Escric este article el dia 6 d´agost de 2020, ho dic per la velocitat a la que es mouen els esdeveniments ( excepte els recursos del procés català ).

Per començar, vull disculpar-me per les xifres que vaig donar dels ajuts europeus pel Covid, jo vaig agafar les primeres publicacions i va haver unes negociacions posteriors que van ser diferents; encara que definitivament veiem la irrisòria indepèndencia econòmica d’España, que amb un deute de més del 120 % del seu PIB i les condicions que haurà de complir per anar rebent els ajuts fins als 140.000 milions d´Euros està completament arruinada i agenollada davant la Comissió europea..

Però intentaré fer una reflexió més profunda sobre España ( com després del desastre de 1898 van fer Machado i Unamuno entre d´altres ), encara que a nivell personal crec que va de cara a la desintegració tal com demostren alguns indicadors molt clars.

En primer lloc, tenim un bloc judicial que a mi em preocupa molt, però a d´altres es veu que els agrada. El Tribunal Supremo del reino de España ( abreujat en TS ) obliga els territoris de parla catalana ( Balears, Catalunya i País valencià ) a comunicar-se entre ells exclusivament en castellà, suposo que pel perill de desaparició de la llengua castellana. Això podría semblar anecdòtic, però entra dins del bloc de la  “màquina de l´odi” en que s´ha convertit la cúpula judicial del reino de España. Tot lo que és disidència política o independentisme o diferència respecte del monolitisme espanyol  a España és castigat i perseguit fins límits grotescos i en tenim molts d´exemples : els casos dels rapers, els CDRs, el Regidor amb nas de pallasso, els joves d´Altsasu ( condemnats per terrorisme per una baralla a un bar amb guardias civiles, com en els millors temps del franquisme… ) i etc.

Ara, la “màquina de l´odi” demana que el TS revise lo que ha decidit Institucions penitenciàries de Catalunya pel que fa als permisos dels condemnats pel procés i el TS, en contra de lo que diu la llei espanyola ( que el tribunal sentenciador no ha de decidir permisos penitenciaris ) agafa el tema i revoca els esmentats permisos i, a més, crea jurisprudència. Això sí que és enginyeria jurídica…

Un fet curiós del dia 28 de juliol va ser que al matí la fiscalía demanava la suspensió del 3r grau als presos independentistes i la mateixa tarda, un jutge del Tribunal superior de justicia de Catalunya ( TSJC ) ho manava mitjançant una tramitació “preferent i urgent”; i Carlos Carrizosa corria a dir que havien de demanar perdó i dir que no ho tornarien a fer. Jo li pregunto a este ser viu si ell pensa demanar perdó per totes les barbaritats i falsedats que ha dit i per proposar el dia 7 d´agost que al Parlament de Catalunya no es parle del borbó fugit…   

I per acabar el bloc de la “màquina de l´odi” recordo que el dia 1 d´agost d´enguany el TS ha anul·lat la condemna per terrorisme contra Arnaldo Otegui que li va posar l´Audiencia Nacional del reino de España l´any 2012; el Tribunal europeu de Drets humans ( TEDH ) va condemnar el reino de España l´any 2018 per la parcialitat d´una jutgessa i per considerar que no va tenir un judici just ( un fet bastant freqüent a la gran democràcia espanyola ); en aquell momento Otegui ja havia complert tota la pena i, ara, dos setmanes després de les eleccions basques, a les quals no es va poder presentar per estar inhabilitat, el TS diu que la sentència del TEDH constitueix “ título suficiente “ per anul.lar la sentència. Si aixó no és odi no sé què és odi, en qualsevol cas això lo que no és de cap manera és justícia.

Per tant la “màquina de l´odi” funciona a ple rendiment com podem vore. I crec que ja ens podem preguntar QUO VADIS España? I també, qui mana a España?

Per saber-ho podem mirar alguns fets més, també recents ( “no acabariem mai“ com diu un amic meu ): comencem amb un aperitiu del cas del rei Juan Carlos I el dia 16 de juny a la Mesa del Congreso de los diputados del reino de España, on el PSOE, el PP i VOX rebutgen crear una comissió d´investigació de l´esmentat rei; els lletrats de la Cámara espanyola sostenen que la inviolabilitat d´este rei té efectes jurídics “permanents “. Crec que és un fet que es comenta per sí mateix.

Després, tenim l´espionatge del mòbil del President del nostre Parlament, Torrent, fet amb un programa ( Pegasus ) israelià de l´empresa NSO Group que només es ven a estats o cossos de seguretat, vaja, que no cal ser molt intel. ligent per endevinar quin estat ho ha comprat i ho ha utilitzat per espiar el mòbil de Torrent; per cert, el reino de España és client d´esta empresa de l´any 2015, quan manava Rajoy…

En tercer lloc, el dia 10 de juliol una jutgessa de Lleida diu que tot el confinament pel Covid que decreta la Generalitat … no, perquè “vulnera la libertad de circulación de las personas …”, mira, està bé, però quan es va fer la mani davant d´Economia allò va ser una rebelió, o una sedició i hi ha gent a la presó, llavors no hi havia llibertat de circulació ?

En quart lloc, el dia 16 de juliol, després d´una bona pila d´informacions sobre les suposades porqueries econòmiques del rei ( no sé si el de copes o el d´oros … ) el jutge de la Audiencia nacional José de la Mata proposa jutjar a tota la familia Pujol ( que crec que s´ha de fer per higiene democràtica ), després de 6 anys d´investigacions, en lo que sembla una cortina de fum de manual.

Buffffffff, veig que porto 967 paraules i em queda escriure de les immatriculacons de l´esglèsia catòlica, una mica més del TS, del comunicat del ciutadà Juan Carlos i la seua fugida, dels permisos de Cuixart, de la darrera decissió de la justicia belga de no extradir Lluís Puig i de l´entrevista a TV3 de Miquel Iceta. Per tant, ho deixo per una segona part i acabo recordant als jutges, que realment decideixen quasi tot a España, un fragment de la Bíblia, Apocalipsis 2:12  “Y vi a los muertos, grandes y pequeños, de pie ante Dios; y los libros fueron abiertos, y otro libro fue abierto, el cual es el libro de la vida; y fueron juzgados los muertos por las cosas que estaban escritas en los libros, según sus obras. 13 Y el mar entregó los muertos que había en él; y la muerte y el Hades entregaron los muertos que había en ellos; y fueron juzgados cada uno según sus obras”.

Els jutges haurien de pensar molt abans de dictar una sentència, perquè jutjar i dictar-ne una d´injusta és prevaricar i arribarà el dia en que ells també seran jutjats. 

Professor de secundària.