L’alcalde de Deltebre (Baix Ebre), Lluís Soler (JxCat), és des d’aquest divendres el nou president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En el seu primer discurs, Soler ha reivindicat el compromís del món local “amb l’anhel col·lectiu del poble català i amb les aspiracions d’un país que vol ser lliure”. “El municipalisme serà sempre un aliat del país, sempre que calgui tornarem a sortir al carrer, pacíficament, democràticament i cívicament però carregats de raó i de voluntat democràtica”, ha afirmat el ja president de l’ACM que ha assegurat que “cap presó ni sentència injusta” podrà aturar “la voluntat del poble”. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha agraït el “suport explícit” dels alcaldes al procés havent hagut d’afrontar, també, “amenaces i repressió“.

Relleu plàcid a la presidència de l’ACM. L’únic candidat a substituir el fins ara president David Saldoni era l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, que ha rebut un ampli suport d’alcaldes i alcaldesses. Dels 265 vots emesos, 253 han estat a favor, hi ha hagut onze abstencions i només un vot en contra. Així, Soler ha estat proclamat nou president amb un el 95% dels vots en el marc de la XXI Assemblea de l’entitat municipalista. Saldoni ha estat president des del gener del 2018 fins a aquest setembre.

Durant el primer discurs com a president, Lluís Soler ha situat les línies mestres del mandat que afronta. Un mandat marcat, ja d’entrada, per la resposta a la sentència de l’1-O. Per això, l’alcalde de Deltebre ha refermat que l’ACM continuarà estant “al servei del país”. “Em comprometo, davant de tots i totes vosaltres, a seguir fent de l’ACM una entitat compromesa amb el nostre país, amb els drets i les llibertats, amb l’anhel col·lectiu del poble català i amb les aspiracions d’un país que vol ser lliure“, ha afirmat.

En aquest sentit, Soler ha recordat que els alcaldes catalans no han fallat en “moments clau“, com el setembre del 2017, pocs dies abans del referèndum, quan van “aixecar les vares” per donar suport “a la democràcia, a la llibertat i a les urnes”. “No podem tolerar mai que per posar urnes o fer possible que el poble s’expressi democràticament hi hagi multes, querelles, exili o presó“, ha afirmat el president de l’ACM que subratlla que “cada dia de presó o d’exili és una vergonya democràtica” que el món local no pot “deixar de denunciar“.

Per això, ha assegurat que el món local també donarà resposta a la sentència de l’1-O. “El municipalisme serà un aliat del país, sempre que calgui tornarem a sortir al carrer”, ha dit Soler. El president de l’ACM insta a una resposta pacífica, democràtica i cívica però llançant com a missatge que “cap presó ni sentència injusta podrà aturar la voluntat del poble“.

Foto: ACN

Única entitat

Un altre dels eixos “prioritaris” del mandat, per a Soler, és consolidar l’ACM com “la primera entitat municipalista del país” anant “plegats” amb la resta d’entitats. En aquest punt, ha posat el focus en la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per crear els “instruments òptims per esdevenir una única entitat”. El president de l’ACM s’ha compromès a assumir “el lideratge de la transformació de l’organització municipal de Catalunya des de la generositat, la mirada àmplia i la voluntat de sumar esforços i anar plegats amb la resta d’entitats municipalistes de Catalunya”.

“Compromís davant la repressió”

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha tancat l’acte, ha agraït al món local el suport que han mostrat al procés. “La imatge dels alcaldes aixecant la vara demostra la força del país“, ha destacat Budó, en referència al moment en què el municipalisme es va conjurar a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat per donar suport al 9-N i a l’1-O.

En especial, Budó ha volgut posar de relleu aquest “compromís” del municipalisme davant un Estat que ha aplicat “la repressió“, fent referència explícita a la investigació que va afectar fins a 702 alcaldes i alcaldesses per haver donat suport al referèndum. “I precisament per això, vull expressar-vos el reconeixement i l’agraïment del Govern per ser-hi sempre i pel vostre compromís constant amb la ciutadania del país“, ha subratllat.

La consellera també ha centrat part del seu discurs en destacar que, durant els anys marcats per la crisi econòmica, el món local ha sabut “fer els deures” i ha estat capaç de mantenir serveis “aplicant rigor en la gestió, malgrat la disminució notable dels recursos“. I aquí, Meritxell Budó també ha desgranat allò que ha fet la Generalitat a partir del 2017 per donar aire a les finances municipals.

D’entrada, la consellera ha destacat que el deute amb els ajuntaments s’ha reduït en més d’un 88%, passant dels 520 milions d’euros del desembre d’aquell any fins als 69 actuals. “I la nostra intenció és normalitzar-ho en els propers mesos perquè la xifra passi a ser zero”, ha avançat Budó.

Dins les polítiques que ha impulsat el Govern per ajudar als municipis, la consellera de la Presidència també ha esmentat l’increment del fons de cooperació local del 3,4% (que s’havia inclòs als pressupostos fallits d’aquest 2019, i que el Govern espera poder aprovar als comptes del 2020). I sobretot, ha destacat la recuperació del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), que destinarà 250 MEUR als ens locals per al període 2020-2024.

Informe de gestió, aprovat

Durant l’assemblea, celebrada al Palau de Congressos de Girona amb uns 200 alcaldes i alcaldesses, l’ACM ha aprovat per unanimitat l’informe de gestió de l’entitat i sis propostes de resolució. Una d’elles demanant que els problemes polítics s’han de resoldre per vies polítiques i no judicials i que es deixin sense efecte les causes obertes contra l’1-O. /ACN

Foto: ACN

 

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.