Són les sis de la tarda d’un dia qualsevol, com tants dies qualsevol hi ha hagut en els últims dos mesos, com tantes hores sense fer res i de fer de tot que mai abans havia fet. Faig una videotrucada i allà hi tinc la meva mare, la que mai falla sigui el dia que sigui, amb o sense pandèmia, amb el davantal posat i a més de 200 quilòmetres de distància.

Abans m’ha passat un tutorial amb fotos, pas a pas. I ara, en directe des del mòbil, m’explica com fer la massa de la pizza. No una pizza qualsevol. És la pizza de la mama. La que fa anys que millora, la que ha sortit bona però, i que la fa única, com ella. Perseverant i perfeccionista com ningú però al mateix temps calcada a la seva mare. La meva àvia. La que té una petita llibreta escrita a mà, en algun lloc que jo no sé, amb totes les receptes de generacions anteriors. Un petit tresor que ha passat de mares a filles. Un petit gran tresor que no té preu.

En la generació, la meva, del take away i el delivery, parlar de llibretes amb receptes de tota la vida i amb hores de dedicació i xup xup al darrera sembla una broma. Però també haguéssim rigut tots una estona si fa dos mesos algú ens hagués dit que hauríem recorregut cinc supermercats diferents buscant llevat i farina per fer-nos el pa a casa. Un conegut cantant em deia no fa gaire en una entrevista que mai més tornarà a comprar pa, que com el de casa no n’hi ha cap. Malaurat negoci pels forners però una oportunitat segons com ho acabem enfocant.

Potser ha arribat el moment de mirar enrera per seguir endavant. Però sobretot, de posar en valor les hores de dedicació que hi ha darrera de qualsevol feina. Parlo del forner, del cuiner… Que quan anem a un restaurant i ens queixem que és car, recordem les hores que costa fer la massa de la pizza. Que valorem les receptes de l’àvia i també les dels xefs que aquests dies ens han regalat els seus anys de professió. Els Ferran Adrià, els Nandu Jubany i fins i tot els cuiners del restaurant del poble que ens han explicat a cara descoberta tots els secrets de la seva cuina.

Però també puc parlar dels músics, que ens han regalat les seves arts. Concerts en directe des de casa, música als balcons… Qualsevol dia, a qualsevol hora. I dels entrenadors físics que ens han mantingut en forma. I de tantes altres professions que no acabaria mai. Un agraïment a tots i que amb la nova normalitat, sobretot, no perdem la memòria.

Periodista i directora i presentdora del programa Ben Trobats de la Xarxa de Comunicació Local