Candidats

2n. FINALISTA. El 2023 i 2024 s'ha executat un pla anunciat el 2021. A la pràctica han estat les primeres actuacions destacades de l'Estratègia Delta anunciada pel Govern de la Generalitat per protegir el delta. Les accions han consistit en reforçar els espigons de protecció de les basses del Delta de l’Ebre amb un pressupost de 4,9 milions d’euros. Amb aquesta inversió s'han fet nous camins de guarda a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, així com al Canal Vell (Baix Ebre). L’objectiu és protegir els camps de cultiu d’arròs davant d’episodis de desbordament i el risc d’afectació en un futur que pot suposar l’elevació del nivell del mar. El projecte "Camins de Guarda a les Llacunes", executat durant els anys 2023 i 2024, és una de les accions més rellevants de l'Estratègia Delta del Govern de la Generalitat per protegir i preservar el Delta de l'Ebre. Aquesta iniciativa destaca per la seva implicació en la protecció del medi ambient i la seva contribució a la seguretat de la zona davant dels riscos derivats del canvi climàtic, com l'augment del nivell del mar. La principal actuació del projecte ha estat la creació de nous camins de guarda a les llacunes de l'Encanyissada i la Tancada, així com al Canal Vell (Baix Ebre). Aquestes infraestructures, amb una inversió de 4,9 milions d'euros, han estat dissenyades per reforçar els espigons de protecció de les basses del Delta, un pas fonamental per garantir la seguretat dels camps de cultiu d'arròs de la zona, que podrien patir els efectes de desbordaments o d'inundacions a causa de l'augment del nivell del mar i altres fenòmens climàtics. L'objectiu d'aquesta actuació és mitigar els riscos de danys a la producció agrícola i preservar els ecosistemes naturals de la zona. A més de la protecció immediata dels camps d'arròs, els camins de guarda actuen com a mesures preventives davant de possibles episodis climàtics extrems i contribueixen a la resiliència del Delta de l'Ebre davant el canvi climàtic.Les mesures preses durant el 2023 i 2024 han tingut un impacte directe en la protecció de la biodiversitat i els recursos naturals de la zona, a la vegada que han mostrat una gestió eficient i orientada a l'emergència climàtica.

4t. CLASSIFICAT Aula i Natura és una associació que neix amb la finalitat de promocionar el coneixement de les ciències naturals a partir de cursos, sortides i tallers, a més de potenciar la fotografia de fauna i el dibuix naturalista. Té diversos professors especialitzats. El Parc del Mussol és un espai natural de 6 ha que té com a finalitat servir de base per a aquesta investigació i divulgació del medi natural. Adjacent al parc, està l'Aula i Natura, amb una aula-taller de 300 m2 i instal·lacions per a estades d'investigadors i voluntaris. El Parc del Mussol és un campament base per a la investigació de les ciències naturals. Parc Mussol és un projecte dedicat a la preservació de la biodiversitat i la conservació d’espècies al Delta de l’Ebre, una de les zones naturals més importants de Catalunya. El parc se centra en la protecció de l’entorn natural i el desenvolupament de pràctiques sostenibles, així com en la recerca i educació ambiental. Per al 2023-2024, algunes de les àrees clau d’activitat de Parc Mussol són: Conservació de la biodiversitat: Parc Mussol treballa en la protecció d'espècies amenaçades, tant aquàtiques com terrestres, i en la preservació dels ecosistemes del Delta de l’Ebre, especialment en l'àmbit de la fauna i flora local. Educació i sensibilització ambiental: El parc ofereix programes educatius i activitats per a escoles, famílies i visitants, amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la importància de la conservació del medi ambient i la sostenibilitat. Investigació i recerca: Parc Mussol impulsa projectes de recerca ecològica per estudiar els ecosistemes del Delta i aplicar mesures de conservació basades en dades científiques. Turisme sostenible: El parc fomenta el turisme responsable i sostenible, amb activitats com el birdwatching (observació d'ocells) i rutes guiades per conèixer la fauna i flora de la zona sense pertorbar els ecosistemes naturals. Col·laboració amb altres entitats: Parc Mussol treballa de manera coordinada amb organitzacions locals, institucions científiques i entitats ambientals per aconseguir un impacte positiu en la conservació de l'entorn natural del Delta de l’Ebre. En resum, el Parc Mussol per al 2023-2024 continua comprometent-se amb la preservació del Delta de l’Ebre, amb un enfocament en la conservació de la biodiversitat, l’educació ambiental i la promoció d'un turisme sostenible.

5è. CLASSIFICAT És l'expressió pràctica de com des del conservacionisme es pot fer agricultura ecològica al mateix temps que es conserva la natura. La finca d'arròssars és una propietat SEO BirdLife i altres socis conservacionistes des de 2001, i està ubicada abans mateix de la platja d'Eucaliptus a Amposta. Riet Vell és una empresa dedicada a la producció d’arròs ubicada a la zona del Delta de l’Ebre, una de les regions més importants de la producció d’arròs a Catalunya. Per al període 2023-2024, Riet Vell continua centrat en la producció d’arròs de qualitat i en l’adopció de pràctiques agrícoles sostenibles. Àrees clau d'enfocament per a Riet Vell en aquest període: Sostenibilitat: Riet Vell es compromet a reduir l’impacte ambiental de les seves operacions, implementant tècniques agrícoles respectuoses amb el medi ambient com el reg de precisió i el cultiu ecològic. L'empresa aposta per la biodiversitat i la preservació del Delta de l'Ebre. Agricultura Ecològica: L'empresa segueix sent un referent en agricultura ecològica, amb una producció d’arròs que compleix estrictes estàndards ecològics, sense l'ús de pesticides ni fertilitzants químics. Innovació en la producció: Està implementant tecnologies innovadores per millorar els rendiments de la seva producció, com l'ús de sensors per monitoritzar el creixement dels cultius i l'optimització dels recursos hídrics. Responsabilitat Social: Riet Vell segueix implicada en la comunitat local i el desenvolupament rural, contribuint a la preservació de l'entorn natural i treballant per crear ocupació local i valor afegit a la producció d’arròs. Comercialització i Expansió: Riet Vell també treballa per ampliar el mercat del seu arròs de qualitat, amb una visió d'exportació i de consolidació com a marca d’arròs ecològic premium a nivell nacional i internacional. En resum, Riet Vell per al 2023-2024 continua apostant per la sostenibilitat, la qualitat ecològica i la innovació, mantenint el seu compromís amb la preservació del medi ambient i el desenvolupament de l'economia local al Delta de l'Ebre.

GUANYADOR. Realitzador i productor audiovisual, consultor en comunicació i docent. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Màster en Direcció de Comunicació per Barcelona School of Management. És graduat europeu en producció de documentals a través del programa de formació Eurodoc (2016). Ha estudiat cursos d'alta especialització en programació televisiva, comunicació transmèdia i en l'àmbit de la realització de documentals als Ateliers Varan de París (2007), a l'Escola de Cinema i Televisió de Sant Antoni dels Banys de Cuba (2002) ia la Universitat Complutense de Madrid (2001). És soci fundador de Filmsnòmades, productora audiovisual que, des de l'any 2008, produeix reportatges televisius, documentals, espots de publicitat, vídeos corporatius i treballs museogràfics. Ha estat el màxim impulsor del TERRES TRAVEL FESTIVAL – Films & Creativity (www.terresfestival.com), membre del CIFFT (International Committee of Tourism Film Festivals) des de l'any 2019. Des de l'octubre del 2016 lidera la consultoria en comunicació PVS Media, especialitzada en donar suport comunicatiu a empreses turístiques. L'any 2017, el seu documental interactiu Buda, l’illa del Delta (www.budafilm.com) va obtenir el Premi de la Fundació del Món Rural de Catalunya al millor treball periodístic. La seva producció Buda, l'illa del Delta, va obtenir a l'agost de 2014 el Premi del Jurat i l'Audiència al Millor Documental Estranger al Festival Columbia Gorge (Vancouver, WA, EUA), així com el Premi a la Millor Pel·lícula a la edició 2013 del Festival Memorimage (Reus). El seu espot publicitari del multiespai gastronòmic El Nacional de Barcelona va obtenir a l'octubre de 2015 el Primer Premi de la Categoria “Gastronomia i vi” al Festival Art&Tur 2015, celebrat a Vila Nova da Gaia (Portugal). La seva peça Festa Major (2009), produïda en el marc del festival de vídeocreació Strobe, va ser distingida amb el Premi Libélula a la Setmana de l'Art Contemporani de Mar del Plata (Argentina), el març del 2011. Com a productor executiu, els seus dos darrers documentals, Anita. La miliciana tenia nom (2024) i La capsa vermella. La guerra infinita d’Antoni Campañà (2021) han estat coproduïts amb TV3 i TVE i foren emesos pel Sense Ficció, essent líder d’audiència a Catalunya en la seva franja horària. Ha estat membre del jurat en els festivals següents: ArtTur - INTERNATIONAL TOURISM FILM FESTIVAL (Portugal, 2016-2024), MónFilmat (Amposta, 2016), el JAPAN WORLD'S TOURISM FILM FESTIVAL (2020-2025) (Deauville, França, 2017-2024). Des del curs 2020-2021, és professor del Cicle Formatiu de Grau Superior de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles a l’Institut de l’Ebre.

1r. FINALISTA. Les Moles és un projecte familiar que van iniciar Jeroni Castell i els seus germans a finals del 1992. Uns mesos més tard, Carmen Sauch i Jeroni, recent casats i amb la innociència d’uns joves que s’iniciaven en un món totalment desconegut per a ells, van decidir prendre les regnes del negoci, amb la il·lusió i la passió que encara els acompanya a dia d’avui. Actualment, els seus fills, Pau i Roger, també formen part d’este projecte de vida. Pau, a la cuina, és la mà dreta del seu pare. I Roger, a sala, acompanya a Carmen en esta bonica aventura que és la de fer arribar la cuina d’autor als nostres clients. Pollastres a l’ast, pizzes i un self-service a la bulliociosa Peníscola de principis dels noranta. Estes van ser les primeres experiències dels germans Castell en gastronomia. Els dos, Josep i Jeroni, tenien clar que no era este el cami per on volien anar i, en un intent de fer un canvi, van decidir-se a obrir una empresa de càtering per a col·lectivitats, aquí on avui es troba Les Moles. No van poder ni començar. Llicències, obres i paperassa van fer que, finalment, optéssen per obrir un restuarant a l’ús, un restaurant dels de tota la vida. Passats un parell d’anys, els desastres i les desgràcies no paraven d’aguaitar i, finalment, Jeroni i Carmen es van quedar remant sols. La única manera d’aguantar el cop, va pensar Jeroni, era tenir un criteri de cuina propi per poder deixar de dependre de cuiners externs. Posar-se als fogons, formar-se i començar un nou camí havia de ser la solució per salvar el restaurant. Jeroni va començar la seva formació de la mà de Maria Cinta Bayarri, una gran professional que feia cursets de cuina per a mestresses de casa a qui Jeroni recorda amb estima sempre que li fan un reconeixement. Uns anys més tard, Carmen va començar la seva formació com a sommelier i posteriorment, l’any 2016, va obtenir la seua titulació a la URV. La idea en aquell moment era que Les Moles es convertís en un restaurant de referència a la zona, pero ningú podia imaginar-se tot el que havia de venir. “Hem arribat fins aquí perquè no sabíem que era impossible”. Poc a poc, la cuina de Jeroni va començar a progressar. La gent parlava d’un restaurant d’Ulldecona on es feien coses diferents i el seu renom es va anar extenent, primer per la comarca, després per la província. L’any 2010, la Guia Repsol va atorgar el primer Sol Repsol a Les Moles i, uns anys més tard, a l’edició 2014 de la Guia Michelin, la seua cuina era reconeguda amb una Estrella Michelin. L’any següent, el 2015, la carta de vins de Les Moles va aconseguir la primera posició en la categoria A dels Premis Cartaví. I l’any 2020, la Guia Repsol va atoragar al restaurant el seu segon Sol Repsol.

2n. FINALISTA. La periodista i directora rapitenca Joanna Pardos, en el seu nou documental estrenat a la plataforma Netflix amb el nom de, #SeAcabó: Diario de las Campeonas, ha protagonitzat un dels èxits audiovisuals de l'any, tot mostrant al món sencer l'escàndol que va eclipsar la victòria de l’equip espanyol de futbol femení a la Copa del Món 2023. El documental ha rebut felicitacions i bons crítiques des de totes bandes. Una setmana després de l’estrena tenia ressò arreu de l’Estat però també en els mitjans internacionals, amb una crítica unànimement aclaparadora. Totes les futbolistes de la Selecció van unir forces fa un any gravant esta autèntica obra d'art de Netflix, on van parlar sense embuts del costat més fosc de la Federació, el seu expresident Luis Rubiales i el exentrenador, Jorge Vilda. Mitjans internacionals del prestigi com The Guardian, RollingStone o la BBC també s'hi han referit en els últims dies. Tambéel públic va anar en augment, al punt que s’ha posicionat entre el ‘Top ten’ de la plataforma Netflix, una gesta gens habitual per a un documental que competeix amb gèneres molt més reclamats per l’audiència, com les pel·lícules i gèneres de ficció.

4t. CLASSIFICAT Anna Zaera. Periodista, de Santa Bàrbara i resident a Barcelona. Ha impulsat al costat de Zoraida Rosselló el festival Rihihiu de Santa Bàrbara entre d’altres. Apassionada de les històries de vida, li agrada explicar les coses que veu des de noves perspectives. Creu en la singularitat de les persones i en la transformació social a través del diàleg, la cultura i la interacció cara a cara; els gestos, les mirades, els olors... És membre de la cooperativa cultural Surtdecasa.cat que va cofundar el 2010, projecte que ha rebut diversos reconeixements entre ells el Premi de Comunicació no Sexista 2014 atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Com a periodista ha col·laborat amb la Cadena SER, Agència Efe, Time Out, Mèdia.cat i actualment és columnista de Vilaweb. Ha estat reconeguda amb el Premi de Civisme als Mitjans atorgat per la Generalitat de Catalunya el 2018 i el premi Món Rural de Periodisme 2019 pel reportatge 'La revolució dels afectes quilòmetre zero'. És comissària del festival Femme in Arts al Centre d'Art Lo Pati de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya. És membre del grup de recerca universitari Produsage Redes Juveniles de la URV amb col·laboració amb la UCM i la UMA. (Teniu més detalls del festival al document adjunt) Zoraida Rosselló. Nascuda a Barcelona els seus pares són de Santa Bàrbara lloc on sempre que pot s’escapa i on ha desenvolupat diferents documentals i el festival Rihihiu. Neix a Barcelona l'any 1980. Des de petita comença el seu interès per la imatge i de manera autodidacta aconsegueix desenvolupar-lo amb l'experimentació mitjançant la fotografia analògica, que li permet anar descobrint un llenguatge personal i una sèrie d'inquietuds que la porten a desenvolupar estudis on tema principal és la cerca de l’harmonia de les seves captures fotogràfiques. Entre captura i captura pateix el furt de la seva càmera i continua disparant mitjançant la seva projecció imaginària. magatzems cerebrals. Més tard, després d'una crisi comunicativa amb el tot i el no-res decideix iniciar-se al món audiovisual per enriquir i plasmar la seva pròpia exposició visual de la realitat, ja que, per a ella, la càmera representa un objecte transaccional entre el seu ésser i el seu entorn .Diu que darrere d'una càmera es transforma, es desperta i es mobilitza donant-li seguretat per afrontar els seus dubtes, les seves pors i les seves qüestions existencials. aZora films representa l'espai que Zoraida Roselló va inventar per poder desenvolupar les seves pròpies autoproduccions. Va arribar al descobriment del gènere documental amb el seu primer curtmetratge l’Estratègia de Madame Bretó, 2012, premi del públic 2013 al BccN, al Festival de Cinema de Lanzarote i al Festival Curt-Redó. Se Fa Saber, és el seu primer llargmetratge documental. Actualment combina la seua feina com a docent amb diferents projectes entre els que hi forma part el festival Rihihiu. L'origen del nom: Un crit que uneix territoris El nom del festival, Rihihiu, fa referència a un antic crit de comunicació que s’utilitzava entre finques d’oliveres al Montsià. Aquest so estrident i agut no només avisava de l’arribada d’algú, sinó que convidava a reunir-se per compartir històries, música o àpats al voltant del foc. El festival recupera aquest gest sonor com a metàfora de comunicació, comunitat i celebració, unificant cultures diverses i connectant el Montsià amb altres territoris on crits similars tenen una funció semblant (Eivissa, Astúries, el País Basc o la Gomera). A més, explora possibles connexions amb tradicions orals i rituals d’arrels àrabs o hebrees, ampliant el significat del patrimoni local en un context global. ________________________________________ Objectius principals del Festival Rihihiu 1. Crear un nou relat cultural: o El festival revisa el patrimoni local des d’una mirada contemporània i amb perspectiva de gènere. A través de propostes artístiques i rituals transformadors, es resignifiquen arquetips femenins com les marfantes i les pubilles, promovent identitats divergents i inclassificables. 2. Donar visibilitat al món rural: o Des d’una actitud festiva i carnavalesca, el Rihihiu situa el Montsià com un espai de reflexió sobre el paper del món rural, reivindicant-lo com a motor cultural i social. 3. Impulsar el contacte intergeneracional: o Davant el creixent envelliment de la població rural, el festival crea espais de diàleg entre generacions, fomentant l’intercanvi d’idees entre la saviesa local de les persones grans i les noves perspectives dels col·lectius joves. 4. Fomentar la cohesió social: o Conscient de la importància dels pobles petits com a llocs de confiança i proximitat, el festival afavoreix el sentiment de comunitat i crea un espai de trobada íntim i segur. Característiques que fan del Rihihiu un projecte emprenedor i innovador • Perspectiva de gènere: El Rihihiu utilitza l’art i el patrimoni per reflexionar sobre les identitats femenines del passat i les noves narratives de gènere, desafiant els estereotips tradicionals i promovent l’empoderament. • Innovació cultural: Amb rituals transformadors, performances i processons, el festival combina elements de la cultura popular amb formes artístiques contemporànies, creant experiències úniques per als participants. • Impacte social: La iniciativa fomenta la cohesió social i dinamitza el territori rural del Montsià, donant veu als col·lectius locals i promovent un sentiment de pertinença al territori. ________________________________________Impacte del Festival Rihihiu 1. Cultural: o Recuperació i revaloració del patrimoni immaterial del Montsià. o Creació de nous espais de reflexió i creació artística amb projecció local i internacional. 2. Social: o Generació de diàlegs intergeneracionals que enforteixen la comunitat. o Implicació de col·lectius locals i participació activa de la població rural. 3. Econòmic: o Dinamització del territori mitjançant el turisme cultural. o Creació de noves oportunitats per a artistes locals i emprenedors. 4. Territorial: o Posicionament del Montsià com un referent en innovació cultural i reflexió sobre el món rural. ________________________________________ El Festival Rihihiu exemplifica el potencial de la cultura com a eina de transformació social i dinamització econòmica. Amb una mirada innovadora i arrelada al territori, aquest projecte: • Fomenta la recuperació del patrimoni cultural del Montsià, actualitzant-lo i donant-li nous significats. • Enforteix els vincles comunitaris i reivindica la importància de la saviesa popular i de la interacció entre generacions. • Situa el Montsià al mapa com un espai d’experimentació cultural, impulsant la creativitat i la sostenibilitat.

5è. CLASSIFICAT Economista i dissenyadora de prestigi internacional. Regenta Amni Imposita. dissenyadora de moda i estilista que ha desfilat a la 080 de Barcelona i ha exposat a l'Allianz EGO de Madrid. Jove dissenyadora ampostina que amb només 25 anys ja ha desfilat a la 080 Barcelona Fashion Week (2023) i ha participat a Alliance Ego de Madrid (2022) Lana Serrano Baz és una dissenyadora emergent de prestigi internacional que, amb només 25 anys, ha aconseguit importants èxits en el món de la moda. El 2023, va desfilar a la 080 Barcelona Fashion Week, consolidant-se com una de les joves promeses del sector. A més, el 2022 va participar a l'Allianz EGO de Madrid, un esdeveniment que reuneix els dissenyadors més destacats de la nova generació. Amb el seu propi projecte, Amni Imposita, Lana ha mostrat la seva visió única de la moda, fusionant la seva formació d'economista amb la creativitat per aconseguir peces originals i innovadores. El seu talent, creativitat i èxit internacional en tan poc temps la converteixen en una candidata excepcional per al premi "Millor Talent Emprenedor".

GUANYADOR. El personatge més destacat d'Ebrencs pel Món. Treballa als EUA pel Govern. Expert mundial en Intel·ligència Artificial (IA). Dirigeix un dels laboratoris del Departament d'Energia dels Estats Units, un dels dos únics estrangers a fer-ho. Gestiona un pressupost anual de 100 milions de dòlars. Treballa als Estats Units des de fa set anys, al Pacific NorthWest National Laboratory, ubicat a l’estat de Washington. Llicenciat en Química, professor durant vint-i-sis anys a la Universitat Rovira i Virgili i Doctor en Informàtica, va decidir emigrar als Estats Units arran d’una estada de dos anys. Tot i que aviat complirà els 60 anys, el canvi de vida li va arribar quan s’havia llaurat una trajectòria reconeguda a Europa. A l’estat de Washington, va arribar com un estranger, però s’ha adaptat a la cultura nord-americana i aviat aplicarà per tenir la nacionalitat del país. A Exterior, Rallo parla del futur més immediat de la intel·ligència artificial i de la seva feina, que l’ha dut a travessar l’Oceà Atlàntic. Robert Rallo és un químic i informàtic que exerceix de director de la Divisió de Dades, Matemàtiques i Informàtica Avançada (ACMDD) a PNNL. També és professor afiliat al Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Washington. Des del 2017 fins al 2019, Robert va dirigir el grup de ciències de dades a ACMDD. Abans d'incorporar-se al PNNL, va ser professor associat (2007–2016) d'informàtica i IA i director del Centre d'Innovació Tecnològica Avançada (2012–2016) de la Universitat Rovira i Virgili de Catalunya. Els seus interessos de recerca se centren en el desenvolupament i l'aplicació de la IA per donar suport al descobriment científic. El Dr. Rallo exerceix regularment com a revisor de diverses organitzacions de recerca nacionals i internacionals, com ara el Departament d'Energia dels Estats Units, la National Science Foundation (NSF), el Consell Europeu de Recerca, el Programa Horizon2020 de la UE, el Programa COST de la UE i el Consell de Recerca NWO. per a Ciències de la Terra i de la Vida (ALW). Durant els anys 2023 i 2024, Robert Rallo Moya ha continuat la seva carrera internacional com a líder en Intel·ligència Artificial (IA) i investigador destacat. Com a director de la Divisió de Dades, Matemàtiques i Informàtica Avançada (ACMDD) al Pacific Northwest National Laboratory (PNNL) als Estats Units, Rallo gestiona un pressupost de 100 milions de dòlars anuals, liderant projectes d'avantguarda en IA aplicada al descobriment científic. Després de gairebé set anys a l'Estat de Washington, ha esdevingut una figura clau en la recerca mundial. Originari d'Amposta, Robert va iniciar la seva carrera acadèmica a la Universitat Rovira i Virgili, on va ser professor durant més de dues dècades. La seva transició als EUA va ser un pas decisiu, i avui és un dels pocs experts estrangers que dirigeix un laboratori al Departament d'Energia dels EUA. A més de la seva feina investigadora, Rallo col·labora amb organitzacions internacionals com la NSF i el Consell Europeu de Recerca, i el seu treball sobre IA és reconegut globalment. La seva vinculació amb les Terres de l'Ebre es manté mitjançant les seves arrels, i Rallo segueix sent una font d'inspiració per a les noves generacions d'investigadors de la regió.

1r. FINALISTA. Laura Ruiz Ferreres és, des del 2011, professora catedràtica de clarinet a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Frankfurt am Main i clarinet solista a l’Oxford Philharmonic Orchestra. Anteriorment, va ser primer clarinet solista de la Komische Oper de Berlín, sota la direcció de Kirill Petrenko i, de 2007 a 2010, professora convidada a la UdK - Universität der Künste Berlin, on també va dirigir la seva pròpia classe. Laura és codirectora artística i cofundadora de DeltaChamber Music Festival, festival internacional de música de cambra, que reuneix els millors músics internacionals durant els mesos de juliol i agost a les Terres de l’Ebre i que aquest any compleix el desè aniversari. El Festival, a més a més, forma a joves intèrprets i dona veu a compositors del territori. Anualment també imparteix el Curs Internacional de Clarinet a La Lira Ampostina, entitat, que la va veure créixer, on acudeixen els millors joves clarinetistes de tot el món. Durant els darrers anys, ha enregistrat nombrosos CDs com a solista i música de cambra. El darrer, amb el segell suís Pan Classics (2023): Lyrisches Intermezzo, amb el tenor Werner Güra i el pianista Christoph Berner, amb els quals realitza diversos concerts per centre Europa. És la primera dona estrangera catedràtica de clarinet a Alemanya i una de les poques clarinetistes que toca i ensenya els dos sistemes de clarinet existents, el francès i l’alemany. Ha estat premiada en diversos concursos internacionals i la seva aparició és freqüent arreu del món com a solista, música de cambra, en orquestra i com a professora. Ha estat istingida amb els guardons “Professora Revelació - 2023” i “Millor Professora - 2024” al FEMUSC, el Festival de Música de Santa Catarina al Brasil, el festival de música clàssica més gran de tota l’Amèrica llatina.

2n. FINALISTA. Llicenciada i catedràtica en Física. Treballa a l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria, i ara ha creat i dirigeix un centre d'investigació de nanomaterials (amb un equip de ""cervells"" de tot lo món) per crear nous materials més sostenibles que els usats actualment, crec que finançat per la UE a Viena. Al Facebook, Cap del laboratori Termoelèctric Werner Siemens. Maria Ibáñez Sabaté és una científica espanyola de materials i professora a l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria. La seva investigació considera nanomaterials funcionals per a tecnologies de nova generació. Va ser guardonada amb el Premi Ružička de l'ETH Zurich el 2017. Ibáñez va estudiar física a la Universitat de Barcelona. Va romandre allà per a la seva investigació doctoral, on va desenvolupar estratègies de síntesi per a nanopartícules col·loïdals. La seva investigació inicialment va considerar materials per a la fotovoltaica, però es va interessar cada cop més pels materials termoelèctrics. Durant la seva investigació doctoral va completar pràctiques a la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmica, Universitat de Chicago, Institut Tecnològic de Califòrnia, Universitat de Cornell i Northwestern. La seva recerca doctoral va ser guardonada amb el Premi Extraordinari, el màxim guardó de la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se, es va incorporar a l'ETH Zurich, on va treballar amb Maksym Kovalenko. El 2017 Ibáñez va rebre el premi Ružička pel seu treball en el desenvolupament de nous materials termoelèctrics. Es va incorporar a l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria com a professora assistent el 2018. Va ser promoguda a la professora Verbund de Ciències de l'Energia el 2022. La seva investigació considera nanocristalls que es poden utilitzar com a blocs de construcció per dissenyar metamaterials. Està interessada en el desenvolupament de materials termoelèctrics processats en solució amb alts coeficients Seebeck, conductivitats elèctriques i conductivitats tèrmiques. Maria Ibáñez Sabaté. H estudiat a la Universitat de Barcelona i ha estat en institucions com la Universitat de Chicago, Institut Tecnològic de Califòrnia, Universitat de Cornell, Universitat del Nord-oest, ETH Zuric. La seua Tesi tractava sobre "Nanomaterials funcionals a partir de l'assemblatge de baix a dalt de nanopartícules col·loïdals: una estratègia cap a una termoelèctrica eficient". Maria Ibáñez Sabaté és una científica de materials i professora a l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria. La seva investigació considera nanomaterials funcionals per a tecnologies de nova generació. Va ser guardonada amb el Premi Ružička de l'ETH Zurich el 2017. Ibáñez va estudiar física a la Universitat de Barcelona. Va romandre allà per a la seva investigació doctoral, on va desenvolupar estratègies de síntesi per a nanopartícules col·loïdals. La seva investigació inicialment va considerar materials per a la fotovoltaica, però es va interessar cada cop més pels materials termoelèctrics. Durant la seva investigació doctoral va completar pràctiques a la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmica, Universitat de Chicago, Institut Tecnològic de Califòrnia, Universitat de Cornell i Northwestern. La seva recerca doctoral va ser guardonada amb el Premi Extraordinari, el màxim guardó de la Universitat de Barcelona. Després de doctorar-se, es va incorporar a l'ETH Zurich, on va treballar amb Maksym Kovalenko. El 2017 Ibáñez va rebre el premi Ružička pel seu treball en el desenvolupament de nous materials termoelèctrics. Es va incorporar a l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Àustria com a professora assistent el 2018. Va ser promoguda a la professora Verbund de Ciències de l'Energia el 2022. La seva investigació considera nanocristalls que es poden utilitzar com a blocs de construcció per dissenyar metamaterials. Està interessada en el desenvolupament de materials termoelèctrics processats en solució amb alts coeficients Seebeck, conductivitats elèctriques i conductivitats tèrmiques.

4t. CLASSIFICAT Durant els anys 2023 i 2024, Adam Raga, pilot de trial originari d'Ulldecona, ha continuat consolidant la seva llegenda en el món del trial, tot i anunciar la seva retirada del Mundial de Trial a la fi de la temporada 2024. Amb un impressionant palmarès de 41 títols, entre els quals destaquen 6 campionats mundials (4 en modalitat indoor i 2 en outdoor), Raga és considerat un dels millors pilots de la història del trial. A més, ha estat una peça clau en la selecció espanyola, guanyant 18 vegades el Trial de les Nacions. El seu estil únic, que combina un pilotatge aeri i la gran habilitat en l'ús de la roda del darrere, li ha permès conquerir escenaris de tot el món. Tot i que ha competitiu a nivells internacionals, Raga sempre ha mantingut una estreta relació amb la seva terra, les Terres de l'Ebre. La seva trajectòria és una font d’inspiració per a les noves generacions de pilots locals. El seu impacte en la nostra comarca és innegable, sent un referent de determinació i èxit. Adam Raga i Sans (Ulldecona, 6 d'abril de 1982) és un pilot de trial català que ha guanyat 6 campionats del món de trial, quatre d'ells en modalitat indoor i dos a l'aire lliure. A banda, ha guanyat 18 vegades el Trial de les Nacions i 8 el Trial de les Nacions Indoor com a membre de l'equip estatal, així com 6 vegades el campionat d'Espanya absolut i 3 l'indoor. El seu estil es caracteritza per un pilotatge molt "aeri", avançant principalment amb la roda del darrere, tècnica particularment eficaç en trial Indoor. El seu pare, Josep Raga (gran afeccionat al trial), li comprà una motocicleta de 50 cc quan Adam tenia només dos anys i 10 mesos. Adam Raga va començar a córrer curses en moto els caps de setmana a l'edat de sis anys, quan va córrer el seu primer trial al Desafiament Mecatecno de Martorelles (un dels motius pels quals és dels pocs pilots contemporanis que no prové del biketrial. Des d'aquell moment va anar competint amb èxit fins que el 1995 guanyà el Campionat de Catalunya de trial en categoria Cadet. Dos anys després, el 1997, guanyà el Campionat d'Espanya en categoria Júnior a quinze anys amb una moto de 250 cc, i aquell mateix any va guanyar la prova dels Tres Dies dels Cingles.