Candidats

2n. FINALISTA. El nou i últim dis de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, emmig de la gira pel seu 30è aniversari celebrat el 2023, tot just es diu ILERCAVÒNIA, que defineixen així: "és l’antic territori de l’Ebre català, els Maestrats, els Ports i el Matarranya. Ilercavons són els primers pobladors ibers d’aquesta área geográfica, posteriorment Taifa, Bisbat, Taula del Sénia, Terres de l’Ebre o Cruïlla". El nou treball dels tortosins fa un viatge retrospectiu des de l’actual Terra de l’Ebre al seu capítol 0 (Ilercavònia) a la recerca d’un retrobament entre els orígens i el segle XXI. Durant els anys 2023 i 2024, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han aconseguit consolidar la seva proposta sociocultural amb el llançament de l'àlbum Ilercavònia, un projecte musical que connecta profundament amb les arrels històriques i culturals de les Terres de l'Ebre. El grup ha continuat fent una contribució significativa al panorama cultural de la regió, enfortint la identitat del territori mitjançant cançons que exploren la història, la llengua i les tradicions de l'àrea, com la vinculació amb els antics pobladors ibers, els Ilercavons. La celebració del seu 30è aniversari ha estat un moment culminant, amb la presentació de l'àlbum al Palau de la Música i la participació en festivals. El disc Ilercavònia no només presenta un repertori ple de cançons populars, sinó que també ofereix un viatge cultural que apropa el passat a les generacions actuals. La seva feina, juntament amb la gira i les col·laboracions amb artistes com Miquel del Roig, ha contribuït a l'enfortiment de la identitat cultural de les Terres de l'Ebre, creant una connexió entre l'antic i el modern. La proposta artística i el compromís amb la comunitat reflecteixen els valors d'aquest grup que, mitjançant la música, ha millorat la vida de les persones, aconseguint resultats palpables tant a nivell cultural com econòmic.

4t CLASSIFICAT. El nostre festival vol aplegar produccions que incentivin la màgia del viatge -especialment la descoberta d’entorns naturals- i que promoguin el desenvolupament sostenible. Amb terres LAB volem explorar les tendències més innovadores en la representació audiovisual de l’experiència del viatge. El festival té lloc a Tortosa, la ciutat més gran de les Terres de l’Ebre. El 35% de la regió es troba protegida per 2 parcs naturals: el Delta de l’Ebre i els Ports. El seu patrimoni natural gaudeix de l’ampara del segell RESERVA DE LA BIOSFERA de la UNESCO. Filmsnòmades és una productora situada a les Terres de l’Ebre. Des de l’any 2008 hem produït més de 50 documentals, espots de publicitat i films promocionals de regions i ciutats.

4t. CLASSOFICAT Durant els anys 2023 i 2024, Atzavara-Arrels ha desenvolupat una proposta sociocultural excepcional que ha millorat la vida de les persones a les Terres de l'Ebre. A través d'iniciatives com el Casal d'Estiu #UBUNTU, han promogut la convivència i la solidaritat entre infants i joves, basant-se en el concepte africà de comunitat. A més, amb la iniciativa "Berenars Saludables", han fomentat hàbits alimentaris positius entre els més joves. La seva col·laboració amb Esplai Blanquerna i Creu Roja Tortosa ha ampliat l'impacte de les seves activitats socials, beneficiant les persones vulnerables. Atzavara-Arrels també ha destacat per la seva implicació en la lluita contra el racisme i el feixisme, amb la participació en la manifestació "Mani #16M". Mitjançant formació, tallers i accions comunitàries, l'associació ha consolidat el seu paper com a agent de cohesió social i integració, defensant els drets humans i la igualtat d'oportunitats. Son una associació sense ànim de lucre que neix l'any 2000 per inicitiva d'un grup de persones compromeses amb l'objectiu de contribuir a fer de Tortosa una ciutat per a tothom. Aposten l'interculturalitat, on les persones de múltiples identitats podem trobar allò comú i promoure les relacions positives. Desenvolupen activitats, projectes i serveis que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones vulnerabilitzades amb l'obejctiu de defensar els drets humans, la igualtat d’oportunitats i el respecte a la diferència.

6è CLASSIFICAT Espai de So és una associació de recerca i difusió etnogràfica, amb seu a Tortosa, formada per diferents professors, músics i/o investigadors de Catalunya i del País Valencià vinculats a la música, l’organologia i el ball tradicionals. A banda de la tasca d’investigació, Espai de So té diversos projectes en marxa (7 els últims anys), per fer arribar a les persones interessades un ampli ventall d’activitats centrades en l’ensenyament i la difusió del patrimoni etnomusical de la Catalunya occidental (Terres de l’Ebre, Priorat i Terres de Lleida), el nord del País Valencià i l’Aragó catalanoparlant. QUÈ ÉS ESPAI DE SO Esta entitat de recerca etnogràfica naix l’any 2011 a la ciutat de Tortosa quan dos intèrprets de música tradicional del sud de Catalunya, Sergi Masip de Jesús (Tortosa, Baix Ebre) i Ferran Roca de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), la versadora i cantadora Sofia Morales de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i els etnògrafs i balladors valencians Miquel-Àngel Flores i Lluís-Xavier Flores (Alacant, País Valencià) van decidir ajuntar- se per tal d’oferir, a partir d’una entitat legalment constituïda, activitats centrades en difondre una imatge, completament innovadora, desconeguda però arrelada a la tradició pròpia, sobre el patrimoni etnomusical i etnocoreològic de Catalunya, especialment el de les comarques occidentals i del sud. La seua missió va fonamentar-se, en un primer moment, en el fet de replegar per mitjà de recerques i treball de camp així com d’arxiu un llegat musical popular que, als seus ulls, havia estat reivindicat molt superficialment (pràcticament reduït a la defensa d’uns ítems topificats com la jota del ball de plaça i del cant versat, les bandes de música i la dolçaina o gaita) quan, en gran part, el conjunt de manifestacions populars de caire musical i coreològic era encara un gran desconegut. Demostrar les semblances que existien entre els suposats gèneres ballables i cantables i l’organologia popular de la part catalana, existents en la valenciana o aragonesa limítrofes, dins el marc del territori de l’antiga diòcesi de Tortosa va ser fonamental i, de fet, va esdevenir la seua hipòtesi inicial de treball. Tal tesi es fonamentava en l’observació prèvia de les manifestacions culturals existents i sobretot en el coneixement d’antiga documentació que donava fe de la pràctica de diferents elements de la cultura popular musical en la banda catalana, a pesar que ja estaven pràcticament perdudes o en vies d’extinció (albades, rondalles de corda, balls com el fandango, la seguidilla o el bolero, danses rituals de seguici, cants d’aurora i de pandero... i un llarg etcètera), la qual cosa, en cas de no ser documentada, compilada i difosa, provocaria la no identificació amb ells per part de les noves generacions d’estes comarques i la consegüent reconstrucció d’un imaginari cultural local a partir de pocs elements. Així mateix, esta pèrdua suposava l’evolució cap a un model festiu empeltat d’elements provinents d’altres territoris del nord català o al·lòctons (com ara castellers, cobles, aplecs de sardana, batucades...) que tot i ser molts dignes ajudaven a diluir-ne uns altees de més autòctons i que eren compartits amb valencians i aragonesos, i que, fins i tot, ho havien estat amb catalans de les Terres de Lleida i el Camp de Tarragona, andorrans i aranesos. Una de les fites de l’entitat ha estat representar el patrimoni cultural de Catalunya en el Festival Smithsonian 2018 de Washington (EE.UU) amb un estand d’instruments populars de corda tradicional de Catalunya i el Nord del País Valencià així com nombroses actuacions durant 15 dies.

GUANYADORA. La última gran manifestació organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va produir-se al gener de 2023, quan es complia el tercer aniversari del temporal Glòria (2020). Els últims anys, fins l'últim quastrimestre de 2024, ha estat a més a més un període de sequera en els que els Governs, especialment el de la Generalitat, han comprovat que hi havia previst un pla d'abastament d'aigua per al conjunt de la població. Tot això ha comptat amb el marcatge i seguiment de la plataforma, tant a nivell social com tècnic, posant sempre de relleu que les coses no es fan bé: "no hi ha res que celebrar", comenta la PDE quan es compleix un aniversari de la seua constitució, de la qual precisament l'any vinent, 2025, es celebrarà el vint-i-cinquè aniversari. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha estat un motor sociocultural en la protecció del riu Ebre i el Deltatambé de forma continuada durant els anys 2023 i 2024. En aquest període ha mantingut l'estratègia de les mobilitzacions, com la marxa de 2023 amb més de 2.000 persones, i accions de denúncia, la PDE ha mantingut una vigília constant sobre la situació crítica del Delta. La campanya de sensibilització i educació ambiental, com la xerrada sobre la qualitat de l'Ebre, ha implicat la comunitat local en la defensa del territori. A més, la PDE ha organitzat activitats de voluntariat i jornades de conscienciació per la conservació dels espais naturals. L’entitat també ha expressat el seu rebuig a projectes que amenacen la sostenibilitat del riu, com la proposta de transvasament de l’aigua. La seva acció incansable per la protecció del Delta ha estat fonamental per sensibilitzar la societat i influir en les polítiques públiques.

1r. FINALISTA. El 2023 el parc natural del delta de l'Ebre va celebrar el seu 40à aniversari amb diversos actes. En l'acte central va anunciar la creació d'un Pla de Protecció per regular els úsos i la gestío, un document pendent des dels seus inicis. El parc es va crear emmig d'una mobilització ciutadana i envoltat de polèmica, però ha estat una eina decisiva per a la transformació de la consciència col.lectiva, cada cop més medioambientallista, a banda de regular la protecció dels múltiples espais protegits de la princiapl zona humida de Catalunya, i una de les més importants del món per al convenni Ramsar. El Parc Natural del Delta de l'Ebre, creat el 1983 a partir d'una mobilització ciutadana, ha estat una peça clau en la transformació de la consciència ambiental de la regió. Durant els anys 2023 i 2024, va celebrar el seu 40è aniversari amb una sèrie d'actes commemoratius, entre els quals destaca l'anunci de la creació d'un Pla de Protecció per regular els usos i la gestió del parc, un document pendent des dels seus inicis. Aquesta iniciativa és fonamental per a garantir una gestió eficient i sostenible del parc, regulant els usos del sòl i les activitats humanes dins d'una de les zones més fràgils i valuoses d'Europa. Al llarg d'aquests 40 anys, el Parc Natural del Delta de l'Ebre ha estat essencial per preservar els múltiples espais protegits d'aquesta àrea, la qual és considerada una de les zones humides més importants del món, tant a nivell ecològic com per la seva rellevància en el conveni Ramsar. Aquest èxit de conservació ha estat possible gràcies a un treball conjunt entre les administracions, les entitats locals i la ciutadania, que han fet del parc un símbol de la protecció mediambiental i un motor de sensibilització per a les generacions futures. El parc ha permès una millora substancial en la qualitat de vida dels habitants de la zona, creant noves oportunitats en sectors com el turisme sostenible i l'educació ambiental. Les activitats de sensibilització i les visites al parc han afavorit una millor comprensió de la importància dels ecosistemes naturals i han fet créixer el suport social per a la protecció del Delta.

2n. FINALISTA. Els paisatges feréstecs i canviants i els racons inaccessibles caracteritzen aquest espai natural, que combina els relleus càrstics, formats per barrancs profunds, cingleres, tarteres i rasclers, amb extensos boscos, matollars mediterranis i pastures de muntanya. 35.050 hectàrees de Parc Natural El Parc Natural dels Ports és una de les àrees naturals protegides més importants i extenses de Catalunya. Va ser declarat espai de protecció especial l’any 2001, per preservar els seus valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals. En l’àmbit europeu, ha estat designat Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i Zona especial de conservació (ZEC) que conté més de 30 hàbitats d’interès comunitari, per la qual cosa forma part de la xarxa ecològica europea Natura 2000. Des de 2013, està inclòs a la zona nucli de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Alguns projectes en curs destacables Projecte Life Red Bosques_Clima, la reintroducció del voltor negre, el compromís amb el territori a través de la Carta Europea de Turisme Sostenible, el foment de l’artesania i dels productes agroalimentaris amb el distintiu Fet al Parc, l’apropament a la natura en directe per mitjà de càmeres web, el desplegament de 37 itineraris senyalitzats des de les àrees de lleure i altres equipaments, l’oferta d’activitats d’educació i sensibilització ambiental de lleure i en les escoles de les quatre comarques de les Terres d’Ebre. Boscos madurs, els més resilients al canvi climàtic Per la seva importància, els boscos dels Ports han estat seleccionats per projectes de finançament europeu, com el LIFE RedBosques_Clima. Aquest projecte té per objectiu final augmentar la capacitat d’adaptació dels boscos al canvi climàtic. Promou l’elaboració d’eines, l’aplicació d’aquestes en casos pilot i la seva replicabilitat, de forma participativa, amb la implicació del conjunt de propietaris públics i privats. Reintroducció del voltor negre El voltor negre (Aegypius monachus) és una de les quatre espècies de voltor a Europa, junt amb el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany. A finals de 2024, han arribat els primers sis exemplars de voltor negre per al projecte de reintroducció al Parc que durant els propers cinc anys preveu alliberar una cinquantena d’exemplars i recuperar aquest rapinyaire als Ports. Una destinació familiar compromesa amb el turisme sostenible El Parc Natural dels Ports és una destinació de turisme familiar amb un fort compromís amb el turisme sostenible reconegut per EUROPARC mitjançant la Carta Europea de Turisme Sostenible – CETS, que el parc va aconseguir al 2022. Al 2024 s’hi van adherir les primeres 17 empreses. Cada any, rep uns 250.000 visitants que experimenten un contacte molt autèntic amb la natura. Recomanem visitar els seus nou pobles, informar-se en un dels centres de visitants i punts d'informació, apropar-se a una de les àrees de lleure i caminar per algun dels 37 itineraris senyalitzats. El projecte Fet al Parc Amb el projecte Fet al Parc fem valer l'artesania i els productes agroalimentaris del Parc Natural dels Ports, creem espais de trobada entre aquests sectors professionals i els agents turístics. Els nius en directe i l’oferta d’educació ambiental Després de sis anys de seguiment en directe en un niu d’àguiles calçades, al 2023 vam instal·lar la webcam en un niu d’àguiles marcenques. A banda d’aportar dades molt interessants per al seguiments d’aquestes espècies, cal destacar el vessant educatiu, divulgatiu i sensibilitzador que hem aconseguit obrint aquestes finestres al món. Per últim, cal fer esment de l’oferta d’activitats d’educació i sensibilització ambiental per a l’agenda de lleure i el programa adreçat a les escoles de les quatre comarques de les Terres d’Ebre, que arriba a més de 6.000 alumnes cada any.

4t. CLASSIFICAT Un dels punts d'interès imprescindibles de les Terres de l'Ebre és la Via Verda, un camí que recorre el territori de nord a sud i que et permetrà conèixer el paisatge i els diferents pobles a peu, en bicicleta o a cavall. La Via Verda transcorre per l'antiga via fèrria de la Vall de Zafán que unia l'Aragó amb el Mar Mediterrani, i que va estar en funcionament durant 31 anys, tancant-se definitivament el 17 de setembre de 1973. Destaca per la seva bellesa el traçat de la Terra Alta, de 27 km. El traçat que transcorre per la comarca del Baix Ebre et permetrà conèixer llocs espectaculars com l'antiga estació del ferrocarril de Benifallet, ara convertida en restaurant amb algunes habitacions disponibles per a passar la nit. Arribats a Tortosa, podrem visitar el patrimoni monumental d'aquesta ciutat que disposa d'un carril bici que uneix les poblacions de Tortosa amb l'Aldea per una antiga carretera. Està executant-se al 2024 la connexió del carril bici amb la població de Deltebre (Parc Natural del Delta de l'Ebre) i la desembocadura del riu Ebre, amb continuitat d'Amposta a la Ràpita seguint el canal Carles III. Al Montsià també és interessant explorar la via que uneix Amposta amb Sant Jaume d'Enveja i que se situa paral·lela al riu Ebre.

5è. CLASSIFICAT Celebració dels 50 anys. Té un recorregut total de 510 metros, amb uns 9,82 metres de desnivell. Destaca per el gran volum de formacions que té, especialment les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants formacions, a voltes estrambòtiques, on l'imaginació del visitant descobreix éssers fantàstics. La Cova Meravelles es va descobrir al 1968, turísticament se'n visiten 200 metros. Les Coves Meravelles de Benifallet han estat un tresor natural i turístic de les Terres de l'Ebre durant més de 50 anys. Durant els anys 2023 i 2024, les millores implementades han consolidat la seva rellevància com a punt d'interès sociocultural i han afavorit la millora de la qualitat de vida de la comunitat local. Entre aquestes accions destaca la restauració de camins, la millora de l'accessibilitat, la senyalització informativa i la creació de zones de descans, finançades per la Diputació de Tarragona. A més, les Coves Meravelles han estat declarades Bé Cultural d'Interès Local, subratllant el seu valor històric i cultural. Aquestes millores, juntament amb la celebració de visites guiades i activitats educatives, han incrementat el turisme i beneficiat els establiments locals. Així mateix, la visita a les coves és una experiència única per descobrir les formacions geològiques excepcionals, com les excèntriques, i ha fomentat la sensibilització ambiental, creant un impacte positiu en l'economia local.

6è. CLASSIFICAT L'associació Grup EbreRecerca, inicialment (2003) es va anomenar Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre". Es regula pels seus estatuts amb els fins de: 1.- Recerca científica en tots els aspectes relacionats amb les Ciències Naturals i Experimentals; 2.- Donar difusió de les recerques; 3.- Fer cursos de formació i ensenyament. En queda exclòs tot ànim de lucre. Han editat una desena de llibes i múltiples sobre temes inèdits, i han difòs també una llarga quantitat de col.laboracions i articles. Ebre Recerca ha estat una entitat essencial per al desenvolupament científic, cultural i social de les Terres de l'Ebre, especialment durant els anys 2023 i 2024. Aquesta iniciativa ha promogut la investigació i la innovació en diverses disciplines, contribuint a la millora del coneixement i la col·laboració entre institucions. Un dels seus principals assoliments ha estat la creació de premis i beques com el "Premi Treballs de Recerca CERE 2023", que va premiar un treball sobre els flixancos als camps nazis, i el "XV Premi de Treball de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d'Ebre", que ha fomentat la recerca entre els joves sobre la història i els reptes actuals de la comarca. A més, la II Jornada de Recerca dels Residents de les Terres de l'Ebre va reunir a més de 80 professionals de la salut per compartir els seus treballs, promovent així la col·laboració entre els investigadors locals. Ebre Recerca ha organitzat també activitats formatives per als professionals de la salut, com els cursos de formació de les Unitats Docents Tortosa - Terres de l'Ebre, per actualitzar els coneixements en recerca i pràctiques mèdiques. La seva tasca no es limita a la recerca científica, sinó que també ha estat clau en la promoció de la cultura científica entre la comunitat, organitzant activitats que fomenten l'interès per la ciència i la recerca. Així mateix, ha impulsat col·laboracions entre institucions locals i ha creat xarxes de suport per als investigadors, millorant la capacitat de la regió per generar coneixement.

GUANYADOR. ARTURO GAYA IGLESIAS. Tortosa 1956. Músic i periodista. Premi Nacional de Cultura i Premi Joan Amades, amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. 27 discos i 2600 concerts. S’inicia el 1977 amb La Cucafera, en la darrera època històrica del moviment de la Nova Cançó. Difusor d’Ovidi Montllor, Pete Seeger i Abu Bakr al-Turtuxí. També ha cantat a Enric Casasses, Salvador Espriu, Gerard Vergès o Zoraida Burgos. Impulsor de l'assignatura de Cant Popular a Catalunya. Entre l’obra escrita, ‘L’Ebre. 50 raons per estimar-lo’, 'L'Ebre, un riu que fa pujada', ‘Lo bou de l’illa i el retorn a Creta’. Els seus inicis en el món de la música es remunten al 1977 amb La Cucafera, en la darrera època històrica del moviment de la Nova Cançó Catalana. En els anys següents se succeeixen Vapor Anita, La Baldufeta, Lontainers i Delirios. El 1992 funda el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb els quals dona a conèixer la catalanitat de la jota, obtenint el Premi Nacional de Cultura 2015 i el Premi Joan Amades 2013 de Cultura Popular Des del 2011, com a cantautor, divulga les obres d'autors com Ovidi Montllor, Enric Casasses i Pete Seegel i n'impulsà el seu centenari a Catalunya. També ha posat música a poetes com Salvador Espriu. En l'àmbit docent, és el creador de l'assignatura de Cant Popular a Catalunya i mestre de Folklore per l'AMTP. L'any 2006 va pronunciar la lliçó inaugural a la Universitat Rovira i Virgili on també ha participat en activitats formatives de postgrau, impulsant el 2012 la creació de l'Aula de Músiques de la Terra (Centre d'Interpretació de la Jota a les Terres de l'Ebre). Entre la seva obra escrita, hi ha els llibres L'Ebre. 50 raons per estimar-lo, L'Ebre, un riu que fa pujada, Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, la narració curta Lo bou de l'illa i el retorn a Creta, i cinc llibres de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les Trobades de les Egipcíaques van publicar el 2013 la seua comunicació «La influència de la cultura àrab en la música tradicional catalana» pronunciada al CSIC de Barcelona

1r. FINALISTA. El doctor Joan Lluís Borràs Balada (Tortosa, Terres de l’Ebre, 1948) va ser distingit amb el Premi Valor Ebrenc 2023, un guardó instaurat pel setmanari l’EBRE amb motiu del seu vintè aniversari i que va ser lliurat l'1 de març de 2024. El doctor Borràs va rebre ara fa un any la medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya. En l’actualitat és el director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud. L’any 1979 va impulsar la creació del Servei d’Oncologia a l’Hospital Sant Joan de Reus i també el Registre de Càncer de Tarragona. Va ser cofundador de la Lliga Contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és especialista en Medicina Interna i especialista en Oncologia. El Dr. Joan Lluís Borràs Balada va rebre al Palau de la Generalitat, la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Aquesta distinció honora les persones i entitats que com ell han destacat de manera significativa pels seus serveis envers el progrés i la millora de la sanitat. El Dr. Borràs ha dedicat la seva vida professional a l’atenció oncològica, a la seva organització i gestió, a la docència i a la recerca, des d’una perspectiva de territori (de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre). En aquest sentit, el 1979 va crear el Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i també va col·laborar en la gestió del propi hospital com a director mèdic (1989-1991) i com a sotdirector mèdic (1994-1998). De la seva formació professional i acadèmica destaca la seva tesi doctoral (Incidència del Càncer a Tarragona, 1980-1989), fruit de la recerca epidemiològica a partir del Registre de Càncer de Tarragona (RCT), que ell va fundar i del qual en va ser el director (1980-2008). Aquest va ser el primer Registre de Càncer de Catalunya amb dades de base poblacional des de 1980, i reconegut per l’OMS (1985: Cancer Incidence in Five Continents). A nivell estatal, va ser el tercer, després de Navarra i Saragossa. A la Universitat Rovira i Virgili ha estat professor associat (1994-1998) i professor titular d’universitat durant 20 anys (1998-2018). El 2016 se li va concedir el reconeixement d’excel·lència docent. Durant aquests anys, més de 2.000 estudiants s’han format a la seva assignatura d’oncologia. Respecte a la recerca i producció científica i acadèmica, és autor de 115 publicacions científiques en revistes i llibres, nacionals, estatals i internacionals. Ha estat director de set tesis doctorals cum laude i ha estat responsable de diversos grups de recerca a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i a la Universitat Rovira i Virgili. Dins les fites assolides des de la creació del Servei d’Oncologia, l’actual IOCS, ha liderat l’estructuració d’un centre monogràfic integral de càncer que comprèn oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, Unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques, Unitat de Psicooncologia, Unitat de Consell Genètic, Unitat de Recerca Clínica amb Gestió Específica de Nous Fàrmacs, Unitat de Patologia Molecular Oncològica i Unitat Administrativa i de Coordinació Oncològica d’Àmbit Territorial. Com a participació i coordinació al territori ha conduït la presència assistencial i de consultoria mitjançant un Servei Estès d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan Reus a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. També s’ha establert col·laboració amb l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el Pius Hospital de Valls. Quant a la seva presència institucional, ha estat president de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia (1996-1998), membre del Consell Assessor del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut (2008-fins a l’actualitat), i membre del Consell Assessor del Departament de Salut (2018-2021), entre d’altres. L’any 2008 rep el Premi a l’Excel·lència Professional per l’Il·lustre Col·legi de Metges de Tarragona. Des de la perspectiva d’implicació en la societat civil i amb els pacients, ha estat cofundador de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre (1993) i president entre els anys 2008 i 2020. Així doncs, el Dr. its de l’assistència, la docència i la recerca i la coordinació oncològiques a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, fidel a la defensa del seu territori: la Catalunya Sud. Defensor del català com a llengua científica i en l’àmbit de la salut, el 1980 va participar i impulsar l’XI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Reus.