El Consorci de Serveis Agroambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) ha estat víctima d’una estafa de 400.000 euros amb el canvi fraudulent del número de compte corrent de l’empresa que gestiona les deixalleries. Utilitzant adreces de correu electrònic i documents falsos, van suplantar la identitat de Nordvert, societat del grup Sorigué, per modificar el compte bancari on es transferien els pagaments i apropiar-se’ls. Segons ha pogut saber l’ACN, la denúncia dels fets al jutjat de Tortosa ha permès recuperar la meitat dels diners sostrets. No és l’únic cas al territori: els Mossos investiguen el frau de 43.000 euros de la facturació pel servei de bugaderia de l’Hospital Comarcal i la residència d’avis d’Amposta, de titularitat municipal.

Estafes executades amb procediments idèntics; a través de la xarxa i amb un important grau de sofisticació; dirigides a administracions públiques locals i empreses que els presten serveis; pràcticament coincidents en el temps; i utilitzant comptes d’una mateixa entitat bancària online per apropiar-se dels diners. L’amenaça de la qual els cossos policials i els experts en seguretat informàtica han estat alertant constantment durant els últims anys està causant ara estralls en diverses institucions de les Terres de l’Ebre.

El delinqüent o delinqüents, amb possibles connexions amb grups de l’Europa de l’Est, han aconseguit saltar-se tots els filtres de seguretat i rígids procediments de les administracions públiques per aconseguir, amb relativa facilitat, poder ingressar centenars de milers d’euros als seus comptes corrents que havien d’ingressar les empreses contractades. El Copate, l’ens integrat pels ajuntaments i els consells del Baix Ebre i el Montsià, encarregat de la gestió dels residus o els tractaments de plagues, ha estat víctima del cop més important.

Al mes de novembre de l’any passat, els serveis administratiu de l’organisme van rebre un correu electrònic corporatiu, fent-se passar per Nordvert, sol·licitant que procedissin a canviar el número de compte on se’ls transferien els pagaments pel servei. “No havia dubte: era un correu corporatiu com el de l’empresa suplantada, utilitzant el mateix logo i imatge corporativa”, relata el president del Copate, Joan Alginet, que qualifica el frau com l’obra d’“autèntics professionals”.

El departament d’intervenció de l’ens públic va respondre la petició dels estafadors requerint la sol·licitud formal per part del responsable de l’empresa titular així com el certificat de l’entitat financera acreditant la titularitat del nou compte, com se sol fer en aquests casos. De fet, els documents que va rebre el Copate incloïen tota la informació legal i fiscal de la societat, la suposada signatura d’un dels seus responsables i el document bancari d’ING amb aparença de plena legalitat, segons remarca Alginet. El canvi es va fer efectiu i els pagaments es van començar a fer al nou compte.

Tot va acabar esclatant durant la primera quinzena de febrer, quan l’empresa Nordvert va retreure als responsables del Copate que no havia percebut les transferències pels serveis prestats durant els últims quatre mesos. Le gestions immediates de la intervenció amb els bancs propis van permetre aturar el pagament d’uns 30.000 euros dels 400.000 que s’havien transferit.

Recuperats 200.000 euros

Alginet va denunciar ràpidament el cas al jutjat de guàrdia de Tortosa. L’empresa suplantada ho va fer en una comissaria dels Mossos a Barcelona. L’acció de les autoritats judicials va aconseguir bloquejar el compte d’ING utilitzat pels estafadors, però ja era massa tard: ni rastre dels diners. Va ser llavors quan el Copate va iniciar un procediment per confirmar els números de compte bancaris dels proveïdors i evitar més sorpreses. Novament, i des de la mateixa suposada adreça de correu electrònic de l’empresa suplantada, van respondre demanant un altre canvi de compte. L’avís a les autoritats judicials i el consegüent bloqueig d’aquest segon compte va permetre immobilitzar, aquest cop sí, uns 170.000 euros. En total doncs, s’han pogut “recuperar” uns 200.000 euros, la meitat de la xifra estafada.

Poc després de descobrir l’estafa, explica el president que va informar la comissió de govern i la junta de portaveus dels fets, demanant-los discreció per ajudar a resoldre favorablement. Les diligències judicials continuen en marxa, però reconeix que l’estat d’alarma pel coronavirus ha alentit la investigació judicial del cas. Les indagacions, entre d’altres aspectes, han permès esbrinar que el titular dels comptes per cometre el frau era un ciutadà de nacionalitat espanyola que hauria efectuat transferències a altres persones ubicades a països de l’Est dins la Unió Europea.

De moment, la possible restitució dels pagaments reclamada per l’empresa suplantada es manté aturada a l’espera de la resolució definitiva del cas. Alginet considera que, a “efectes comptables”, l’ens ja va fer efectives les transferències que li pertocaven pels serveis prestats per Nordvert. “Vam fer-ho al CIF i al número de compte corrent vinculat de l’empresa suplantada”, precisa. El Copate, a més, ha ampliat la denúncia judicial a l’entitat financera ING, com a responsable subsidiària dels fets, per autoritzar la transferència de diners a un compte el titular del qual no era qui declarava ser.

“Defensarem la corporació fins a les últimes conseqüències. Hem estat suposadament estafats, víctimes d’un delicte i hem de defensar els interessos de la corporació. Hem fet els passos comptables i administratius que tocaven, la fiscalització prèvia i els pagament”, ha declarat el president de l’organisme, tot defensant els procediments i mecanisme de control davant d’aquests casos. “Altra cosa és que haguem de posar un departament d’investigació criminal als departaments d’intervenció. Llavors potser sí que ho haguéssim detectat”, remarca.

El president del Copate, que s’ha compromès a lluitar perquè es puguin recuperar “tots els diners” i exigir les pertinents responsabilitats “a qui pertoqui”, ha llançat un crit d’alerta a les administracions públiques perquè redoblin la vigilància davant de possibles casos aquest. “No estem parlant d’aficionats: són professionals. Que administracions públiques i empreses revisin i vagin molt en compte, perquè de la mateixa manera que hem estat nosaltres i altres administracions, pot ser qualsevol”, ha tancat.

Frau de 43.000 euros a Amposta

De dimensions financeres força menors, 43.000 euros en total, els procediments emprats per cometre el frau que ha patit l’Ajuntament d’Amposta són pràcticament idèntics als del Copate, fet que apuntaria cap a la mateixa autoria. En aquest cas, van utilitzar una adreça falsa de correu electrònic per suplantar la identitat de l’empresa Ilunion, contractada per donar el servei de bugaderia de l’Hospital Comarcal i la residència d’avis, equipaments de titularitat municipal.

La petició, com en el cas de l’organisme ambiental, va arribar també al novembre. Els estafadors també van presentar documents falsos amb aparença legal –tant la certificació de l’empresa, amb la signatura d’un treballador sense responsabilitats financeres, com el certificat del compte bancari, també d’ING- per aconseguir que els pagaments de la seva facturació mensual fossin transferits a un altre compte bancari. L’estafa es va descobrir cap al març, quan el proveïdor es va queixar formalment a l’alcalde, Adam Tomàs, de que no havia cobrat durant els quatre últims mesos.

Els Mossos d’Esquadra ja han obert una investigació després que el responsable de la gestió de l’Hospital Comarcal i la Fundació Serveis Socials del Montsià (Fussmont) interposés recentment una denúncia pels fets. De moment, no han pogut recuperar encara els diners i estudien la via per demanar responsabilitats judicials. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha reconegut que, arran d’aquest frau, el consistori ha reforçat els procediments de control per fer efectives aquestes operacions als organismes afectats amb mesures que ja s’aplicaven al mateix Ajuntament.

Els casos d’Horta i Vandellòs

Els del Copate i l’Ajuntament d’Amposta, però, no són els únics fraus d’aquestes característiques al territori durant els últims temps. De fet, l’ACN va donar a conèixer recentment una estafa similar de la qual van ser víctimes els ajuntaments d’Horta de Sant Joan i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Tots dos van rebre també correus falsos que suplantaven l’adreça electrònica de l’empresa proveïdora encarregada del servei de projeccions de cinema al municipi i on se’ls indicava un canvi en el compte corrent on fer els pagaments. L’estafa ascendia a més de 3.000 euros en el cas de Vandellòs –que ha recuperat els diners- així com “d’una quantitat important” a Horta de Sant Joan. També va acabar denunciant el cas l’empresa a la qual se li van suplantar les dades, Cinemes Escarceller, de Caseres.

Autor: