Pregunta: Quin panorama es troben a les Terres de l’Ebre a l’hora d’engegar el pla de fosses?
Resposta: El primer que fem és constatar que hi ha un buit preocupant, a Catalunya en general, però a les Terres de l’Ebre en particular pel paper que va jugar aquest territori durant la Guerra Civil. El que aspirem és a corregir una situació de desmemoria col·lectiva, però sobretot institucional, que s’havia produït durant el franquisme.
P: Quins resultats han obtingut fins el moment?
R: Hem iniciat dues línies de treball: per una banda el programa d’identificació genètica i per l’altra el pla de fosses, que implica des de la identificació fins les exhumacions. Tenim algunes confirmades i d’altres de provables. Fins fa pocs dies teníem al mapa 380 fosses detectades, i amb aquest programa específic a les Terres de l’Ebre i el Priorat hem incorporat un centenar més. Això ens permet tenir informació per fer la següent fase, la de l’obertura i exhumació.
P: Quan començarà aquesta fase?
R: De fet ja s’han fet una vintena d’actuacions en superfície. Han servit per fer una primera classificació de restes que s’han incorporat amb les que ja existien al Memorial de les Camposines. La següent fase començarà al voltant del juny, quan haurem acabat els processos de contractació necessaris per poder fer la feina forense.
P: Si han de prioritzar l’obertura d’algunes fosses, quins criteris seguiran?
R: Aquelles de les que es tenen més evidència i més certesa que hi ha restes. També aquells casos que hi hagi major nombre d’individus. Però tampoc és un criteri exclusiu. Seran criteris des del punt de vista científic que els experts aniran detallant. L’objectiu es fer-ho tot. Fa quaranta anys que s’hauria d’haver començat aquesta feina i les dificultats tècniques que tenim són grans.
P: Hi ha encara molta feina per fer?
R: En el procés d’identificació hem constatat que la dimensió és de tal envergadura que el que era un pla anual l’hem convertit un pla bianual, prorrogable dos anys més, i amb una dotació que passa de 300.000 euros a 800.000. És insuficient i anem tard, però volem mostrar la nostra determinació.
P: Un cop s’hagin identificat les restes, quin paper tindrà el programa d’identificació genètica?
R: Tenim una base de dades genètiques de familiars que a mesura que anem coneixent les dades de les restes òssies es creuaran. El següent pas serà l’entrega a la família de les restes òssies que s’hagin pogut identificar. Estem parlant de molta gent, malauradament.
P: El mes passant van recollir mostres genètiques a la demarcació. Hi ha hagut bona resposta?
R: Després d’un període de silenciament forçat, el fet de veure que ara estan passant coses fa que hi hagi una voluntat de les famílies de contribuir-hi. I això s’està veient a les incorporacions al registre, que està creixent molt. Nosaltres fem la recollida de mostres per zones, prioritzant la gent més gran i fent-les tant a prop com sigui possible de la gent. Quan la credibilitat de la iniciativa es vagi fent més sòlida, esperem que més gent faci el pas. Crec que molta gent té ganes de fer-ho.
P: L’ONU ha retret reiteradament al govern espanyol la seua inacció en matèria de Memòria Històrica. Vostè ha pogut explicar què es fa des de Catalunya?
R: Malgrat que les institucions de l’Estat no estan complint la llei de Memòria Històrica, a Catalunya sí fem el que ens pertoca. En el moment que ens trobem, necessitem una mirada neta cap al passat per poder mirar endavant amb serenitat i dignitat. Això a escala internacional s’entén i se’ns reclama. Oferim aquestes eines a tothom independentment de la seva nacionalitat. Tenim una obligació de dignificar a tota la gent que va morir aquí.
P: S’han trobat obstacles polítics?
R: Hi ha un relat que ha calat en molts espais, que parteix de la idea de millor no remoure el passat. Nosaltres defensem que es tracta de fer justícia amb el passat. Des de les institucions ens hem d’enfrontar amb un deute històric. I això vol dir ajuntaments (com vam fer recentment a la Fatarella) i en molts altres àmbits. En la mesura que això es normalitzi s’eliminaran les pors que encara queden.
P: En una resolució judicial es va posar de manifest que no queda clar a quina administració pertany el monument franquista de Tortosa. La Generalitat pot impulsar alguna acció?
R: La Generalitat ja ha fet, a través del Memorial Democràtic, el dictamen que tocava. I la recomanació és que és un monument que s’ha de retirar. En tot cas la llei estableix que hi ha autonomia municipal i per tant això és competència de l’ajuntament. Estem parlant d’un monument que es troba en una zona que des del punt de vista de la competència està en disputa. En tot cas, si depèn de la Generalitat jo tinc bastant clar què cal fer.
