La roda de premsa que va donar El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Família del Govern de la Generalitat Catalunya, va ser un acte gairebé perfecte de prestidigitador, va ser l’encarregat de justificar el model de residències que tenim, com les tenim i la seva interacció front la pandèmia. Saben com sap que “el 2008 sent president de la Generalitat Artur Mas va fer unes retallades brutals a la Sanitat des dels sous dels seus professionals, tancant plantes d’hospitals baixant en més de 1.200 el número de llits i en 3.000 el de sanitaris, quiròfans i marcant els protocols en que haurien d’actuar las residències” sent un lloc de repòs i per guanyar molts diners els seus gestors i en aquests plans no entrava la qüestió mèdica per la bona salut dels residents i es va optar per externalitzar aquest servei, en la majoria d’elles si es produeix qualsevol urgència i depenent a quina distància està l’hospital de la residència el problema és per la salut i els pacients, aquesta opció de fer llars confortables gairebé hotels no hospitals i tot per una qüestió d’orgull de poble per enviar un missatge polític a Espanya i Europa de com som els Catalans el conseller va haver d’obviar coses com que al cap de deu dies d’haver començat la pandèmia varen arribar els equips de protecció individuals per els treballadors dels centres i tapar-ne d’altres que li van ser preguntades com que el Tribunal Constitucional va prohibir el copagament d’un euro per recepta també aprovat en aquesta reforma per deixar la institució que presideix la Conselleria i al mateix govern Català en una posició decent davant la ciutadania, va ser la millor opció per ell i les institucions no per la veritat que es mereixen els ciutadans i usuaris del poble de Catalunya.

Va assegurar que ha assumit la gestió de les residències però que de moment tot seguirà igual a la espera de les reformes. La mitjana de pagament d’aquestes residències es de 1.800 euros per plaça i els treballadors qüestionen a la patronal perquè una de les primeres obligacions que no l’única és garantir la seguretat d’aquests i no es va fer havent-hi molts d’ells infectats, un altre qüestió es que els treballadors suporten una gran pressió laboral que no la veuen compensada doncs a jornada complerta cobren una mitjana de 997 euros sent un factor que fa moure molt les plantilles doncs demanen altres llocs de treball dins la sanitat amb millores a la feina i els sous. Aquestes reformes del 2008 que va fer Catalunya, la comunitat de Madrid i altres governades per el PP les van prendre com a referència i les varen aplicar en els seus respectius territoris. Tant a Madrid com a Catalunya a les residencies han tingut moltes baixes en aquesta pandèmia per la desatrossa gestió dels governs d’aquestes comunitats.

L’equip del Sr. Torra va fer unes recomanacions de no ingressar a la UCI pacients grans amb coronavirus argumentant que s’ha de prioritzar els recursos per aquells que se’n puguin beneficiar( entenent segurament que els pacients grans es moriran de seguida tot un despropòsit ) i en el cas de pacients en situació final de vida plantejar el seu tractament en entorn residencial ( en definitiva la morgue tal com estan). Amb aquestes prediccions el Govern vol fer veure a la ciutadania les limitacions com un be per el pacient, no fer tractaments agressius no implica abandonar al pacient, la negació de cures intensives o fetes a casa tot per no admetre que degut a les retallades que van fer no es disposen de prous llits. Aquestes politiques neoliberals han dut a la precarietat de la sanitat Catalana, al desastre a la crisis dels mitjans humans i econòmics que s’han fet del tot visibles amb la pandèmia. Les retallades les va fer el Sr. Mas però ni el Sr. Puigdemont ni el Sr. Torra han revertit la situació per tant tots en son responsables. Caldria tornar a una sanitat publica, forta i blindada que podria afrontar amb mes garanties qualsevol entrebanc que hi pogués haver en un futur pròxim.