“Sempre deia que vivia al millor lloc del món, perquè és molt tranquil, pràcticament només se senten els ocells…però mira”. Núria Gil és veïna de la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja, a l’epicentre de la presumpta trama terrorista darrere els atemptats de Barcelona i Cambrils.
La casa que els presumptes terroristes haurien ocupat per preparar l’atac amb furgonetes bomba està situada al final d’un carrer de la fins dimecres desapercebuda urbanització. En els xalets viuen una setantena de persones, en una zona quasi abandonada, sense serveis i amb carrers sense asfaltar.
La majoria dels habitants són estiuejants francesos i gent gran. Encara sorpresos, expliquen que al xalet ocupat -propietat d’un banc- hi vivien, des de fa vora un any, tres joves que no es relacionaven amb la resta de veïns. També que veien molt moviment: persones diferents entrant i sortint i descarregant mercaderies. “Els sentia passar amb moto, és veritat que hi havia una o dues motos, però ja no em vaig fixar si era verda o negra, però una corria molt, no ho acabo d’entendre, era molt estrany”, explica Yannick Muliardo, veïna d’origen francesa.
Explosius
Des que els Mossos d’Esquadra van establir la connexió entre les explosions al Montsià i l’atemptat a Barcelona, s’ha tancat pràcticament tot el carrer i s’han desallotjat 11 veïns. Ahir, alguns feien les maletes i se’n tornaven a casa. Tot i la complexitat de trobar allotjament aquests dies, altres estan reallotjats en establiments turístics. També en cases de familiars. I l’Ajuntament d’Alcanar ha habilitat un punt d’atenció i avituallament a la propera urbanització de Serramar, amb assistència psicològica i llits per dormir, pels veïns que no tinguin on acudir.
Agents de la brigada d’explosius TEDAX i els cossos d’emergència van seguir treballant ahir tot el dia. A la tarda, es van produir explosions controlades a la zona, per descartar la presència de més artefactes. Una línia d’investigació oberta apunta que els presumptes terroristes estarien manipulant un explosiu, el peròxid d’acetona, d’origen casolà -a base d’àcid sulfúric, aigua oxigenada i acetona-, utilitzat en els darrers anys en altres atacs gihadistes i que requereix d’una curosa manipulació a temperatures en fred. Des de dijous la matinada també s’han retirat desenes de bombones de butà, algunes de model francès, més petites que les que es comercialitzen aquí.
Els plans dels presumptes terroristes, però, van saltar pels aires literalment dimecres poc abans de la mitjanit. De fet, l’explosió que va arrasar el xalet hauria precipitat l’atropellament massiu a les rambles, com una resposta a la desesperada. Tal com s’havia apuntat dijous, les restes biològiques trobades entre les runes apunten a una segona víctima mortal. El tercer presumpte terrorista i ocupa, de Melilla, va resultar ferit i és un dels detinguts. Ingressat a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, ahir la tarda va ser portat a la comissaria dels Mossos de Tortosa i posteriorment traslladat a l’Audiència Nacional.
La primera detonació també va ferir sis veïns. La segona explosió, dijous la tarda, va ferir l’operari que treballava amb la retroexcavadora a les runes, dos Bombers i sis Mossos d’Esquadra, un d’ells traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on se li ha extirpat la melsa.
S’investigaria també la coincidència amb l’atropellament a Barcelona i aquesta segona deflagració, just a la mateixa hora. La policia treballa amb la hipòtesi que hi haguessin dues cèdules terroristes, una operativa i l’altra logística.
Estupefacció
Les mostres de condol i els minuts de silenci pels atemptats a Barcelona i Cambrils van arribar de tot arreu. Des de l’Ajuntament d’Alcanar, segueixen estupefactes. “Hi havia diverses hipòtesis i segurament aquesta de la connexió entre Barcelona i la casa d’Alcanar era la que menys cas li haguéssim fet perquè mai de la vida ens ho haguéssim pensat, ens va sorprendre molt”, explicava ahir al migdia l’alcalde, Alfons Montserrat. “Pensàvem quera era d’un perfil més baix”, apunta. La seguretat als municipis -amb instal·lacions de barreres de formigó- i a les carreteres s’ha extremat també a l’Ebre.