Quan Warren Buffet va dir: “Per descomptat que hi ha hagut una guerra de classes, l’hem guanyat els rics”, proclamava sense saber-ho un nou cicle construït al voltant del capital financer i empreses digitals. Un sistema basat no en la producció, també en l’especulació i en l’explotació de l’oci, i cohesionat a través de “pantalles”. Aquest nou cicle no només “explota” a una classe obrera que ja no és la principal força de producció, sinó també a una ampla “classe consumidora” i “no decisora”.

Ara el problema és de drets, formes de vida, de llibertats i supervivència. La Covid i el canvi climàtic ho fan evident, la supervivència com a prioritat.

Primera conclusió personal: L’evolució del sistema transforma les relacions de classes. La lluita de classes es transforma i amplia, i es fa més transversal. És qüestió de drets, llibertats i supervivència. Nous temps, noves dinàmiques.

Llavors, apareix una realitat accelerada, retransmesa a través de pantalles, on tot sembla espès i confús, on tot està a la vista. En aparença, no hi ha truc ni manipulació, el truc es veu i per tant no hi pot haver engany. Però en realitat, formem part del truc, som part de l’engany i ho acceptem.

Les prioritats dels governs són evidents i quantificables. Si USA té més de 90 mil morts, no és per casualitat. Trump ha prioritzat l’economia. Si no hagués prioritzat l’economia, hagués fet un confinament radical. Ho vivim a les pantalles. USA té 90 mil morts per covid, amb una població de 330 milions d’habitants, i per tant, una mortalitat de 14 morts per 100 mil habitants.

España amb un confinament “radical“, té una taxa de 45,6. L’epidemiòleg Pedro Alonso afirma que tenir la segona taxa de mortalitat més alta del món no és per casualitat. Al primer estat d’alarma aprovat amb “consens constitucional” es va primar la unitat, la monarquia, l’estabilitat de les estructures d’Estat. Ni la salut, ni l’economia. És quantificable, està a les pantalles.

Vivim, pensem, aprenem, curem, reivindiquem i ens relacionem a través de pantalles. Les elits digitals de Silicon Valey eduquen als seus fills “sense pantalles” a les aules. Aquestes elits saben molt bé que posem tot en mans de la tecnologia i les grans estructures, i ens oblidem del que sabem i tenim.

Segona conclusió, per a autocrítics: No és veritat que ens manipulen, la trampa és més subtil. Com no es pot evitar l’empoderament de la gent, ens converteixen en actors del relat, en personatges de programa teleescombraria. Estar en les nostres mans acceptar el guió o transformar-lo. Tot ho tenim a la vista, som corresponsables.

Sabem poc del futur, poc del nou coronavirus. Però sabem molt de virus, d’infeccions d’epidèmies i de vida. El covid ens qüestiona el concepte de salut. Sóc metge, voldria un concepte de Salut que no sigui una guerra tecnològica total contra els virus, els bacteris o altres disfuncions. Si no aquell que té cura de les persones, aquella medicina que es centra no en una abstracta malaltia sinó en el concret malalt com a persona. És possible teletreballar i visitar telemàticament, però no és possible “telecurar”, tenir cura de la “persona” telemàticament és impossible.

La telemedicina és un instrument més, no pot substituir la presència del personal, ni substituir el coneixement que tenim. Aquells petits països que amb humilitat han confiat més en els vells coneixements, l’epidemiologia, la medicina primària i la gent, que en les pantalles i les grans estructures hospitalàries, han estat més diligents i han tingut millors resultats. Han defensat un concepte de vida.

Amb humilitat sabien que calia aïllar els focus epidèmic, diagnosticar, confinar els afectats i els seus contactes. Han fet diagnòstics clínics amb presumpció de certesa o de sospita ferma. Saben, sabem com protegir al personal sanitari amb EPIS i als pacients amb circuits de visita diferenciats. Sabíem que no podíem abandonar als malalts crònics, ni als malalts a les residències. Sabíem que el primer era i és no fer mal.

Sabíem diagnosticar i curar des de primària als pobles, amb poques pantalles. Sabem que tenim una bretxa digital brutal, sobretot a pobles i barris, gent sense ordinador, o sense habilitats per usar-lo.

 

“O defensem els vells valors de l’humanisme, els drets, les llibertats, el planeta i la vida, o acabarem controlats per les pantalles com a ciborgs- replicantes

 

Hem abandonat a pobles, barris i residències amb gent gran. Els hem abandonat fins i tot en la mort. Pot ser pitjor el remei que la malaltia. Hem oblidat el concepte de cura, hem renunciat a tenir cura de la persona. Cal tenir cura de la gent amb o sense coronavirus. Els metges, les infermeres han de tornar als pobles, als domicilis amb la gent. No es pot curar només amb pantalles, no es pot tenir una vida només de pantalla. Cal explicar les dades i les causes perquè no són per casualitat. Cal.

Conclusió per a tothom: Tenim coneixements, cultura i experiències. Sabem prou per defensar-nos. O defensem els vells valors de l’humanisme, els drets, les llibertats, el planeta i la vida, o acabarem controlats per “les pantalles” com a “ciborgs- replicantes”. Tot això esta passant en aquesta crisi, amb l’excusa de la salut. No parlem de metges-infermeres-personal, quan estar en joc un concepte digne d’Humanitat.

Crec que cal dir-ho. Perquè sinó, els que controlen les pantalles s’apoderaran de la realitat i del relat del qual som actors. La transformaran en un esperpent de manifestacions de “banderes amb gallina”. Tot i la critica, “prefereixo” que “aquí” i “allà”, els governs siguin els que són, i no altres. Tot pot ser pitjor amb els Warren Buffet, Trumps, Bolsonaros, Abascals i Aznars de torn. No vos agradarà, però som corresponsables… I tot està a la vista.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.