Massa turistes o massa pocs? Ens agrada tenir turistes o diem sovint que no ens calen tants? Etern debat el turisme. Ho és arreu del planeta, i evidentment ho és a les nostres terres. No sé qui té la raó o qui no la té, probablement, tots els arguments en tenen una bona part de raó; com tot, dependrà de qui ho valori i com ho faci.

Pel que sembla, aquest estiu hem tingut a les nostres terres molts turistes, moltes persones i especialment famílies sobretot del nostre país que s’han interessat per conèixer els nostres bonics paisatges, per assaborir el nostre bon menjar, entre altres dels molts plaers que, els que som d’aquí sabem que tenim com aquell que té un tresor preuat.

Al meu parer, que tinguem turistes és bo per al territori, per moltes raons, que ara tampoc descriure, ja que crec que podem compartir la majoria. Raons laborals per a molta gent, raons econòmiques per a molts sector i, en definitiva, font de desenvolupament. Crec però, que si apostem pel sector turístic, com sembla que fem, estaria bé que ho féssim el millor possible. Calen mesures per posar en valor els nostres espais naturals, per oferir serveis i comoditats, però sense perdre el respecte pel propi entorn. No s’hi val a un desenvolupament turístic sense cap tipus de regulació, perquè al final se’ns girarà en contra.

La majoria de persones que ens visiten ho fan perquè aprecien les platges immenses que tenim, les muntanyes, els pobles, la gent, les tradicions, la cultura, el menjar.. Doncs, si sabem que és així posem-ho en valor. Vetllem per tal que, quan es planifiqui es faci considerant aquesta especificitat que implica el tenir uns entorns únics. A mi, per posar un exemple, m’ha generat cert malestar una obra que he vist s’ha fet aquest estiu. Em refereixo a la carretera que va des d’Amposta a la Ràpita per baix, paral·lela a la nacional. Carretera que tots utilitzem molt sovint per ser més tranquil·la i agradable.

Aquesta carretera és genial que s’hagi ampliat, posat alguna rotonda, etc. Però s’ha fet com s’hauria fet en qualsevol altra carretera. Jo l’altre dia, circulant-hi, em mirava per exemple  les tanques protectores que s’han posat, entre carretera i canal. Són tanques com a totes les carreteres, ho haguessin pogut fer diferent? Doncs crec que si. He vist carreteres en entorns d’interès natural on aquestes tanques no són de metall són de fusta, fusta del territori, que protegeix igualment i alhora no és tant agressiva en cas d’impacte, però si que és molt més bonica i agradable per a la vista. En aquesta carretera, en l’espai entre canal i carretera, perquè no s’ha fet un carril bici?

L’altre dia una familiar meva m’explicava que va voler anar amb la seva filla petita en bici des de la Ràpita cap al Delta, però que un trosset havia de tocar la carretera que esmento, amb molta por degut als cotxes i el perill que impliquen. Després, trobar camins que connectin tot el delta amb bici, missió impossible! Doncs és aquí on ens hem de plantejar que si volem turisme, cal una certa inversió i llargada de mires, sempre des de tenir molt present que la nostra font de riquesa és el nostre territori. Cal per tant, actuar, des de la sensibilitat i preservant l’encant únic dels nostres entorns.

Està molt bé que tinguem turistes, que el Trabucador per exemple, aquest estiu hagi tingut tanta gent, però gent que fa el que vol, on vol i com vol? Un cert ordre no estaria malament al meu entendre!

Psicòloga.