L’agència pública SINC ha publicat un extens article en què el protagonista és un petit plesiosaure morellà. En la informació, elaborada per Adeline Marc, es destaca la importància de la capital dels Ports per estudiar a aquest animal que va habitar tots els mars fa entre 200 i 65 milions d’anys, ja que Morella compta amb la col·lecció més abundant d’aquest tipus de fòssils a la península, en què fins ara només s’havien trobat escasses restes d’aquests cuellilargos rèptils marins.
Comença l’article recordant que durant el Cretaci Inferior, fa uns 125 milions d’anys, la península ibèrica era molt diferent a com la coneixem ara, i com a mostra assenyala Morella, en la qual s’havia desenvolupat un gran delta costat de la costa. “En aquestes aigües poc profundes viure un grup de rèptils marins coneguts com plesiosaures, de cap petit, coll llarg, cua curta i cos ample i cilíndric amb grans aletes. Encara que van conviure amb els dinosaures i es van extingir a la vegada, aquests rèptils, que van poder superar els 15 metres de longitud, no van estar properament emparentats amb els dinosaures“, prossegueix aquesta mateixa font.
A la imatge inferior de José Antonio Penyes / Agència SINC podem comprovar la mida d’aquests rèptils, i les diferències que existien dins de la seva mateixa espècie:
A la Península, les troballes de fòssils d’aquests animals han estat més aviat escassos, limitats i fragmentaris. Prova d’això és una pelvis parcial recentment identificar en la localitat d’Algora, a Guadalajara, que va pertànyer a un elasmosaurio, un tipus de plesiosaure de coll tan llarg que fa un segle i mig, quan es va descobrir l’espècie als EUA, es va pensar que era la cua.
En un nou estudi, publicat a la revista Cretaceous Research, un grup de paleontòlegs de la UNED ha descobert ara a la pedrera del Mas de la Parreta a Morella una abundant i exclusiva col·lecció de restes de diversos individus de plesiosaures que van conviure amb els dinosaures, com recullen en l’esmentat article del SINC.
“El material de plesiosaures identificat a Morella resulta excepcional per al registre del Cretaci ibèric“, declara a Sinc Adam Pérez-García, científic en el Grup de Biologia Evolutiva i coautor del treball.
La vintena de dents i el gran nombre de vèrtebres (cervicals, pectorals, dorsals i sacres) trobats no poden assignar-se a un grup de plesiosaures concret. No obstant això, destaca una vèrtebra cervical gairebé completa que sí que pot atribuir-se a un leptocléidido, un tipus més petit d’aquests rèptils marins i que fins ara es creia que només havia habitat a Anglaterra, Austràlia i Sud-àfrica.
Els desconeguts leptocléididos
“Es tracta de la primera referència d’aquests animals a la península ibèrica“, indica el paleontòleg. Aquests animals corresponen a un grup de plesiosaures molt peculiars, de no més de tres metres de longitud, i que contràriament als altres plesiosaures, tenien un coll relativament més curt.
“Els seus cossos eren robustos i els seus caps de relatiu grans dimensions i triangulars, i van poder adaptar-se des de la vida en mar obert a aquella en ambients costaners, com el gran delta situat a Morella durant aquesta part del Cretaci Inferior“, detalla l’investigador.
A diferència d’altres espècies de plesiosaures, els leptocléididos vivien en aigües generalment poc profundes, i es creu que fins i tot van poder adaptar-se a ambients d’aigua salobre, com les desembocadures de grans rius molt propers a la costa.
Al llarg dels anys, els científics han descobert al jaciment de la pedrera una gran diversitat de vertebrats, incloent alguns que van poder habitar al delta de Morella, així com altres els cadàvers dels quals van ser arrossegats i acumulats en l’actual explotació minera.
Al costat dels plesiosaures han aparegut taurons, amfibis, altres rèptils, incloent pterosaures -reptiles voladors-, tortugues terrestres, d’aigua dolça i marines, cocodrils d’aigua dolça i marins, i dinosaures.
“La fauna de vertebrats del Cretaci Inferior de Morella és molt ben coneguda. D’allí procedeixen alguns de les primeres restes de dinosaures identificats en el registre espanyol en la segona meitat del segle XIX“, apunta Sinc Pérez-García, que assenyala que l’activitat paleontològica a Morella s’ha incrementat notablement en els últims anys. Així conclou l’estudi publicat per la periodista Adeline Marcos per SINC, la primera agència pública d’àmbit estatal especialitzada en informació sobre ciència, tecnologia i innovació en espanyol.
Font: Periódico del Mediterráneo