Aprofitant que he tingut de nou l’oportunitat de participar al programa de Xarxa Ebre (per qui no els conegueu, us dic que paga molt la pena que els escolteu i ho podeu fer a la plataforma Ivoox o descarregant l’app iVoox), reprenc el que vam parlar a l’anterior (programa) i com em vaig sentir, per situar-me al moment actual.

Dies abans del 15 de desembre de 2019, Vicent Pruñonosa, el presentador, em va dir que parlaríem de democràcia. Llavors em va vindre a la memòria el Pensador de Rodin, recordeu, aquella escultura d’un home despullat, passiu i reflexiu i així és com tenia i tinc ganes de sentir-me: (despullada) no influenciada, (passiva) tranquil·la i reflexiva per parlar de democràcia, perquè sols faig que rebre imputs de crisis de la democràcia representativa. No obstant, per altra banda, veia canvis a la societat on m’hi trobo directament implicada que em reconforten: a nivell de Catalunya, el Debat constituent i l’Espai de reflexió a la Sénia, que apoderen per construir des del poble, és a dir, aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Arriba el dia 15 i ens trobem les convidades, Fanny Castell Castell d’Ulldecona (una dona valenta, implicada, senzilla i que toca molt de peus a terra per veure el potencial del món local), Eva Amposta Serres de Pinell de Brai (l’acabo de conèixer i em transporta als meus inicis en política com a militant d’Iniciativa per Catalunya- Els Verds; ella és alcaldessa de Pinell de Brai i té molta força i joventut) i el convidat, Batiste Forcadell Bayarri (una de les persones que he conegut per casualitat, en un debat televisiu i, que és com si el conegués de tota la vida, persona culta, informada i que puc parlar amb ell de qualsevol tema i que ho fem emprant mitjans telemàtics; una relació especial, diferent i enriquidora), i jo, amb l’equip de Xarxa Ebre, per començar el programa i quina música sona? (Ho recordo perfectament) People have the power, de Patti Smith. Boníssima!

Per a la nostra societat occidental, el concepte de democràcia equival a democràcia liberal, és a dir, un sistema polític caracteritzat per l’existència d’una constitució que limita els diferents poders i controla el funcionament del govern (estat de dret); per la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial); pel dret a votar i ser votat en les eleccions per una amplia majoria de la població (el sufragi universal) amb l’existència de diversos partits polítics; per la protecció del dret de propietat i l’existència de grups privats de poder en l’activitat econòmica; per la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa… i per la vigència dels drets humans.

Una de les queixes més comuns que he sentit a la democràcia, en molts moments, és a la classe política, però a on està el problema? Pot ser en la ignorància de la ciutadania vers els aspectes polítics, econòmics i socials fonamentals en una societat, que la inhabilita per elegir entre les diverses propostes? Aquesta ignorància pot fer que les decisions preses per diferents sectors hagin estat errònies en molts moments, al no estar basades en coneixements tècnics?

En la actualitat, la democràcia representativa es troba en crisis?

I ara ja em situo al moment actual, bé, en concret, al 19 d’abril de 2020, on l’equip de la Xarxa Ebre ens convidem als mateixos participants a fer el debat del programa que porta per títol Coneixement i solidaritat, en confinament, és a dir, des de les nostres cases, emprant una de les plataformes per connectar-nos virtualment. Ens adaptem i tot funciona molt bé.

Tornant a la pregunta anterior… com penso que la cultura política a una societat depèn, bàsicament, de la claredat i sinceritat en la que parlen els polítics, del rigor i la independència en que ens informen els mitjans de comunicació i, finalment de la intervenció que tinguem la ciutadania per aprofundir i discernir entre el que uns i altres ens diuen, amb la crisi sanitària de la Covid-19 s’ha evidenciat al màxim aquesta crisi de la democràcia representativa: improvisació de la classe política, sobre informació i fakes news, i grups de reflexió en reflexió profunda perquè hi ha molt a canviar, perquè com vaig llegir: no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema.

La base de la democràcia és que cada persona té un vot i a més, és lliure per decidir que fer en ell. A això s’afegeix que tots els vots valen el mateix, el que significa que totes tenim el mateix valor polític sigui quin sigui el nivell de formació de cadascuna.

Penso que cal accelerar noves formes de participació ciutadana, perquè com va dir al programa Fanny C., “els problemes els creem la gent i nosaltres els hem de solucionar”, gestionar de forma diferent els recursos públics, perquè com també va dir Eva A., “primer les persones”; modificar i prioritzar aquelles àrees que necessiten inversió: diners a salut i alimentació, i actuar ràpidament perquè aquesta catàstrofe econòmica mundial sigui l’oportunitat per salvar-nos del canvi climàtic i per millorar-nos com a persones i fer una societat millor. I com va introduir Batiste F. “les debilitats econòmiques, ara es poden tornar en oportunitats, com l’agricultura km. 0 i el comerç de proximitat”.

I això, des dels pobles, des del món local amb el coneixement que tenim i la xarxa de solidaritat que ja em posat en marxa, ho podrem fer, i més, sí es posa veu i es fa públic amb la Xarxa Ebre, on l’altruisme i la generositat hi són, ingredients molt necessaris per als canvis que necessitem. Gràcies a l’equip del programa radiofònic Xarxa Ebre, Vicent Pruñonosa, Juan Carlos Fibla i Sílvia Figueras, pel vostre esforç i treball.

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES