Susanna Cases Ferré, fins ara cap d’informatius de Canal Terres de l’Ebre i durant els últims anys editora i presentadora de l’informatiu L’Ebre Notícies, s’ha convertit en la nova directora d’aquest canal de Televisió. Nascuda el 3 de febrer de 1988 a Amposta, Susanna Cases és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006-2010), té un màster en reporterisme de la Universitat Ramon Llull, ha treballat com a redactora del Diari de Tarragona, El País i Público, i va arribar a Canal Terres de l’Ebre procedent de la redacció del Més Tarragona a Reus.
Abans que res, enhorabona!!! Com te sents després d’aquesta responsabilitat que tot just s’acaba de fer pública?
Moltes gràcies. Doncs una mica sorpresa per tots els missatges, felicitacions i ànims que he rebut, però realment no me sento d’una manera diferent a la de fa uns dies. Tots els que configurem aquest projecte audiovisual, digital i radiofònic acabem sumant des de diferents vessants i posant el nostre granet de sorra. Ja li pots dir redactora, cap d’informatius o directora.
Podem dir que d’un temps ençà, tot i que no de manera oficial ja venies desenvolupant aquesta tasca … I a partir d’ara què?
Bona pregunta. Jo vaig arribar a la primavera de 2016 quan estàvem en una etapa de creixement. Crec que des de llavors, el projecte, en general, s’ha fet gran, tant a la tele, com al digital i a la ràdio. Això fa necessari una diversificació important, sobretot de personal i de mitjans. Sovint el periodisme, el dia a dia, et fa tenir una visió a curt termini ja que les hores se’t mengen. Falta asseure’s i mirar realment què volem ser i desenvolupar. Com a estratègia empresarial a mitja i llarg termini. I la meva idea és anar cap aquí. Sense deixar el dia a dia, pensar ja en nous projectes, però consolidar l’equip i tota la feina que s’està fent ara mateix.
Per tant, en aquesta etapa de consolidació no sé si veurem molts canvis en la programació de Canal Terres de l’Ebre o serà més aviat continuista?
Jo apostaria per la continuïtat. Hem de tenir en compte que estem al mes de febrer, és a dir a meitat de temporada. A mitjans de febrer es preveu un altre pas important com és l’entrada en funcionament del segon canal T/24 que canviarà bastant el panorama. Crec, per tant, que els canvis s’aniran veient en els propers mesos i de cara a l’estrena de la propera temporada, que sempre és un punt d’inflexió en la majoria de programacions.
Com deies, ara mateix hi ha en període de proves una nova televisió, Canal TE/24. Com pot influir en Canal Terres de l’Ebre. Serà complementari?
No m’agradaria desvetllar massa ja que els tempos a nivell intern són uns i de cara a fora uns altres i no voldria dir alguna cosa que no és. Sí que te puc dir que la voluntat és que sumen, que siguin complementaris. Està clar que, sobretot a l’inici, una televisió pot alimentar a l’altra, però crec que en el fons la idea és oferir informació diferenciada pel que fa al ritme i a la manera de presentar-ho, més constant. Tenint en compte que estem en un territori petit i que el volum d’informació és el que és, òbviament els continguts de fons no poden ser massa diferents.
Des de la teva experiència en el periodisme: cada vegada hi ha més cadenes de televisió, plataformes de pagament, tenim tota mena d’oferta, també a través de les xarxe. Amb aquest panorama, quin creus que és el futur de la premsa territorial i més concretament de la televisió de proximitat?
El rigor i la feina ben feta són per a mi el que al final fan tirar endavant els projectes. I això és aplicable a la premsa escrita o audiovisual. Sí que és cert que la feina que fem tots, en bona mesura depèn dels diners i del finançament, però això ja és una altra qüestió. I especialment complicada en un territori com el nostre. Jo li veig futur. Possiblement és veritat que cada vegada la tdt va a menys. Només caldria fer una petita enquesta preguntant que es mira de l’actual oferta televisiva. I que consumeixen a través de noves plataformes o per Internet. Però crec que d’una manera o d’una altra el projecte seguirà endavant. La televisió també es pot transformar. Jo que vinc de la premsa escrita me n’he adonat de la importància de la imatge. Ara més que mai ens entra la informació pels ulls i de vegades no la podem ni mastegar. Les imatges tenen molta força, segurament més que les pròpies paraules. I això és determinant. Crec que tindrem tele per a molts d’anys.
Em dona la sensació de que allò que ara és notícia, demà ja serà vell, parlo sobretot dels mitjans escrits. Ens un ritme, com deies que costa de pair. Estem davant d’aquella màxima que diu que la sobre-informació és desinformació?
Si, hi coincideixo. I més quan tota la societat s’ha convertit en transmissora d’informació. Ho hem vist a propòsit del darrer temporal. Abans que les nostres càmeres arribessin al lloc dels fets, ja teníem gran quantitat de vídeos i fotografies corrent per les xarxes socials. Llavors la nostra feina es complica encara més. Estem en un sector que és precari, on es treballen moltes hores però on hem de ser capaços d’aportar aquest valor afegit. Hem d’alertar “aquest vídeo no és d’aquí” o donar-li la volta per a que quan la gent busqui informar-se tingui una referència a través d’una web o d’una tele. I que sàpiga que allí li explicaran les coses d’una manera correcta o amb un visió més global. No sé dir-te si estem sobre informats o desinformats però és indispensable que els periodistes continuem explicat què ha passat, on ha passat i com. Anar al fons de la qüestió, aportar testimonis i declaracions. En aquest sentit m’agrada dir en aquestes qüestions que com a societat sovint estem “surfejant” sense anar al fons. I aquesta és la feina que nosaltres hauríem de fer.