La revista científica Mediterranean Marine Science publicava a finals del 2018 la localització de l’espècie Polycerella emertoni, un petit mol·lusc nudibranqui que ha estat documentat per primera vegada a la badia dels Alfacs del delta de l’Ebre.

La descoberta la va fer per casualitat l’estiu passat Judith Camps, una estudiant de Ciències del Mar de la Universitat de Barcelona que estava realitzant el seu Treball Final de Grau a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. El treball de Camps es centrava a investigar les preferències alimentàries dels eriçons de mar (Paracentrotus lividus) presents a la badia dels Alfacs i que, en el 99% dels casos, tenen com a substrat les nacres (Pinna nobilis), una espècie de mol·lusc en perill d’extinció a la Mediterrània.

A través de les seues investigacions, Camps intentava demostrar que este eriçó, considerat fins ara una espècie herbívora, també s’alimentava d’Amathia verticillata, una espècie de briozou que, malgrat que té l’aparença d’una alga, té una espècie de pòlips que li atorguen funcions animals. “Durant els experiments de preferències alimentàries dels eriçons de mar on els hi donava els diferents recursos a triar, necessitava saber que el briozou estava viu i llavors el vaig observar a la lupa binocular per a veure si els pòlips, que són uns petits filaments que tenen per a filtrar i alimentar-se, estaven movent-se per a detectar si encara sobrevivia”, explica l’estudiant. Va ser llavors quan va localitzar dipositats sobre l’A. verticillataunes postes d’ous que van resultar ser postes de nudibranquis, concretament de Polycerella emertoni.

Esta troballa és única donat que des de 1990 no s’han trobat a la Mediterrània més de 3 individus en una mostra de qualsevol substrat”. Entre el 13 i el 30 d’agost, Camps va documentar més de 200 individus sobre un únic briozou, tal com es recull a l’article publicat a la Mediterranean Marine Science. Segons Judith, però, s’ha pogut comprovar que esta nova espècie està estesa a la badia dels Alfacs i també a la del Fangar on s’han pogut observar diversos exemplars. “A qualsevol lloc on estiga el briozou, que majoritàriament està als cascs dels vaixells, a les nacres, als pals de les passarel·les de fusta o a les muscleres. A tot arreu on hi ha A. verticillata, al damunt de les mostres que hem pres hi hem trobat el nudibranqui”, afirma l’estudiant de Ciències del Mar.

Una espècia innòcua

Malgrat tractar-se d’una nova espècie invasora, Camps assegura que és totalment innocu per a l’ecosistemadel Delta: “És una espècie tan menuda que no té cap efecte sobre el medi o l’ecosistema”. Cal tindre en compte que la Polycerella emertoni és un nudibranqui que pot arribar a un mil·límetre de grandària i només es pot veure a través de la lupa. “Els opistobranquis són els grans oblidats en la divulgació científica”, lamenta Camps, malgrat assegurar que es tracta d’espècies molt boniques i vistoses, ja que molts són de colors vistosos iles seues postes d’ous, en alguns casos, tenen forma de flor.

Camps després de fer este descobriment conclou que “encara que el nudibranqui no puga tindre cap efecte sobre l’ecosistema, el que sí que ho pot fer és el briozou, el qual és una espècie invasora que segurament ha entrat a través dels vaixells (biofouling)”. Camps explica que l’A. verticillata “recobrix i asfixia la flora i la fauna locals degut a la seua capacitat d’expansió i creixement excessiu. A més, quan mor ho cobrix tot i quan es descompon produïx anòxia (falta d’oxigen) a l’aigua”.

Notícia publicada pel Setmanari l’Ebre