Les Terres de l’Ebre tenen un bon grapat de jaciments arqueològics que sovint la tradició oral ha tendit a englobar sota el genèric epítet de “poblats ibèrics”. Però els especialistes i arqueòlegs que els estan excavant estan aportant més informació campanya rere campanya i concretant més aspectes a mesura que avancen els treballs. Des de l’espectacular descobriment a principis del segle XX del Castellet de Banyoles a Tivissa (un dels jaciments més importants de Catalunya) al poblat de la Moleta del Remei a Alcanar, passant pels de la Ferradura i la Cogula d’Ulldecona o el Turó del Calvari a Vilalba dels Arcs -per citar-ne alguns- podem dir que a en aquestes terres, que hom va anomenar la Ilercavònia, som afortunats pel gran nombre de jaciments que hi ha.

Aquest estiu la mala notícia ha estat que no s’ha pogut excavar per part del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona el jaciment de Sant Jaume Mas d’en Serrà d’Alcanar, degut a la pandèmia sanitària. Els treballs van iniciar-se el 1997. S’hi van trobar unes estructures arquitectòniques en un excel·lent estat de conservació i gran quantitat de ceràmica preibèrica i centenars de pesos de teler. 

En contrapartida, la bona notícia ha estat que el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili ha començat les intervencions al jaciment proto-històric de l’Antic a Amposta. Si bé és cert que era un jaciment que es coneixia des dels anys setanta en ser descobert per Francesc Esteve Galvez, però mai s’havia excavat. Segons Samuel Sardà, director de les excavacions es tractaria d’un assentament en la regió més propera a l’antiga desembocadura de l’Ebre. La primera intervenció ha estat molt prometedora i ha servit per concretar algunes qüestions a nivell cronològic. D’entrada ha permès ampliar la seqüència cronològica d’ocupació de l’espai. Si a la carta arqueològica constava com un jaciment de l’ibèric ple o final, entre el segles V i III abans de Crist, en aquesta primera campanya s’han recuperat una sèrie de materials arqueològics que els arqueòlegs situen en una fase pre-ibèrica que se situaria entre els segles VIII i VII abans de la nostra era, en l’anomenada primera edat del ferro. Pel que fa al final de l’ocupació de l’indret possiblement sigui de la segona meitat del segle II abans de Crist, en un moment en que la presència romana al nostre territori ja està plenament arrelada.  Es preveuen treballs durant els propers tres anys, gràcies a un conveni signat amb l’Ajuntament d’Amposta i que han de permetre fer dos campanyes d’excavacions anuals. 

Justament el mateix Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili ha dut a terme la vint-i-unena campanya al poblat protohistòric de l’Assut, propietat de la URV, al terme municipal de Tivenys i que va estar ocupat entre els segles VII i II abans de la nostra era.  Els treballs d’enguany han constatat  segons Jordi Diloli, director del jaciment,  l’existència d’una gran porta monumentalitzada a l’accés principal, que formava part de la muralla semiciclòpea i que incorporava un cos de guàrdia per controlar l’entrada. 

Per la seva banda, Ramon Ferré dirigeix les excavacions al jaciment dels Tossals a Aldover,  un únic edifici complex de la primera edat del ferro, del segle VII abans de Crist, que segons explica l’arqueòleg es va abandonar de manera sobtada i fou destruït violentament. Per acabar amb les excavacions que es duen a terme des d’aquest grup de Recerca cal fer menció al jaciment dels Malladerets a Alfara de Carles un petit pobla pre-ibèric possiblement de finals de l’edat del bronze. 

Durant els mesos de juny i juliol  l’equip d’investigació de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han dut a terme una nova campanya de treballs arqueològics al jaciment de Coll del Moro de Gandesa un assentament iber fortificat d’uns 3.350 metres. Enguany s’ha intervingut en dues àrees del conjunt arqueològic: al sector de la necròpolis de Calars i al sector Poblat.

Historiador i novel·lista