Aquest dimecres ha mort a Amposta Rogelio Royo Noé, president de la Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta entre 1987 i 1991. Durant el seu mandat la societat musical ampostina va iniciar les obres de construcció de l’auditori, un dels fets “de la seua fructífera aportació a l’entitat” que destaca l’actual presidenta de la Fila, Núria Gómez Pujol, en la necrològica que li ha fet i que reproduïm íntegrament a continuació.

Aquesta matinada ens ha deixat Rogelio Royo i Noé, qui fou president de la Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta durant el període 1987-1991, a més de vocal de diverses juntes directives de l’entitat. Tota una vida dedicada a la societat.

Un dels actes que es van organitzar durant el centenari de la Fila fou l’exposició sobre els 100 anys de la societat al Museu de les Terres de l’Ebre i per a la qual, prèviament, hi va haver un treball de recerca, entre els quals la lectura de les actes de les juntes i assemblees de l’entitat. Va ser una tasca feixuga, però molt gratificant, perquè ens va permetre conèixer més profundament a l’entitat i sobretot, va servir per agafar consciència de la gran quantitat d’esforç, treball, tenacitat i compromís dipositat per totes les persones que han fet possible la Fila que avui coneixem.

D’entre totes aquestes persones en voldria destacar a Rogelio Royo. El seu nom sempre apareixia a les actes. I sempre ho feia aportant idees, propostes en positiu i, el més important, posant seny i concòrdia en situacions delicades. Vaig xalar llegint les cròniques d’aquelles assemblees intenses i fins i tot apassionades. Amb les seues intervencions, Rogelio donava mostra del seu enginy i és que sempre va destacar per ser una persona molt emprenedora, tenaç i, sobretot, inquieta culturalment i socialment.

Per donar només un exemple de la seua fructífera aportació a l’entitat: la junta que va presidir durant els anys 1987-1991 va ser la que va engegar les obres a l’edifici de la Fila i la construcció de l’auditori. Creieu-me si us dic que calia ser molt valents per emprendre un projecte d’aquella envergadura i amb les dificultats econòmiques d’aquells anys.

Aquella època jo la vaig viure de molt lluny. De Rogelio només sabia que havia estat president i que era el pare de Carlos, el director de la banda i de dos músics més, Jordi i Carme. Anys després, quan vaig entrar a la junta amb Àngel Obiol de president i vaig començar a tindre relació amb Rogelio, vaig poder copsar de prop el seu fort compromís i estimació per l’entitat. Rogelio va ser continuar sent fidel al seu estil, no va faltar mai a les assemblees, on va continuar aportant idees i propostes, sempre en positiu i sempre amb respecte. Hi vam mantindre una excel·lent relació personal, que es va convertir en una sincera estimació, no només amb ell, també amb Mari Carme, la seua esposa.

En aquests dies, on sembla que les nostres vides s’han tornat més tèrboles, voldria reivindicar els valors que van caracteritzar la trajectòria vital de Rogelio. Ens faran falta, més que mai, per sortir-nos d’aquests mesos tan greus que estem vivint i recomençar amb més força.

Descansa en pau Rogelio, enyorarem veure’t al carrer de la Fila, a casa teua. El meu condol a Mari Carme, fills Carlos, Jordi i Carme, nets i resta de família.

Núria Gómez Pujol
Presidenta de la Unió Filharmònica d’Amposta

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.