No només les empreses de noves tecnologies i les plataformes ‘startups’ són les que ens garantiran la sostenibilitat econòmica i ni molt menys la demogràfica a les Terres de l’Ebre. Tots haureu sentit a parlar sobre les inquietuds del territori, sobre la falta de noves empreses, llocs de treball, el despoblament… Si, és clar que una dotzena d’empreses de 150 llocs de treball cadascuna ens anirien molt bé. A qui no? Però, no hem de perdre de vista el que tenim avui dia. Tenim un potent sector agrari que genera més de 200 milions d’euros (VAB) entre el Montsià i el Baix Ebre (més que el sector de la construcció), on concretament, un 40% de les terres són oliveres (respecte a la superfície agrícola utilitzada) segons dades de l’IDESCAT.

El que vinc a dir és; que és molt important que el sector oleícola sigui sostenible i viable econòmicament, ja que amb els preus actuals no sembla que ho sigui, ni tan sols mig termini. El pagès no pot deslocalitzar l’empresa quan les coses van mal dades i moure-la a un altre lloc, on les condicions siguin més favorables. Tots ens fiquem les mans al cap quan llegim les dades de despoblament al nostre territori. Però, pensem que és un fenomen que no es pot evitar, o si més no, que és irreversible. Vendre l’oli a nivells quasi al llindar o per sota del cost de producció, podria arribar a ser un dels motius. Aquest fet representa no generar beneficis, no fer inversions, l’estancament de l’economia i la pèrdua de llocs de treball en l’àmbit territorial.

És difícil regular i mantenir a ratlla grans inversors que planten milers d’hectàrees d’oliveres. Aquestes “mega” plantacions tenen un impacte negatiu sobre el preu de l’oli. Ja ho sé que el peix gran es menja al petit, tot i que molts peixos petits alimenten moltes famílies i, en canvi, els peixos grans (“mega” plantacions) rendeixen comptes d’avant una sola junta d’inversors. Actualment, el sector de l’oli no disposa d’una normativa que ho reguli, tal com sí que ho fa a la vinya. Sobre legislar i regular extremadament és dolent, però no tenir res que t’empari també.

Un preu just significa sostenibilitat econòmica a llarg termini i una garantia de no despoblació als pobles d’interior de les Terres de l’Ebre.

Autor: