Ha mort als 75 anys el Pare Manel Bousa més conegut com el pare Manel, i se’n ha fet ressò la premsa com a notícia important. Per als que no el coneixien , era un capellà de Barcelona dedicat totalment als més necessitats, a les persones pobres, als que en una ciutat tan gran com aquella són “els invisibles”. Activista per la inserció dels presoners a la vida en llibertat. Va triar una vida de compromís al servei dels altres. Sempre al costat dels febles, generant oportunitats per als que no en tenien cap. Amb la seua aparent feblesa, tenia la força dels que no s’aturen mai.

Parlant de Déu, creia, com Jesús, que el què importava era, que la gent, més enllà del cel o del infern, “havia d’estar bé a la terra”.

El pare Manel ha estat a Barcelona tota una institució. Va crear una Fundació amb el seu nom per a organitzar espais d’acollida i d’estudi, casals, colònies i competicions esportives, i que,  una vegada desaparegut, perdurés la seua tasca en favor dels mes desvalguts. Va ser una persona humil i estimada per la gent dels barris més marginals, conflictius i pobres de la ciutat. Visitant habitual de les presons per preocupar-se, acompanyar i animar els reclusos.

Era un capellà d’un altre temps, anàrquic, singular i lliure. Amb la seua desaparició i amb la també recent, del bisbe Pere Casaldàliga, ha finalitzat un  temps. El temps que, amb la seua profunda fe i el seu gran amor, no han tingut cap recança en transitar pels fangars del món dels desvalguts, els abandonats i pobres, per aportar-los una  mica d’esperança. 

Entreu al regne del cel estimats, perquè, quan tenia necessitats, us vàreu ocupar de mi…

Administrador de Càritas Parroquial Sant Miquel de Deltebre.