les pressions que suporten.
Pel que fa al trànsit sedimentari del curs baix del riu Ebre, el document recull les principals conclusions de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques. D’acord a aquest estudi, s’estima que de no existir els embassaments de Mequinensa i Riba-roja, la taxa de transport de sediments en el curs baix de l’Ebre hauria estat de 7,2 hm3/any en el període 1967-1982, valor que hauria descendit des de 1986 fins a l’actualitat a 4,58 hm3/any. A aquests valors caldria afegir les aportacions de les conques del tram baix del riu.
Trànsit de sediments
En l’actualitat, i aigües avall del complex dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, la taxa de transport de sediments s’estima en 0,33 hm3/any, sense comptar les aportacions de les conques del tram baix de l’Ebre. En total, a els propers mesos el MITECO licitarà més de 2,5 milions d’euros en una millora del coneixement que permeti avançar en la millora del trànsit sedimentari.
En aquest sentit, amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre els sediments emmagatzemats als embassaments de Mequinensa i Riba-roja, el MITECO licitarà en breu una nova batimetria de Mequinensa i la caracterització dels sediments en els dos embassaments amb un import de 900.000 euros. Igualment, el MITECO ha encarregat ja la cartografia d’alta precisió del riu Ebre des de Flix fins a la desembocadura i dels embassaments de Guiamets, Margalef i Siurana i estudiar els sediments que n’hi ha amb un import de 500.000 euros.
De la mateixa manera, està en licitació per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre l’anivellament d’alta precisió de la xarxa de mesura de la subsidència existent al delta de l’Ebre, tot això és necessari per poder realitzar una modelització hidrodinàmica del transport de sediments que permeti dissenyar un protocol de gestió dels sediments a la zona. A més, s’impulsarà la creació de l’Observatori Hidrològic de Delta de l’Ebre, que recollirà en un portal web totes les estacions de mesura que hi ha a la zona, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà impulsar la xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre.
Processos erosius
Des del punt de vista de protecció i gestió del Domini Públic Marítim Terrestre, es tracta d’una zona sotmesa als processos erosius que pateix tota la costa espanyola, agreujats en aquest cas per la disminució de l’aportació sedimentari per la regulació de l’Ebre , la subsidència (enfonsament) -valor mig 3 mm / any-, la pujada de l’nivell de la mar i la major freqüència i intensitat de temporals extraordinaris per efecte del canvi climàtic.
En aquest sentit, i en línia amb els plans d’adaptació de la costa al canvi climàtic que el MITECO està redactant, s’estan duent a terme els treballs previs per revisar la delimitació del domini públic marítim terrestre al delta de l’ Ebre, qüestió prioritària per millorar-ne la gestió, així com per a la generació d’una franja de defensa del territori, que permeti el lliure moviment de la costa. Aquesta franja quedaria inclosa en el Domini Públic Marítim Terrestre.
A més i per tal de pal·liar el dèficit sedimentari, es proposa la realització de quatre transvasaments de sorra: des de la Punta del Fangar a les platges de la Marquesa i Bassa de l’Arena, des de la punta del Fangar al Cap Tortosa, des de la platja d’Eucaliptus a Illa de Buda i Cap Tortosa, i de la Punta de la Banya al nord de la platja de la barra del Trabucador.
Aquest document preliminar del Pla per a la protecció del delta de l’Ebre valora algunes actuacions per tal de donar estabilitat a Delta, tenint en consideració les previsions d’elevació del nivell de la mar. Referent a això es recomana com a principal mesura d’adaptació a la costa exterior, el manteniment d’una platja emergida ampla al llarg de la línia de costa, generant l’espai d’acomodació necessari perquè, al llarg de la costa del delta, hagi l’espai suficient perquè la platja s’adapti de forma natural a les condicions futures.