El castell de Miravet estrena nova senyalització formada per diversos panells interpretatius, en els quals es poden visualitzar reconstruccions en tres dimensions dels diversos espais del monument. Aquesta nova senyalització ajuda al visitant a fer-se una idea de com era l’edifici en les seves diverses etapes de la història.

La instal·lació de la nova senyalització del castell de Miravet ha estat possible gràcies al programa Patrimoni en Acció, un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i “la Caixa” que aposta per posar en valor alguns dels monuments més destacats del patrimoni cultural català a través de nous recursos interpretatius i millores en els serveis, sempre amb l’objectiu de proporcionar una bona experiència de la visita.

La nova senyalització del castell de Miravet abasta des de panells de benvinguda i d’explicació de l’oferta patrimonial fins a panells interpretatius dels espais del monument. Tota la informació es presenta en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

Gràcies al disseny de les reconstruccions en 3D que s’ha incorporat als panells interpretatius, s’ha hagut de fer una tasca prèvia de recerca que ha permès aprofundir-ne i reinterpretar l’evolució del castell tant cronològicament o arquitectònicament, per encaixar les diverses etapes constructives. Així doncs, per exemple, ara sabem que el primer edifici construït al recinte sobirà del castell va ser el refetor i no pas el cos principal, que acollia la sala del comanador i l’església, com es creia fins ara.

El castell de Miravet

El castell de Miravet està documentat per primera vegada el 1153, encara que el seu origen es remunta a l’època califal. Està situat a uns 220 metres d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, des d’on domina el curs de l’Ebre i sobre la vila.

Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1992 i 1993 van concloure que en el turó on es va edificar el castell havia hagut, prèviament, un assentament iber, i que durant l’època andalusina s’edificaren dues fortaleses, una del període califal i l’altra al segle XI. Així doncs, s’ha determinat que el castell andalusí del segle XI era compost per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l’est de la fortificació sobirana.

Posteriorment, la transformació de la fortalesa sarraïna a castell templer va comportar la construcció de nous edificis i l’adaptació d’altres existents. A l’interior de l’edifici principal del recinte sobirà es va bastir una gran sala que funcionava com a celler, que es va comunicar amb el pati a través d’una porta que es restaurà amb un arc de mig punt.

Pel que respecta a les muralles, aquestes han estat refetes i adaptades en diferent moments històrics difícils de situar cronològicament.

Cal destacar a l’interior l’església de Santa Maria, que encara que no es registra en cap document medieval, s’ha de datar vers la segona meitat del segle XII. Antigament l’absis era parcialment tapat per un altar barroc.

Programa Patrimoni en Acció

Impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i “la Caixa”, el programa Patrimoni en Acció s’inscriu en la voluntat de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Bancària de cooperar en la realització conjunta d’iniciatives d’interès social i cultural mitjançant l’acció directa de rehabilitació, restauració, museïtzació i millora dels serveis en els principals conjunts monumentals de Catalunya que tenen un notable interès arquitectònic, històric i artístic.

Gràcies a aquest acord de col·laboració, s’ha dotat als principals monuments i jaciments públics de la Generalitat de Catalunya de nous recursos interpretatius i espais visitables entre els que destaquen la recreació en 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret, un projecte pioner a Europa; la rehabilitació de l’estoa grega i del criptopòrtic romà de la casa dels Mosaics d’Empúries; la rehabilitació i obertura al públic de diversos espais de la cel·la C de la Cartoixa d’Escaladei i la redacció dels projectes de rehabilitació i museïtzació del claustre major i del nou espai d’acollida d’aquest monument; la senyalització del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes i del castell de Miravet o l’espai expositiu de Santa Maria de Vallbona i el centre d’acollida de visitants del Monestir de Poblet, recentment obert al públic.