La Batalla de l’Ebre va ser la més llarga, sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola. 115 dies, entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, que van marcar la història. 80 anys després, es continuen cosint i tancant ferides i trencant silencis. En paral·lel al Pla de Fosses i a la identificació genètica dels desapareguts, enguany hi haurà un seguit d’actes commemoratius. Van començar dissabte al Poble Vell de Corbera amb la inauguració d’un monument en memòria de Robert Hale Merriman, cap major de la XV Brigada Internacional i assassinat a l’abril de 1938.

Robert Hale Merriman va néixer el 1908 a Califòrnia (EUA) en una família d’origen escocès. Es va graduar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Berkeley i durant dos anys va fer un curs d’entrenament en el cos d’oficials de reserva. A principis del 1935 va marxar a estudiar el model agrícola soviètic i, mentre residia a la Unió Soviètica, va esclatar la Guerra Civil espanyola. L’any 1937 Merriman va anar cap a Espanya, on va entrenar altres voluntaris i va ser elevat al rang de cap de l’Estat Major de la XV Brigada. La versió més estesa és que el van fer presoner a Corbera d’Ebre i el van afusellar el 2 d’abril de 1938. Temps després, la seva dona, que residia als Estats Units, va escriure a quatre mans el llibre American Commander in Spain: Robert Hale Merriman and the Abraham Lincoln Brigades.

Durant el darrer any, un equip interdisciplinari format per investigadors, arqueòlegs i estudiosos locals, coordinat pel Grup de Recerca de Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), ha tractat de localitzar les restes de Merriman. Les tasques de localització s’han realitzat a la zona de Corbera d’Ebre, on es creu que van assassinar el comandant, però no han donat resultats, fet pel qual els investigadors mantenen la incògnita: on és Merriman?

“La recerca va ser on s’havien concentrat diverses fonts documentals i memòria oral i es van investigar si un dels enterraments que, de vegades, va fer la pròpia gent dels pobles, era d’ell”, explica el president de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre, Joan Antonio Montaña. La recerca que ha desenvolupat el DIDPATRI en alguns dels seus treballs sobre la Guerra Civil espanyola esdevé un model molt singular d’arqueologia pública i d’investigació acció: de la recerca a la socialització del coneixement sobre la base de la didàctica i les pràctiques de memòria.

“Va ser el militar de més alta graduació que va morir en combat a la Guerra Civil espanyola. I Ernest Hemingway el va acabar de mitificar perquè va inspirar el personatge que protagonitza l’obra Per qui toquen les campanes”, afegeix Montaña.

A finals d’any, també es col·locarà una rèplica de la placa commemorativa a la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA) a partir de la demanda de la seva rectora, Carol Tecla Christ, ja que Merriman va ser alumne i professor de la institució.

La inauguració del monument és un dels actes dins de les jornades organitzades pel DIDPATRI per homenatjar la figura de Merriman. Es van iniciar divendres amb una xerrada sobre el Batalló Lincoln, a càrrec d’Anna Martí, i després es va presentar el documental Els darrers dies de Robert Hale Merriman.

Pel 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, més enllà de l’acte institucional previst el 22 de juliol, l’església del Poble Vell de Corbera acollirà, dins de Litterarum, un espectacle literari al maig i s’organitzaran altres iniciatives solidàries.

Pla de fosses

Paral·lelament, el Pla de Fosses ja ha localitzat 300 cossos, 150 a la fossa de Miravet. També s’està treballant en la identificació genètica. De les 6.000 sol·licituds, ja s’han realitzat 1.500 proves a familiars i ara s’iniciaran els creuaments genètics. “Volem trobar tot el que representa Merriman i tots els desapareguts que, en més de 500 fosses, tenim per Catalunya. Ja hi ha més de 300 individus localitzats des del mes d’agost”, explica la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia. “Volem retornar a les famílies les restes de totes les persones que van perdre la vida lluitant per les llibertats, per la democràcia i la República”.

 

 

Periodista.