El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra els polítics independentistes, Pablo Llarena, adverteix en la seva interlocutòria de processament que el procés sobiranista català pot estar “latent” o “larvat” i estigui preparant el “relleu” dels seus líders polítics, bona part dels quals enviats a judici. Així, en el seu escrit de 69 pàgines, Llarena detalla el seus nombrosos arguments contra els antics membres del Govern, els de la Mesa del Parlament, els de les entitats sobiranistes i altres líders polítics. Esmenta els suposats actes violents del 20 de setembre i l’1 d’octubre, així com els policies espanyols ferits i la suposada “inacció” dels Mossos, i els indicis per acusar de malversació de fons públics, 1,6 milions d’euros, a diversos alts càrrecs.
A la interlocutòria, el jutge cita els incidents viscuts l’1 d’octubre a la Ràpita i Roquetes. Segons Llarena, com a conseqüència de la crida a la mobilització, “un nombre importat de ciutadans van fer front a la tasca dels policies, que -a més de les lesions de diversos ciutadans per l’ús de la força policial- es va materialitzar en nombrosos actes de violència que van lesionar a diversos agents o van provocar dany en el material”.
Llarena repassa diferents punts de Catalunya, incloses les Terres de l’Ebre. Sobre les càrregues de la Guàrdia Civil a la Ràpita, que van comportar desenes de ferits, el jutge diu literalment:
“Una multitud va tractar d’impedir l’actuació dels agents a l’avinguda dels Alfacs de la Ràpita. Un d’ells va sofrir l’impacte d’un projectil a l’ull dret. En aquests fets es van causar danys en vehicles i material policial, per import de 17.242 euros, com a conseqüència del llançament de pedres, cops i patades”.
També parla de les càrregues al pavelló de Roquetes
“Entorn de 500 persones es van amuntegar en oposició a l’actuació policial al carrer Val de Zafán, de la localitat de Roquetes. Es va produir finalment una persecució multitudinària als agents que van intervenir”.
Per a Llarena, l’estratègia per assolir la independència va començar el 2012, i des de llavors hi ha hagut una “permanent i obsessiva activitat per crear estructures d’estat”, així com el suport social i el reconeixement internacional, cosa que ha comportat una “gravetat i persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn”. Per això, i per la fugida del país d’alguns investigats, es justificarien, segons ell, les mesures cautelars.
La interlocutòria detalla diversos casos de suposada violència dels votants contra els policies espanyols, així com un llistat d’agents ferits. De fet, considera que hi va haver “múltiples actes de violència i d’amenaça d’un ús encara major de la violència”. De fet, segons Llarena, els actes de violència van continuar després del referèndum.