Aquest matí la Berta escolta la seva emissora de ràdio habitual, com cada dia mentre esmorza. Les males notícies i el pessimisme s’han instal·lat en els mitjans de comunicació i en la societat i és difícil no contagiar-se. Porta més d’una hora i encara no n’han explicat ni una de bona. N’hi ha de dolentes i de molt dolentes. Una l’ha colpit especialment: l’espionatge de determinats països contra la recerca sobre la vacuna de la Covid-19. Alguns, fins i tot, han arribat a l’extrem de difondre per les xarxes socials informació falsa i burles per atacar els projectes d’universitats de prestigi mundial amb la finalitat de vendre la seva.
Indignada, no pot creure, amb les circumstàncies tan dures en salut i en economia que el món està sofrint, com hi ha persones que en lloc de buscar el bé comú treballen pel mal general en benefici de l’individual. Per desgràcia, aquesta actitud la veu repetidament en la manera de fer de molts líders mundials amb la gestió de la pandèmia, però també amb les mesures contra el canvi climàtic o amb la garantia de les llibertats democràtiques.
La situació li ha recordat un debat en què va participar en una classe de filosofia quan estudiava batxillerat. Uns havien de posicionar-se a favor d’Hobbes, qui afirmava que l’home és un llop per a l’home, mentre els altres havien de combatre a favor de Rousseau i la bondat innata de l’ésser humà. Ella, de seguida, havia entrat en les files del filòsof francès, perquè, llavors, era jove i idealista. Ara, amb uns quants anys a les costelles, possiblement acabaria formant part de l’exèrcit d’Hobbes.
Com li agradaria que tots els joves fossin igual d’idealistes que ella quan era una noieta, però, desgraciadament no és ni pot ser així. Un exemple és la seva filla, qui aquest cap de setmana la seva filla ha arribat de Barcelona, on està estudiant, i la Berta l’ha hagut d’animar davant d’un futur que més que incert es presenta negre.
Dissabte a la tarda, en un cap de setmana de bars tancats i carrers despoblats, s’ha posat a fer croquetes. Cuinar sempre la relaxa i la posa de bon humor. Acabant d’arrebossar amb pa la darrera, la seva filla li ha fet un pessic a la massa i se l’ha posat a la boca.
― Mama, mentre no deixis de fer aquestes croquetes, el món no anirà malament del tot.
Somrient, ha pensat que potser sí que algun dia marxarà la foscor que ens envaeix i tornarà a creure en Rousseau. I tu, lector, ets d’Hobbes o de Rousseau?