Pregunta: Com es troba? Quin és el seu estat d’ànim?

Resposta: Intento estar bé, però a la presó no s’hi està bé, només es pot sobreviure.

P: Com és actualment la seua vida a la presó del Catllar?

R: La meua vida és com la de tots els presos i preses, somniant en la llibertat. Espero que l’any 2020 siga l’any de la justícia i de la llibertat.

P: Com gestiona des de la presó les seues relacions personals més importants? Com creu que viu l’empresonament la seua família?

R: La presó sempre es gestiona malament, perquè et prenen el bé més preuat, la llibertat, i no pots estar amb les persones que estimes. Totes les famílies viuen malament l’empresonament. És una situació molt dura.

P: Aprofita per a escriure? Per a llegir?

R: Rebo moltes cartes, llegeixo molts llibres i també escric, però no per a publicar a curt termini.

P: Ha fet amistats noves? Com veuen i viuen la resta de preses el seu cas?

R: A la presó coneixes persones que possiblement mai no coneixeries en llibertat, però no sé si n’hi diria amistats. Les amistats són per a tota la vida i la majoria de persones quan surten de la presó volen oblidar el temps que hi han passat. No sé com ho viuré jo. Amb la resta de preses no tinc cap problema, totes saben que estic a la presó per les meues idees i pensen que hauria d’estar al carrer.

P: En quin moment està la revolució feminista que ha transcendit que vostè ha dut a la presó? Què han aconseguit i com?

R: La revolució feminista està en marxa, mai no s’acaba, com al carrer, perquè hi ha molta feina per fer. Hem aconseguit moltes millores especialment en l’àmbit laboral, als tallers de la presó i a la cuina. Hem aconseguit que la mirada femenina estiga present en els òrgans de decisió de la presó i penso que hem aconseguit pujar l’autoestima de les dones. Em sento satisfeta, però queda molt camí.

P: Més enllà del seu entorn més proper, quins són els missatges, les visites o les notícies de fora de la presó que l’han reconfortat o sorprès més durant este temps i quins o quines l’han decebut més?

R: He tingut moltíssimes visites, però em va fer molta il·lusió que vingués la Joan Baez, i m’ha reconfortat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat de Junqueres. De les coses que no m’han agradat, m’estimo més no parlar-ne, soc positiva.

P: Creu que pagarà la pena els sacrificis que estan fent i patint els presos? En quin sentit?

R: Això no ho podrem valorar amb profunditat fins d’aquí a uns anys, però fins ara podem dir que ha servit per a demostrat que l’Espanya del segle XIX i XX no és gaire diferent de la del segle XXI. El model territorial fruit del règim del 78 s’ha esgotat. S’ha demostrat la falta de qualitat democràtica de l’Estat espanyol, ha ressorgit el franquisme dissimulat durant anys, però sempre present en algunes institucions. També ha servit perquè molta gent que no és independentista haja descobert la veritable cara de l’Estat espanyol i la parcialitat de la justícia espanyola, i a la Unió Europea i fora d’Europa han descobert com és Espanya. Ha servit perquè mai no havíem sigut tants ni havíem arribat tan lluny i, el més important, estem disposats a continuar.

P: Continua veient el procés cap a la independència com a imparable? Quin pot ser el desllorigador?

R: El procés és imparable perquè cada cop hi ha més gent que veu la independència com la millor solució per a Catalunya. No hi ha un únic desllorigador, el que cal és resistència i persistència.

P: En una entrevista amb Catalunya Ràdio, vostè va admetre que no van tenir prou empatia amb els no independentistes durant els mesos de setembre i octubre del 2017. Això en alguns àmbits es va aprofitar per a desacreditar l’independentisme. A molta gent, però, li va semblar una reflexió molt lúcida. La manté? Hi pot aprofundir una mica?

R: Vaig dir i mantinc que hi ha una part de la població que no és independentista, que se sent catalana i també espanyola, que defensa els drets i les llibertats democràtiques, que consideren que no hem d’estar a la presó, que volen canviar esta situació i que patixen amb tot el que està passant a Catalunya i penso que hem de dialogar amb estes persones, conèixer-nos millor, escoltar-nos, perquè hi podem arribar a acords. No entenc com es pot desacreditar l’independentisme per estar a favor del diàleg i l’empatia, el diàleg és imprescindible per a arribar a acords. Qui pot estar en contra del diàleg? L’empatia s’ha de tenir amb els que no pensen com tu per entendre’s i dialogar.

P: S’ha imaginat molts cops com haurien pogut ser les coses d’una altra manera? Què faria diferent si tornés enrere i en què es ratifica?

R: És bonic pensar el que hauria pogut ser, però no es pot fer marxa enrere. Quan prens decisions les prens d’acord amb la informació de què disposes i creus que és el millor en el moment en què ho fas, no pots canviar el passat i és absurd especular amb el que hauria pogut ser perquè no ho podràs fer.

P: Pensa que hi ha alguna alternativa acceptable per al gros de l’independentisme que no passe per un referèndum d’independència efectiu?

R: El més efectiu sempre es posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Una altra cosa és quan serà possible fer este referèndum amb reconeixement internacional.

P: Creu que el govern de coalició entre el PSOE i Podem a Madrid pot obrir realment un nou escenari per a Catalunya? En quina mesura?

R: Crec que pot obrir un nou escenari per a Espanya i per a Catalunya depenent de quin Pedro Sánchez i de quin PSOE ens trobem, el de la campanya electoral o el que va plantar cara a l’IBEX 35 i a l’aparell del seu propi partit. La situació pot canviar, però Pedro Sánchez ha de voler canviar-la

P: Què li sembla la posició d’ERC, el seu partit, avalant amb la seua abstenció la investidura de Sánchez?

R: Crec que la posició d’ERC és una finestra d’oportunitat i és un risc, cal fer-ho bé. Cal posar sempre el país per davant i allò que és bo per al país ho serà per a tothom. ERC no ha pensat en els vots que pot perdre per este pacte i crec que això la gent ho reconeixerà. Exercir el lideratge vol dir decidir i les decisions no agraden a tothom. Liderar vol dir no tenir por d’equivocar-se i no doblegar-se malgrat les crítiques.

P: Fins a quin punt li preocupa l’ascens electoral de la ultradreta? Ho veu com una qüestió conjuntural?

R: La ultradetra hi ha estat sempre, per això hi ha el Valle de los Caídos i la Fundación Francisco Franco. Abans estaven dissimulats dins del PP i Ciutadans. Ara s’han descarat, ja no s’amaguen, sabem qui són i el que volen directament sense subterfugis.

P: Han passat gairebé dos mesos des de la sentència condemnatòria per sedició. Com la valora, en general? En el seu cas, al setmanari vam publicar una valoració d’un jurista unionista i constitucionalista que no entenia per què no se li havia atorgat el mateix tractament que a la resta de membres de la Mesa del Parlament. Com ho ha assimilat això?

R: Com he dit moltes vegades la sentència ha demostrat que el judici no ha servit per a res, ens volien condemnar i ho han fet, i no m’han atorgat el mateix tractament que a la resta de la Mesa del Parlament, perquè m’han condemnat per haver estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana des de la seua creació l’any 2012 fins a l’any 2015. Mai no pots assimilar una sentència quan et condemnen per un delicte que no existeix.

P: Fins a quin punt confia en el recorregut del seu cas a la justícia europea?

R: Confio totalment en la justícia europea, de fet fins ara l’única justícia que hem tingut ens ha arribat d’Europa, però és massa lenta.

P: Quina previsió fa en relació als seus drets penitenciaris? Quan podria començar a sortir de la presó de forma parcial?

R: Com qualsevol pres o presa, confio sortir al més aviat possible, utilitzant tots els recursos que ens permeta el reglament penitenciari.

P: Vostè també va qüestionar accions violentes de resposta a la sentència. Ara que ha baixat la temperatura, quina valoració en fas, no només de la resposta al carrer sinó de la resposta de les institucions i els partits polítics catalans?

R: Estic en contra de la violència per convicció i per estratègia. En situacions com la nostra, la història ens demostra que la violència no servix per a avançar cap a la independència. El pacifisme ens ha fet avançar fins on ens trobem ara. Els moviments pacifistes tenen més suport i més èxit que els que no ho són. La millor resposta va ser la de la gent, la de les institucions va ser molt lenta: una declaració al Parlament 45 dies després.

P: Hi va haver excessos per part de manifestants, però també sembla haver-ne hagut de policials i el fet és que prop de 30 jóvens van ser empresonats per les protestes sense que s’acabés de saber ben bé per què se’ls aplicava una mesura tan dura, que vostè ha patit, com la presó preventiva. La majoria han estat alliberats, però com es pot combatre la repressió per part d’algunes institucions de l’Estat?

R: Condemno la violència vinga d’on vinga i condemno la repressió i, especialment, en el cas dels jóvens, cap d’ells no hauria d’haver entrat mai a presó. Els van empresonar per a fer-nos por i per a aturar-nos. És vergonyós. La repressió s’ha d’acabar, esta és una condició imprescindible, per això ha de servir el diàleg.

P: Quina és la seua relació actual amb les Terres de l’Ebre? Com es troba la seua mare?

R: Les Terres de l’Ebre són casa meua, hi venia sempre que podia i a partir d’ara encara hi vindré més. Totes les grans celebracions familiars les fem a Xerta. Ma mare resistix, resistim les dos. Aprofito per a agrair-vos a la gent de l’Ebre que sempre heu estat i esteu al meu costat. Sou un exemple de coratge, solidaritat i persistència. M’arriben missatges de suport, solidaritat i estima, perquè així és com és la nostra gent, un orgull. Mai no els ho agrairé prou.

P: Com valora el fet que tots els partits sobiranistes, incloent-hi representants dels comuns, participessen en un gran acte d’electes a Xerta per la seua llibertat la setmana que es va conèixer la sentència?

R: Em sento molt orgullosa i estic immensament agraïda als alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i a la gent del territori. Actes com aquest demostren que pot haver-hi unitat de totes les forces que defensen els drets i les llibertats democràtiques més enllà de les sigles dels partits.

P: Com veu el futur, polític i econòmic, de les Terres de l’Ebre?

R: El veig cada vegada millor, hi ha gent molt preparada, gent jove disposada a lluitar que vol quedar-se al territori i millorar les condicions de vida. De fet, crec que s’han creat unes quantes empreses en línia molt innovadores. Cada vegada es valora més l’autenticitat i la senzillesa. A l’Ebre tenim una naturalesa increïble, paisatges extraordinaris i genuïns, muntanyes i platges úniques, tenim cultura i història, tenim una gastronomia diversa, vins del territori, i ho hem de saber exportar i explicar. Tenim l’oportunitat de convertir les Terres de l’Ebre en un indret meravellós per a viure-hi. / ÒSCAR MESEGUER