El govern espanyol ha aprovat l’ingrés mínim vital en el Consell de Ministres extraordinari d’aquest divendres. La prestació garantirà un mínim de 462 euros al mes per a una persona sola i afegirà 139 euros més per cada familiar fins arribar a un màxim de 1.015 euros al mes. Les famílies monoparentals rebran un complement de 100 euros. L’executiu de Pedro Sánchez calcula que la mesura arribarà a unes 850.000 llars i tindrà un cost de 3.000 milions d’euros anuals. A unes 100.000 se’ls reconeixerà d’ofici el dret a la prestació. La resta l’hauran de sol·licitar, a partir del 15 de juny, i s’abonarà en dotze pagues. L’ingrés mínim vital es podrà compatibilitzar amb altres ingressos, des d’altres prestacions a rendes del treball.
El vicepresident segon i ministre d’Afers Socials, Pablo Iglesias, ha afirmat en roda de premsa després del Consell de Ministres que és un “dia històric” per a la democràcia espanyola. “Avui neix un nou dret social a Espanya”, ha dit, i l’ha considerat “l’avenç més gran en drets socials des de l’aprovació de la llei de dependència de 2006”. Iglesias ha remarcat que era “urgent” aprovar-ho perquè “milers de famílies no poden esperar més”.
Podran sol·licitar l’ingrés mínim vital les persones soles d’entre 23 i 65 anys que portin almenys tres anys constituïts com a llar. Ho podran fer des dels 18 i més enllà dels 65 si tenen menors a càrrec i només hauran de portar un any constituïts com a llar. Caldrà acreditar un any ininterromput de residència legal i efectiva a l’Estat espanyol, a excepció de situacions de violència de gènere o explotació sexual. Contempla 14 tipologies de llars.
Es reconeixerà d’ofici a aquelles persones que estiguin percebent la prestació per fill a càrrec perquè ho cobrin ja al juny i a aquells que hagin de fer la sol·licitud se’ls concedirà amb efectes retroactius a l’1 de juny si l’han demanada en els tres primers mesos. La sol·licitud serà multicanal, es podrà presentar a través de la seu electrònica de la Seguretat Social o enviant la documentació per correu ordinari. Fonts del govern espanyol expliquen que estan treballant perquè també es pugui demanar a través dels ajuntaments.
Ingressos inferiors a la renda
Per tenir dret a l’ingrés mínim vital, caldrà acreditar que es té uns ingressos totals inferiors a la renda garantida per al seu tipus d’unitat de convivència (5.538 euros anuals per a llars unipersonals i el màxim de 12.184). S’exigirà tenir un patrimoni (descomptant l’habitatge habitual) inferior a tres cops la renda garantida. Iglesias ha destacat que les llars hauran d’acreditar que compleixen les condicions amb els ingressos anuals de l’any anterior. Tanmateix, per poder atendre algunes situacions derivades de la crisi del coronavirus acceptaran avaluar la situació d’aquest 2020 de persones amb situacions sobrevingudes que no estiguessin per sota dels llindars l’any passat.
Compatible amb la feina
Iglesias ha explicat que la renda completarà els ingressos de la llar perquè arribin a l’import de la renda mínima vital. Així, per exemple, una persona sola que compti amb ingressos de 200 euros ja sigui per una feina o una altra prestació, rebran de l’Estat els 262 euros que faran que arribi als 462 de la renda mínima.
El govern espanyol “fomentarà” la incorporació al mercat laboral amb incentius. Quan el titular no tingui feina i la trobi, part del seu salari quedarà exempt transitòriament del càlcul de la prestació. Quan el seu salari s’incrementi, la quantia de la prestació es reduirà en una quantitat inferior a la de l’increment salarial. Si el beneficiari de l’ingrés no té feina s’exigirà que s’inscrigui com a demandant de feina.
Complementarietat de les rendes de les CCAA
Les rendes de les Comunitats Autònomes, com la renda garantida de la Generalitat, seran compatibles amb l’ingrés mínim vital i podran servir per “complementar-la”. La prestació estatal serà un “sòl comú” per a tot Espanya. Les CCAA podran sumar a aquesta base les ajudes que creguin convenients. Fonts del govern espanyol estimen que, a excepció del País Basc i Navarra, l’IMV permetrà multiplicar per quatre els beneficiaris de les rendes autonòmiques que hi ha en marxa actualment.
Les mateixes fonts expliquen que l’ingrés mínim vital també serà compatible amb beques o ajudes finalistes i puntuals que tampoc computaran com a renda regular per calcular l’import de l’IMV.
Col·laboració de les administracions
El ministre d’Integració, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat que l’aplicació de la prestació necessitarà de la col·laboració de totes les administracions. “Volem crear més enllà d’una prestació un conjunt de polítiques al seu entorn”, ha dit, però “la governança compartida” serà fonamental perquè aquest sistema “triomfi”.
Les CCAA i els ajuntaments tindran un paper també en una comissió de seguiment de l’aplicació de l’ingrés mínim vital amb l’objectiu de “millorar-ne” l’aplicació. Tot plegat, segons Escrivá, anirà acompanyat d’altres avaluacions per part d’institucions i investigadors de centres privats.
Aquesta, segons Escrivá, no és una prestació “més”, sinó que “marcarà un abans i un després” sobre “com es fan polítiques públiques a Espanya”. “Si ho fem tots bé i treballem amb totes les administracions, pot ser un exemple de coordinació i de cooperació”, ha dit.
3.000 MEUR de despesa
Escrivá ha recordat que des del 2014 el Consell Europeu ha advertit sobre el problema de la desigualtat i les rendes mínimes a l’Estat. El ministre ha recordat que l’ajuda arribarà a 850.000 beneficiaris a uns 2,3 milions de persones i costarà aproximadament 3.000 MEUR a les arques de l’Estat.
80% de reducció de la pobresa extrema
Segons ha apuntat, amb aquesta prestació de l’Estat podrà arribar a més d’un milió de persones en situació de pobresa extrema, fet que implica reduir en un 80% la pobresa extrema, mentre que ho farà a 550.000 persones més en situació de pobresa “alta”. En el cas de les llars monoparentals (90% dones) la reducció de la pobresa extrema serà del 90%.
El govern espanyol calcula que un 30% dels potencials beneficiaris són menors i les llars monoparentals suposaran el 16% de les llars que el rebin. Les 850.000 llars a qui va destinat l’IMV es troben entre el 17% més pobre de la població amb una renda disponible que no arriba als 310 euros mensuals.
“Segell social”
El ministre ha recordat que la prestació va acompanyada d’un “segell social” per a les empreses que ajudin els beneficiaris i els permetin, per exemple, ajudes en les compres. Serà “un reconeixement a la tasca que estan fent en aquest punt”. També hi haurà incentius a la contractació als beneficiaris per part de la Seguretat Social.
El País Basc i Navarra el gestionaran
L’ingrés mínim vital el gestionarà la Seguretat Social a excepció del País Basc i Navarra. El PNB ha pactat amb el govern espanyol la transferència de la gestió de la prestació i la incorporació en el decret d’aquest acord. Així doncs, els serveis corresponents a la Seguretat Social els assumiran les comunitats autònomes basca i navarresa. La Generalitat també ha demanat poder-la gestionar directament.
Sánchez celebra l’aprovació
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat a Twitter l’aprovació i l’ha considerat “una mesura històrica en la democràcia” espanyola i “un nou pilar de l’Estat del benestar”. “Una política de garantia de rendes que empara aquells que ho estan passant pitjor, combat la pobresa i contribueix a la recuperació econòmica”, ha dit.
Pols entre Iglesias i Escrivá
La data d’aprovació de l’ingrés mínim vital ha generat polèmica els mesos de confinament per la voluntat d’Iglesias d’accelerar la implementació de la mesura per la crisi del coronavirus mentre que el ministre encarregat del seu disseny, Escrivá, ha rebutjat les presses adduint la necessitat de garantir-ne l’eficàcia. Iglesias va plantejar fer un ingrés mínim “pont” però finalment l’opció d’Escrivá d’aprovar directament la mesura permanent ha prevalgut.
La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha remarcat que el compromís d’implementar-la estava a l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem amb l’objectiu de desenvolupar-lo al llarg de la legislatura. La crisi del coronavirus ha estat el que ha fet que considerin “oportú accelerar els ritmes” per “protegir els col·lectius més vulnerables”.