Podem coincidir que tenim dos legitimitats, la catalana independentista i l’espanyola centralista, que s’exclouen mútuament i que aquesta segona té cada vegada menys respecte per la primera perquè la considera il·legítima i que comporta una deshumanització cada vegada més dura?

Podem coincidir en el fet que cap polític i ningú hauria d’estar a la presó per haver complit allò pel que ha estat escollit en una democràcia representativa, per haver
organitzat protestes, per haver permès un debat al parlament…?

Podem entendre que ara és una qüestió de drets humans i drets democràtics?

Amb els recents esdeveniments (que la Junta Electoral Central espanyola inhabilita “de facto” al President Quim Torra en deixar-lo sense escó al Parlament de Catalunya per “inelegibilitat sobrevinguda” per la seva condemna per desobediència (no ferma), i també a l’exvicepresident i eurodiputat electe Oriol Junqueras li denega l’acta d’eurodiputat) tenim clar que la democràcia espanyola falla i per tant, hauria de ser necessari el plantejament des de l’àmbit institucional català de continuar obeint o no allò que no és ètic, ni just ni proporcional en una democràcia saludable?

Davant el “cop d’estat” contra les institucions de Catalunya, el passat 4 de gener, el Parlament de Catalunya refusa la decisió de la JEC d’inhabilitar al President Quim Torra com a diputat i president de la Generalitat, alhora que el bloc independentista exigeix el reconeixement del dret d’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats i represaliades, no obstant, la votació ha estat una expressió política simbòlica i no una desobediència. No ha arribat l’execució de la inhabilitació del President Quim Torra. Què passarà quan arribi? Personalment, considero que no hi ha obligació d’obeir, atès que la JEC com a òrgan administratiu no pot violar la immunitat parlamentària, no és l’òrgan competent per resoldre qüestions d’incompatibilitat dels diputats, ja que afecta l’estatut d’aquests, i no el règim electoral. La JEC s’ha extralimitat en les seves funcions, no cenyint-se a raonaments estrictament jurídics, donat que la competència exclusiva per inhabilitar un càrrec electe, com seria el cas del President Quim Torra, és el Tribunal Suprem, i per altra banda, pel que afecta a l’eurodiputat electe Oriol Junqueras, ha d’obeir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que a la recent Sentència estableix que l’únic òrgan per retirar drets a càrrecs electes és el Parlament Europeu. També el Parlament de Catalunya ha donat suport als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè exerceixin plenament i en llibertat les seves funcions polítiques en compliment de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

No obstant, l’anterior, hem d’esperar més aberracions jurídiques i atropellaments a la democràcia, o esperar aquesta via de diàleg que han pactat PSOE i ERC per a la investidura del president espanyol, o cal un plantejament seriós i real sobre la desobediència institucional entesa com un desafiament a l’autoritat estatal per forçar l’Estat a negociar els termes d’una separació pactada o almenys un referèndum vinculant d’autodeterminació? La via per assolir-ho seria apel·lar als principis democràtics bàsics, com a única font de legitimitat del sistema legal vigent i fer-ho amb unitat. El mecanisme de la desobediència institucional funcionaria si com en els cas que ens ocupa, el càrrec polític fos suspès, inhabilitat o empresonat, el o la substituta tingués la mateixa voluntat de desobediència, i això s’estengués a moltes administracions polítiques del país. Aquesta via de la desobediència institucional suposa unitat d’objectius futurs, polítics i polítiques valentes i que depèn del manteniment o increment del suport electoral, i tanmateix no ens garanteix l’èxit, però paga la pena intentar-ho ja? Ho veig com una alternativa en un moment de
bloqueig, tot i l’estratègia d’ERC (que no la tinc clara) a la investidura i a aquesta taula de diàleg bilateral entre els governs català i l’espanyol que diu que els acords que s’hi assoleixin es ratificaran mitjançant una consulta a la ciutadania, i que per les declaracions públiques del secretari d’organització del PSOE s’inicia sense renuncia a las posicions contraposades i fent referència a que “no cabe nada fuera del marco constitucional”.

Moltes preguntes, de les que espero respostes afirmatives.

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES