Candidats

GUANYADOR. La Mancomunitat de la TAULA del SÉNIA (M-TdS) està formada per 27 municipis (15 valencians: Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestrat, Herbers, la Jana, Morella, la Pobla de Benifassà, Rossell, Sant Rafel del Riu, Sant Jordi, Traiguera, Vallibona i Vinaròs), (9 catalans: Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona) (i 3 aragonesos: Beceite/Beseit, Peñarroya/Pena-roja de Tastavins i Valderrobres/Vall de Roures), situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports i que entre tots superen els 112.000 habitants en 2.070 km². Els seus alcaldes pertanyen a diferents grups polítics: Socialistes (PSPV/PSOE i PSC/PSOE), PP, ERC, Junts, PAR i Independents. Encara que pertanyen a tres Comunitats Autònomes veïnes, aquests municipis i els seus habitants tenen en comú moltes coses i de signe molt divers. D'una banda, la geografia, la història (Ilercavones, Corona d'Aragó, Bisbat de Tortosa), la cultura i la llengua són similars. Però, desgraciadament també, el seu nivell de renda, l'emigració dels joves i l'envelliment de la població són altres característiques comunes, especialment en les zones de l'interior. Segurament, la llunyania dels centres de poder, sumada a un fort dèficit d'infraestructures, han propiciat aquesta realitat més negativa. El seu nom, Taula (punt de trobada i dialogue) i Sénia (riu que és el límit natural entre els tres territoris), explica el seu objectiu principal: ser un instrument de treball en comú per a millorar les condicions de vida de tots els seus habitants. I per a això, és necessari: - una major i millor coordinació entre les administracions. - i aconseguir de totes elles les inversions necessàries. Encara que sempre ha existit molta relació entre la gent de tots els costats del riu Sénia, l'origen del que ara és la Mancomunitat comença amb una reunió dels alcaldes de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona i La Sénia el dia 1 d'agost de 2003. Després d'un llarg procés (de més de dos anys), es va acordar constituir una Mancomunitat de municipis que el 20 de febrer de 2006 va ser inscrita en el Registre d'Entitats Locals del Ministeri d'Administracions Públiques amb el número 0543014. La seua força es basa en: buscar el màxim consens entre els municipis, col·laborar amb totes les administracions i cooperar amb els sectors econòmics i socials. La Mancomunitat ha impulsat la creació de l'Associació Territori del Sénia, formada al 50% per la pròpia M-TdS i l'altre 50% per sectors econòmics de la zona. Ha sigut ella qui ha gestionat el projecte Oli i Oliveres Mil·lenàries del Territori del Sénia, que ha ajudat a posar en valor aquest important patrimoni natural, únic en el món. El càrrec de President/a se tria per un any. Actualment és Alexis Albiol Roda (Alcalde de Godall), i els Vicepresidents són els Alcaldes o Tinents d'Alcaldes; Càlig, Santa Bàrbara, Benicarló, Castell de Cabres, Herbers, La Ràpita, Canet lo Roig, Traiguera i Beseit. El Secretari de la Mancomunitat és Enrique Vidal Viel i la Gerent Mª Teresa Adell. L'entitat precursora en redescobrir i potenciar les olivers mil.lenàries és la Taula del Sénia, formada per 27 municipis: 15 de valencians, 9 de catalans i 3 d'aragonesos, situats a banda i banda del riu Sénia i al voltant del Tossal del Rei, punt de trobada d'Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. En aquest territori trobaràs la major concentració del món d'oliveres mil·lenàries. Avui dia hi ha 6.358 exemplars inventariats que superen els 3,50 m de perímetre de tronc a 1,30 m del terra, sent pràcticament tots ells de la varietat Farga. La seva presència ha donat caràcter al paisatge, format per un mosaic d'arbres i de pedra en sec i que es coneix com el mar d'oliveres. S'han condicionat 2 "museus a l'aire lliure": a Ulldecona (Tarragona) i la Jana (Castelló) i diverses "àrees d'oliveres mil·lenàries" en altres municipis, degudament senyalitzades en 3 idiomes. A més hi ha alguns camins, per recórrer amb bici o a peu i museus o centres d'interpretació, molins d'oli en funcionament, visites guiades, venda i degustació d'oli d'oliveres mil·lenàries i gran varietat d'ofertes culinàries.

1r. FINALISTA. La Denominació d’ Origen Protegida és el nom d’un producte alimentari originari d’ una zona que destaca per la seva qualitat.. El producte elaborat correspon a arròs procedent de l’ espècie Oryza Sàtiva L. de les varietats Bahía, Sénia. Les entitats que l'abasteixen són: Arrossaires del Delta de l’ Ebre i Càmara Arrossera del Montsià. L’any 1985 les cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre van unir-se per treballar conjuntament la Qualitat Alimentària del seu producte, L’ARRÒS. Quasi 30 anys treballant per la qualitat i el reconeixement de l’ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE, els ha portat a assolir el segell i la distinció a nivell de la Unió Europea i a convertir-se en els primers productors a nivell estatal d’arròs amb Denominació d’Origen Protegida.

2n. FINALISTA És un nou material sostenible a base de pellofa d'arròs, un mètode nou per a la incorporació de “cascareta d'arròs” que pot anar substituïnt el plàstic progressivament, i que està patentant pels seus inventors i per la Cambra d'Amposta.Una tecnologia d'alt valor afegit i exportable a tot el món, que ofereix avantatges competitius per als fabricants, i alhora permet reduir el impacte dels plàstics al medi ambient. El desenvolupament del producte és el resultat de més de 10 anys de recerca i l'estreta col·laboració entre Oryzite i la Càmbra Arrossera del Montsià, cooperativa arrossera fundada el 1927. Oryzite és una tecnologia innovadora desenvolupada per la cooperativa arrossera del Montsià que converteix la closca d'arròs en un material sostenible, capaç de substituir el plàstic en diferents sectors industrials com l'automoció, l'embalatge i el mobiliari. Aquest material, que pot contenir fins a un 85% de closca d'arròs, ofereix diversos avantatges mediambientals, com la reducció de l'ús de plàstics derivats del petroli, la disminució de la petjada de carboni i una menor despesa energètica en la seva producció. A més, el procés per produir Oryzite és altament eficient i requereix poca energia, fet que contribueix a un model d'economia circular amb menys residus i més sostenibilitat

4t. CLASSIFICAT Els olis amb D.O.P Baix Ebre – Montsià, són Olis Verges Extra obtinguts a partir de tres varietats: morruda, sevillenca i farga. D’aspecte són olis nets, transparents, sense vels ni terbolesa. El color varia segons l’època de la recol·lecció i la zona de producció, des de groc verdós a groc daurat. Són olis saborosos i molt aromàtics, amb sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança. Al paladar les connotacions dolces recorden la poma, l’ametlla verda i el plàtan i aquest gust equilibrat dolç conviu amb tocs lleugers d’amargs i picants.

5è. CLASSIFICAT INFOSA, una de les principals salines productores de sal marina a Espanya, i l’única salina marina a Catalunya. Infosa, actual propietària des de l’any 1946 de les instal·lacions i de la concessió d’explotació de Les Salines de la Trinitat situades al Parc Natural Delta de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona). La flor de sal (fleur de sel), és la fina capa de vidres salins que es formen a la superfície dels cristal·litzadors de la nostra salina tradicional. Entre els mesos d'abril i setembre, aquests fràgils microcristalls compostos de diferents tipus de sals, són recol·lectats diàriament amb sistemes manuals i de forma artesanal, assecats al sol i posteriorment envasats als diferents envasos de mercat. És un producte 100% natural, sense cap tipus de tractament ni additius. Aquest tipus de Sal es caracteritza pel seu alt contingut en Clorur de Magnesi i de Potassi, que accentua i intensifica el sabor dels aliments. Igualment i degut al seu origen marí ia la seva especial cristal·lització, la flor de sal (fleur de sel) conté el 80% dels oligoelements necessaris que necessita el nostre organisme, per la qual cosa podem afirmar que una dieta amb flor de sal és una forma sana d'evitar haver de complementar la nostra alimentació amb suplements minerals.

GUANYADOR. Eufònic és el festival d’art de les Terres de l’Ebre. I quan diem art, ho fem en la seva accepció més àmplia: arts digitals, música, espectacles audiovisuals, instal·lacions artístiques, performances i accions en el paisatge ebrenc. Aquesta és també la seua vocació, per això des dels seus inicis ha estat generós en voler ampliar-se a quantes més localitats millor. Després del reconeixement aconseguit el 2023 amb el Premi Nacional de Cultura, el festival ha sabut adaptar-se als canvis i, en les noves edicions, ha situat Amposta com a seu principal, així com altres municipis del territori i espais naturals del Delta, passant amb nota el seu impacte cultural al territori. Un territori que ha situat dins del circuit artístic nacional i internacional, trencant estereotips heretats del passat i projectant-ne una nova imatge, arrelada i contemporània.

1r. FINALISTA. Cooperativa Terram és una iniciativa social fundada per cinc joves de La Sénia, amb l’objectiu de revitalitzar el territori i millorar les oportunitats laborals per als col·lectius més vulnerables de les Terres del Sénia i l’Ebre. El projecte respon a la manca de relleu generacional al sector agrari i a la falta d'oportunitats laborals per a joves, persones amb discapacitat, malalties mentals, drogodependents, aturats de llarga durada i majors de 45 anys. A través de l’agricultura i l'elaboració de productes locals, la cooperativa impulsa l'ocupació social i la inclusió laboral. Durant els anys 2023 i 2024, ha desenvolupat diversos projectes d’impacte social, com el projecte Arrela’t, que busca acostar l’esport a 15 joves a través de beques per a mentoria esportiva, promovent l’activitat física com a eina de cohesió social i inclusió. A més, ha posat en marxa l'Espai Jove, un projecte que ofereix tallers ocupacionals per ajudar els joves a adquirir habilitats laborals. També han impulsat la iniciativa “Tu tries el teu estiu”, que promou activitats d’estiu per als més joves, i han presentat el producte “Astacler”, amb la finalitat de donar a conèixer i potenciar els productes locals. Tot això contribueix a combatre el despoblament i generar noves oportunitats laborals a la zona. El seu enfocament integrador ha millorat notablement la vida de la comunitat, amb resultats palpables que han fet que Cooperativa Terram es converteixi en una peça clau per a la regeneració socioeconòmica de la regió. Cooperativa Terram és un projecte impulsat per 5 persones joves de la Sénia compromeses amb el territori i la seva gent. Aquest projecte busca donar resposta a dos realitats. La primera és la falta de relleu generacional als camps i l’altra la manca d’oportunitats laborals i socials per aquells col·lectius més vulnerables (joves, persones amb alguna discapacitat, amb malaltia mental, drogodependents, aturats de llarga durada, majors de 45 anys, etc). Aquest projecte es crea des d’una mirada territorial i és per aquest motiu que busca revertir desigualtats a la zona de les Terres del Sénia i les Terres de l’Ebre. Busquen impulsar l’ocupació social i laboral a través de l’agricultura i l’elaboració de productes a partir d’aquesta que permeti combatre el despoblament de la zona.

2n. FINALISTA. Es van interpretar la Jota Vella, la Jota Olé i l’acabada d’estrenar Jota Expirada de Joan Nadal Girona, al ritme de la música de la Banda de Música d’Ulldecona. Rècord absolut. Les Festes Quinquennals d’Ulldecona 2024 han tret a ballar el Ball de Mantons 334 parelles, 668 balladors i balladores que van interpretar, amb menys calor de l’habitual, la Jota Vella, la Jota Olé i la recent estrenada Jota Expirada de Joan Nadal Girona, al ritme de la música de la Banda de Música d’Ulldecona. Durant tot el dilluns de festes es van veure els preparatius habituals. Les cadires lligades i reservades a primera línia de Plaça, les balladores amb els típics pentinats de “picaport” i després, “el paseíllo” de balladors recollint les balladores per casa per congregar-se a l’ajuntament i començar la desfilada cap al punt de ball. Una nit mágica i emotiva, on surten a lluïr els mantons de manila i els tratges de pagès antics, i impera l’alegria de mantenir viva la tradició. El ball de mantons, també conegut com el Xim Xim, és una jota que es balla el primer dilluns de Festes Majors d’Ulldecona. El Xim Xim es du a terme des de la Casa de Cultura i l’Ajuntament pel carrer Major fins a la Plaça Major i segueix, carrer Major enllà, segons la quantitat de parells que hi hagi. Els homes vesteixen les robes típiques de pagès de la zona i les dones llueixen faldilles i els mantons de Manila que donen nom al ball. La tradició és molt arrelada al poble, i a les festes Quinquennals poden arribar a ser 300 parelles ballant. Alguns mantons són autèntiques joies que només surten per a l’ocasió. La imatge pintada recrea una escena característica, encara avui en dia: retrata les parelles de balladors, en parella i en grups, tant del ball infantil o juvenil com el d’adults. En aquest cas la fotografia en què s’inspira el mural és de 1964. Quan es va pintar va ser tot un esdeveniment al poble, després de mesos foscos de notícies funestes sobre la pandèmia, les passejades que es començaren a permetre convertiren el mural en un lloc de pas habitual per jugar a identificar-hi entre els personatges pintats alguna veïna o veí, o algun familiar.

4t. CLASSIFICAT La Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta ha estat, durant molts d’anys, tot un epicentre cultural i literari de les comarques centrals dels Països Catalans. Les XIX jornades literàries, celebrades durant el mes d’octubre, han estat un exemple magnífic de la seua influència i compromís amb la promoció de la lectura i la cultura, ja que han atret un públic divers i entusiasmat, demostrant, una vegada més, la vitalitat i l’atractiu de la biblioteca com a punt de trobada per a desenes d’escriptors d’arreu de la geografia catalanoparlant. El paper de la bibliotecària Joana Serret ha estat fonamental en l’èxit d’aquestes jornades, així com en el fet d’haver convertit Amposta en la veritable capital literària ebrenca. Serret, amb la seua passió i dedicació, ha convertit la Biblioteca Sebastià Juan Arbó en un referent cultural arreu. El seu lideratge visionari i la seua capacitat per a organitzar esdeveniments literaris de qualitat són dignes d’elogi. Joana Serret, bibliotecària ampostina i ànima mater de les Jornades de les Lletres Ebrenques, va rebre el premi Lo Grifonet 2021 d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre. Les Jornades de les Lletres Ebrenques, celebrades anualment a Amposta, s'han consolidat com un esdeveniment literari de referència a les Terres de l'Ebre. Aquestes jornades, celebrades cada octubre, han atret un públic divers i entusiasmat, convertint la Biblioteca Sebastià Juan Arbó en un epicentre cultural i literari. Gràcies a la tasca incansable de la bibliotecària Joana Serret, les jornades han adquirit un gran prestigi, convertint Amposta en la capital literària de les Terres de l'Ebre. Joana Serret, amb la seva dedicació i visió, ha aconseguit situar la biblioteca com un referent cultural arreu de la geografia catalanoparlant. A través de les Jornades de les Lletres Ebrenques, ha promogut la lectura, l’escriptura i la cultura, tot atraint escriptors de tot el territori. El premi Lo Grifonet 2021 d’Òmnium Cultural va reconèixer la seva tasca. Aquestes jornades han tingut un impacte directe en la comunitat, estimulant la creativitat i millorant la vida cultural de la regió, i continuen sent una de les propostes més importants en el panorama cultural ebrenc.

5è. CLASSIFICAT La marca Festivals de Terres de l’Ebre és una acció de Col·lectiu Cultura una empresa de les Indústries Culturals que treballa per visibilitzar i dignificar els professionals de la cultura en territoris no metropolitans. Col·lectiu Cultura contribueix al desenvolupament comunitari local, territorial i global a través de la promoció i la professionalització de l’art, la cultura i la creativitat. Entre els seus objectius hi ha els de donar veu i visibilitat a la multidisciplinarietat cultural dels festivals d’un territori singular pel seu patrimoni i paisatge. Vetllar per la qualitat de la programació dels festivals que la componen convertint-nos en un element distintiu per la ciutadania autòctona i el turisme de qualitat. Atreure nous públics multi- generacionals i multi- culturals. Contribuir a portar un turisme de qualitat a les Terres de l’Ebre. Al 2024 han estat 16 els festivals inclosos dins del circuït. La productora Xènia Gaya és la credora de la marca Festivals Terres de l'Ebre. Llicenciada en disseny per l’Escola Elisava de Barcelona i postgrau de gestió i polítiques culturals per la UB, especialitzada com freelance en el camp de la producció i recerca de finançament per esdeveniments culturals. Ha treballat com responsable de producció dins del departament de patrocinis del festival Sónar, i com a responsable del departament de patrocinis del festival O Marisquiño. Actualment és la CEO de Collectiu Cultura, una empresa de les Indústries Culturals a seu de terres de l’Ebre que preten visibilizar i dignificar els professionals de la cultura en territoris no metropolitans generant iniciatives d’impacte socioeconomic com la creació de la marca Festivals de Terres de l’Ebre. Una marca que ha nascut per donar veu i visibilitat a la multidisciplinarietat cultural dels festivals d’un territori singular pel seu patrimoni i paisatge compromesa en vetllar per la qualitat de la programació dels festivals que la componen convertint-nos en un element distintiu per la ciutadania autòctona i el turisme de qualitat. ""La marca Festivals de Terres de l’Ebre és una acció de Col·lectiu Cultura una empresa de les Indústries Culturals que treballa per visibilitzar i dignificar els professionals de la cultura en territoris no metropolitans. Col·lectiu Cultura contribueix al desenvolupament comunitari local, territorial i global a través de la promoció i la professionalització de l’art, la cultura i la creativitat. Entre els seus objectius hi ha els de donar veu i visibilitat a la multidisciplinarietat cultural dels festivals d’un territori singular pel seu patrimoni i paisatge. Vetllar per la qualitat de la programació dels festivals que la componen convertint-nos en un element distintiu per la ciutadania autòctona i el turisme de qualitat. Atreure nous públics multi- generacionals i multi- culturals. Contribuir a portar un turisme de qualitat a les Terres de l’Ebre.

GUANYADOR. El Centre en Resiliència Climàtica (CRC), uibcat un extrem del polígon de l'Oriola a Amposta, és el centre d’excel·lència referent a Catalunya i rellevant a nivell internacional per impulsar la recerca i la innovació en l’adaptació a l’emergència climàtica, tot cercant solucions transformadores per transitar cap al desenvolupament sostenible i la digitalització. El centre pretén impulsar i contribuir a l’aplicació de l’Estratègia catalana, espanyola i europea d’Adaptació al Canvi Climàtic, treballant també en el desplegament de l’Agenda 2030 de l’ONU i el Green Deal de la Unió Europea a Catalunya, considerant les Terres de l’Ebre territori capdavanter en l’aplicació de les noves polítiques però impulsant accions a tot el país, a la UE i a tercers països. Aquesta vocació es durà a terme mitjançant l’elaboració d’una estratègia compartida i l’articulació d’una xarxa d’institucions per maximitzar l’impacte en la reactivació econòmica de diversos sectors clau del país incloent el sector industrial, l’agricultura i el turisme, on la protecció i restauració dels ecosistemes, l’agenda digital i l’economia circular seran eixos transversals clau d’actuació. La seua missió principal és catalitzar l’activitat d’R+D+i per ser més resilients al canvi climàtic i contribuir al desenvolupament sostenible, accelerant la transició ecològica, mitjançant la recerca aplicada d’excel·lència, la tecnologia i la innovació, i en estreta col·laboració amb els agents tecnològics i del coneixement, les empreses, administracions publiques, i el teixit social. El Centre en Resiliència Climàtica és una iniciativa de col·laboració publicoprivada liderada pel centre tecnològic Eurecat, juntament amb l’Ajuntament d’Amposta i la Universitat Rovira i Virgili, i en col·laboració amb altres institucions i entitats vinculades fermament a la recerca, la innovació, l’empresa i el territori i amb una preocupació i compromís decidit en la mitigació al canvi climàtic i la sostenibilitat. Eurecat és el centre tecnològic més punter de Catalunya i la segona organització d’investigació privada més gran de al sud d’Europa. Eurecat reuneix més de 750 professionals i dona servei a més de 1.700 empreses, participa en més de 200 projectes d’R+D+I nacionals i internacionals d’alt valor estratègic i compta amb 88 patents i 7 spin-off. El director és el doctor i biòleg Carles Ibañez (Santa Bàrbara, 1963). El centre neix a les Terres de l’Ebre, un dels territoris més amenaçats de la Mediterrània, on els impactes del canvi climàtic ja són una realitat, especialment al delta de l’Ebre, amb efectes en els ecosistemes, l’agricultura, la pesca, l’aqüicultura i altres sectors econòmics; amb la intenció de desplegar gradualment la seva activitat arreu de Catalunya.

1r. FINALISTA. La vice-presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Iris Castell, responsable també de l'àmbit turístic Terres de l'Ebre, ha presentat el projecte d’ampliació de la Via Verda del Val de Zafán, que ja s'està executant. El projecte ha rebut finançament del Fons de Recuperació Europeu, els NextGeneration. A la convocatòria s’hi van presentar un total de 25 projectes de la demarcació, dels quals 5 entraran a formar part dels plans de sostenibilitat turística 2021-2023 del Ministerio de Comercio y Turismo i obtenir, així, un total de 20 milions d’euros de finançament dels NextGeneration, 5 milions dels quals s’adreçaran a l’ampliació de la Via Verda. El projecte, que lidera la pròpia Diputació de Tarragona en col·laboració amb els ajuntaments de Tortosa, Roquetes, Amposta i la Ràpita, vol ampliar la Via Verda Verda entre aquests municipis del Baix Ebre i el Montsià (23,74 km), amb un pressupost de 6,3 M€. L’objectiu de la iniciativa és incrementar el valor afegit de la Via Verda del Val de Zafan, reforçant la seva capacitat competitiva amb el desenvolupament dels trams d’enllaç pendents fins al Delta de l’Ebre. Es preveuen dos nous trams ciclables entre Tortosa i la Ràpita; l’execució del projecte de millora de la mobilitat a l’entorn urbà d’Amposta i del projecte per al desplegament de la fibra òptica; la senyalització intel·ligent i la sensòrica al llarg dels nous trams, i la millora de l’accessibilitat per l’eliminació de les barreres a la N-340, AP-7 i la C-12. Un projecte que es complementaria amb futures fases, que es proposarien en les convocatòries d’aquests fons europeus de 2022 i 2023.