L’any nou ha donat pas a noves perspectives polítiques amb l’elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol; el primer de coalició des de la Segona República. En principi això haurà d’ajudar a rebaixar el clima de tensió sociopolític viscut i permetre encarar el conflicte polític que viu Catalunya, des del diàleg.

L’altra alternativa possible, avalada per la dreta i l’extrema dreta, era la de la imposició, encoberta o no, d’una mena Estat d’excepció permanent. Aquesta via del “com pitjor millor”, no hagués ajudat en res a millorar la injusta situació dels presos polítics, els exiliats, i les persones pendents de judici. Ni tampoc crec que aportés res millor en l’àmbit lingüístic, cultural, polític, social o econòmic, al nostre país.

L’esquerra abertzale, ara representada per EH Bildu, de la que tots coneixem la seva trajectòria i història, fa temps que va entendre que el “com pitjor millor” acabava portant més sofriments i desenganys que no pas èxits. D’aquí que conscient dels costos que podria suposar per al seu país i els seus presos un govern “trifachito” s’abstingué en la votació d’investidura, i fins i tot s’oferí votar a favor per evitar un “Tamayazo” de darrera hora.

Ni desconeixen qui és el PSOE, ni tampoc com actuen els poders ocults de l’Estat. Recorden molt bé com els seus líders polítics van ser engarjolats per la justícia espanyola durant el procés de converses i negociacions amb el PSOE per assolir el final de la violència.

Esquerra Republicana, BNG i EH Bildu han facilitat la investidura de Sánchez sabent que del PSOE poca cosa poden confiar, ara bé, també són conscients, que cal explorar aquesta via per poques possibilitats que ofereixi, perquè qualsevol altra alternativa abocava els seus països al pitjor dels escenaris.

Malgrat que per a molts pot semblar una evidència, el cert és que per primera vegada s’ha aconseguit que un govern espanyol reconegui que hi ha un conflicte polític amb Catalunya, i a la vegada, hi hagi una taula de diàleg per cercar una solució que haurà de ser votada. En paral·lel però, la mobilització ciutadana seguirà sent necessària i imprescindible per avançar. A més s’espera que el nou govern impulsi iniciatives legislatives que reverteixin les retallades en drets socials i llibertats individuals que hem patit fins ara, així com accions en l’àmbit laboral i econòmic, del tot necessàries.

De retruc a Catalunya la nova etapa fa molt possible un suport de Catalunya en Comú als pressupostos de la Generalitat, fet que genera també nous escenaris. D’entrada desencalla la principal eina per governar el “mentrestant” i permetrà donar resposta pressupostària a necessitats que fa massa temps que esperen. D’altra banda, des del govern espanyol els comuns tenen la possibilitat de demostrar que Espanya es pot reformar. Si no ho aconsegueixen poden quedar exposats a què una part dels seus electors passin a l’independentisme, com ja van fer molts socialistes i convergents després de la sentència de l’Estatut.

La nova situació política s’obrirà pas amb un clima de màxima crispació atiat per l’extrema dreta, tant als carrers com a les institucions, amb una gran cobertura mediàtica i l’espantall de la unitat d’Espanya per bandera. Si són capaços d’imposar el relat del perill separatista -comunista per damunt de qualsevol avenç governamental que es pugui fer en matèria social o econòmica; la durabilitat de Sánchez serà curta.

I a tot això cal sumar-hi les accions de determinades institucions judicials, fóra de tot sentit democràtic que intenten actuar com un element desestabilitzador. El darrer intent ha estat la ignominiosa decisió d’inhabilitar el president Torra i l’eurodiputat Junqueras. Aquestes provocacions i paranys que en forma de sentència i repressió ens sotmeten cada dia de ben segur que seguiran.

Davant aquest panorama, si es volen donar respostes que facin possible avançar en la resolució satisfactòria del conflicte, caldrà actuar amb intel·ligència, analitzant la situació en perspectiva i gestionant correctament els tempos polítics. La votació de la investidura de Sánchez ha estat el primer pas.