El president del Gobierno, Pedro Sánchez, va fer pública la composició de l’executiu aquest diumenge. En la seua intervenció va voler remarcar un fet històric: per primera vegada engega un govern de coalició a l’Estat Espanyol i va garantir que naix amb “el ferm propòsit d’unitat”, és a dir, unitat referida a la unitat d’acció entre els dos partits que el conformen. Sánchez va insistir en aquesta idea. També va assegurar que el govern es conforma amb “idees plurals”, que s’expressarà amb diferents veus, però amb una mateixa idea.

Va insistir en la idea de la pluralitat de l’Executiu com a reflex de la pluralitat de la majoria progressista que hi ha a Espanya. Sánchez va fer una compareixença sense preguntes i va assegurar que “espera obrir la legislatura de l’entesa i del diàleg en els eixos social, territorial i generacional”. Per això, va fer una crida a abandonar la crispació, els vetos i la discòrdia.  Música per a les nostres orelles, no? Però a vore vindre. Són tantes les vegades que ens han enganyat…

El president de Govern va assegurar que està convençut que els ciutadans demanen als polítics una Espanya fonamentada en l’acord i l’entesa. No cal dir que el nou Govern té una singularitat important: és el primer Govern espanyol de coalició de la història. Per tant, fa molts anys que van tard. I a més, és un govern que pretén ser d’esquerres en un estat amb greus mancances i diferències socials. Tot això enmig de la cridòria de la Caverna i una creixent remor del feixisme de fons. Ja veurem si els tremolaran les cames o no.

Dic un govern que pretén ser d’esquerres, perquè caldrà veure si són prou valents per centrar-se a fer el que cal fer i, sobretot, a anul·lar els greuges polítics, econòmics i judicials a què han sotmès el poble espanyol i català els darrers governs de l’Estat. Han de ser valents sobretot per aguantar la pressió de tota la Caverna, des de Ciudadanos fins a Vox, des dels mitjans de comunicació fins als grups de pressió i les elits econòmiques. Per tant, aquest Gobierno haurà de recórrer un camí nou i tortuós. En teoria ha de posar la política espanyola al nivell de la política europea, la de la formació de majories de govern a través del diàleg, de l’entesa i també de la convivència de famílies polítiques diferents. Bons propòsits, per fí?

Segons Sánchez, el Gobierno ha de caminar en una sola direcció; afirma que parlarà “amb diverses veus, però sempre amb un mateix objectiu”. Al discurs d’investidura es vaig referir a les cinc grans transformacions que necessita la societat espanyola: el creixement econòmic; l’entesa territorial i el repte demogràfic; la justícia social; la transformació digital de l’economia i la transició ecològica, i la plena igualtat de la dona. De fet, tres de les quatre vicepresidències estaran ocupades per dones i la meitat dels ministeris els dirigiran també dones.

En definitiva, un seguit de bons propòsits que caldrà veure si són capaços d’implementar. Faena et dono, que diem natros. A veure si realment avancen i fan el que diuen que faran, malgrat els lladrucs de tants gossos de presa i la remor creixent al fons de la Caverna.

Pel que podem veure aquests dies, no som només els independentistes els que “despertem el monstre del feixisme”, com va dir un dia Pablo. Així que, si actuen de veritat per corregir la situació d’injustícia que vivim, llavors sí, podran afirmar: “Ladran, luego cabalgamos”.

Filòloga.