Gràcies a l’aixecament parcial del sumari del cas, s’han pogut conèixer molts detalls dels moviments que feia el grup jihadista per les Terres de l’Ebre i en concret pel Montsià. Segons va declarar un conegut de l’imam de Ripoll, haurien arribat a Alcanar el 2016, després de fer la temporada de la taronja.

Van ocupar el xalet de la urbanització Montecarlo i van aparentar fer vida normal i corrent. Compraven i feien moviments bancaris a la Ràpita i fins i tot es van empadronar a Alcanar.
Des de llavors, Alcanar ha endurit el sistema per empadronar-se i ara, en cas de no ser llogater o propietari, és necessari un informe de la Policia Local.

Un altre detall que s’ha conegut és que van ser usuaris dels serveis socials d’Alcanar i el Consell Comarcal del Montsià. “Van dir que estaven a Alcanar vivint i van dir que estaven buscant feina. Se’ls va oferir el servei de recerca de feina i quan van comentar que tenien altres necessitats a cobrir, van entrar al circuit d’ajudes que s’ofereixen a tothom. Qualsevol persona que s’adrece a serveis socials en una demanda, s’avalua el seu cas i s’atorga l’ajuda necessària si és perceptiu, explica la regidora de serveis socials i presidenta del Consell Comarcal del Montsià, Carme Navarro.

Des de l’ajuntament també lamenten el tractament informatiu per part de molts mitjans posant el focus en la percepció d’ajudes socials, ja que, diuen, contribueix a perpetuar estereotips.

Periodista.