Un nadal més, la residència de les Germanes Teresianes de Jesús, a Tortosa, ha acollit el pessebre vivent del poble. Sobre un centenar de persones s’involucren en el projecte. Els actors s’han repartit en 23 escenes per donar vida a este tradicional espectacle nadalenc que ja porta 33 anys consecutius amb canvis constants.
Un any més, a l’EMD de Jesús, Tortosa, s’hi ha preparat el ja tradicional pessebre vivent. Mossèn Paco Vives n’és el diretor des de fa 18 anys dels 33 que porta realitzant-se. Un dels atractius d’este pessebre vivent és que cada any busca formes de renovar-se. Un dels detall d’enguany ha sigut un nen Jesús de carn i òssos acompanyat dels seus pares verdaders.
Vora un centenar de persones porten endavant el projecte amb un total de 23 escenes es repartixen entre cinc escenaris diferents. A més de les escenes bíbliques, s’hi testaquen els oficis tradicionals com la filadora, el fuster o fins i tot el matalasser, tot envoltat de la vida rural de l’època tal i com era a una casa de pagès o en un molí.
L’orígen dels 33 anys del pessebre vivent de Jesús
L’orígen dels pessebres vivents es remonta a Sant Francesc d’Assís, personatge inclòs a la represetnació jesusenca, l’any 1223 a Rieti, Itàlia. Segons documents trobats, a Catalunya hi ha pessebres des del segle XIV tot i que no van començar les representacions amb persones fins a meitat segle XX. Gràcies a les represetnacions, els habitants dels pobles es passejen per boscos i rius on no s’hi acostuma a anar.
En el cas de Jesús, el naixement de la representació, segons conta mossèn Paco Vives, es remonta amb la idea d’una germana de les Teresianes, Carmen Gaya, quan va veure la represetnació dels pastorets d’Ulldecona. Entusiasmada per l’espectacle li va proposar a mossèn Vicent Mestre, el llavors rector de la parròquia de Jesús, fer alguna cosa aprofitant els voltants de la finca de la que disposàven les teresianes.