Les Brigades Internacionals són un exemple únic en la història. Entre 1936 i 1939, la Guerra Civil espanyola va esdevenir un símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança de dur a terme una revolució social. Més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats van lluitar. Ara, l’exposició ‘L’Ebre: darrer escenari de les Brigades Internacionals’ hi posa llum. Produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el Comebe, forma part dels actes de celebració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre a Amposta. Hi ha textos i fotografies organitzats en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció de Julio Allepuz. Es pot visitar fins el 25 de novembre, abans de recorre altres espais de memòria de Catalunya.

L’exposició ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de La Universitat de Barcelona i en ella, a més dels texts i fotografies organitzats en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE.

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món. El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya a lluitar al costat del govern legítim de la República.
Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir, majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

En aquest context, la batalla de l’Ebre va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern
republicà. Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern. Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i
Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset, Pradell, Gratallops, Capçanes o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard. Pocs dies després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme.

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial. Només els brigadistes originaris de països  democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.

Autor:

Periodista.