La doble via del sistema educatiu, pública, privada i concertada ja marca una bretxa social entre l’alumnat. He escoltat alguna entrevista en què alguna família manifestava que, tan aviat com podrà, traurà els seus fills de la pública perquè ara a la privada i concertada fan totes les classes presencials via videoconferència. L’educació, com la sanitat han de ser públiques i universals i han de vetllar per l’equitat.

A l’educació pública juguem en desavantatge; el nostre alumnat, molt més divers, no disposa per igual dels mateixos mitjans, no tots tenen ordinador ni connexió a Internet. El Departament d’Ensenyament farà el que podrà per fer-los-hi arribar, des dels centres educatius s’ha actuat perquè així sigui, ja que prèviament ja hem treballat molt l’atenció a la diversitat i també en aquest aspecte estàvem al cas de les mancances del nostre alumnat, per això se sap qui en té la necessitat.

Ara ens trobem davant d’un tercer trimestre que hem d’avaluar i ho hem de fer amb una bretxa social i digital i, hem de tenir en compte la situació dels nostres infants i adolescents. No tots tenen la mateixa casa ni la mateixa situació econòmica i laboral les famílies. Les desigualtats que ja vivíem, que ja existien, s’han descontrolat, s’han engrandit. A més, porten més d’un mes confinats, també són moltes les veus que parlen de les conseqüències psicològiques que poden patir els infants i jóvens a causa d’aquests aïllament. També val a dir que moltes famílies no els poden ajudar i que ells han d’anar fent de manera autònoma. No podem avaluar un tercer trimestre en aquestes condicions, i tot i que dic que no podem, ho farem perquè és el que el Departament d’Ensenyament ha ordenat.

Malgrat la bretxa digital, malgrat les desigualtats socials, malgrat la precipitació en l’organització, malgrat la confusió i poca definició de les ordres del departament, malgrat la precarietat de part del professorat, interins i sobretot substituts, malgrat el confinament, infants i jóvens han de ser avaluats i el professorat ho farem el millor que podrem, encara que moltes opinem que no hauria de ser així.

I ho estem fent, aquesta darrera setmana ha estat una bogeria de videoconferències amb les companyes per tal d’organitzar les trobades virtuals amb l’alumnat, de no solapar-nos, de no exigir massa, de proposar tasques adequades i no abundants, de nous aprenentatges en l’ús de les noves tecnologies, no estàvem totes preparades per treballar d’aquesta manera i aquí ha entrat la camaraderia, l’acompanyament, l’ajuda, la comprensió i sobretot l’estima entre els membres del claustre, almenys al meu institut però estic segura que a molts d’altres també. El caliu virtual que ens transmetem ens ajuda a nosaltres també a emprendre aquest tercer trimestre des de casa amb la música, els aplaudiments, les flors, els cors i tota mena d’emoticones, el vídeos, els correus i trucades que ens enviem.

Molts d’ànims i una abraçada virtual immensa a totes les docents que tot i ser conscients de les dificultats faran d’aquest tercer trimestre un acompanyament al seu alumnat. Molts d’ànims a tot l’alumnat, ben segur que en trauran un gran aprenentatge vital. Molts d’ànims a les famílies perquè la situació econòmica és i serà dura i la societat sencera haurem de replantejar-nos la vida perquè la vida sigui el centre de tot.

Filòloga.