Candidats

Empresari de referència de la restauració. La Família Miralles, 40 anys compromesos amb vosaltres La primera intenció és donar a conèixer aquesta terra al nostres clients i amics mostrant-los els racons més interessants i entranyables i al mateix temps agrair la seva amistat i confiança, sense la qual la nostra feina no tindria sentit. Infantesa, el vincle amb la terra. Joventut, l’aprenentage. Maduresa, la tranquilitat. L’any 1950 vaig nàixer al mas del Baubo, de la parella formada pel Ramón i l’Elvira que ja tenien dos fills: el Ramón i el Pepito. Em van posar Salvador i jo en dono gràcies. Dos anys més tard vingué la petita, Ma Elena. Des d’un bon principi ja vaig saber que la vida era dura i s’havia de treballar. A casa però no hi faltà ni l’alegria ni el menjar. Tothom feia el que li tocava per tirar endavant la família. Amb 6 anys ja portava un ramat d’ovelles i el meu germà un de cabres. Vaig aprendre totes les arts i tècniques de supervivència com havien fet tots els altres. La mare ens ensenya el que ella sabia en les llargues nits d’hivern a la vora del foc i amb llum d’oli, cresol n’hi diem. Al 1963 però la mare decidí marxar a viure al poble entre altres coses perquè la petita pogués anar a dependre de lletra. Al mas hi quedarem les ovelles, les gallines, els conills, els garrins.. i jo! Ja em veieu a mi tot sol, cuidant-los, cuidant-me, els guisats no eren molts, però com la fam aguditza l’enginy, em rellepava els dits amb els potatges que em feia.

La seva activitat ha anat lligada a la recerca i a la difusió del patrimoni a través de publicacions, exposicions i accions diverses, posant de relleu la identitat i el patrimoni en un sentit ampli. Va ser president del Centre d'Estudis de la Terra Alta, regidor de l'ajuntament d'Horta de Sant Joan, president de l'Ecomuseu dels Ports, secretari del Centre Picasso d'Horta, fundador de l'Associació de Veïns d'Horta i de l'Associació d'Amics de l'Ebre, impulsor del Parc Natural dels Ports, impulsor de la seu universitària a les Terres de l'Ebre, promotor de la Fescat d'estiu (jocs tradicionals) a Horta i de moltes altres iniciatives. Cites de Salvador Carbó: “El Congrés de Cultura Catalana a la Terra Alta va ser no res, va tenir poca incidència, però, els d'Horta vam jugar fort a través de l'associació de veïns (...), aleshores vam fer una trobada als Ports, reclamant la declaració del parc natural dels Ports (...) i s'inicià el projecte del Centre Picasso d'Horta." "La cultura és l'element clau per canviar la societat (...) M'he mogut amb l'objectiu de millorar aquesta societat, sense això no avançarem." "El Centre d'Estudis de la Terra Alta creat el 1981 tenia un butlletí, ara s'ha perdut. Aquí no teníem referències, no hi havia estudis (...) un camp desert, no hi havia res, sols un llibre que es deia les Notes sobre la història de Gandesa de mossèn Manyà i punto. Hi havia un gran buit, a altres llocs de Catalunya no era així, aquí partíem de zero." A les Terres de l'Ebre, a la Terra Alta, a Horta "Teníem un gran potencial, patrimoni i llavons calia donar valor (...) el camí bo era el nostre, estic satisfet perquè ho hem encertat, satisfet i cansat, de vegades que mires detrás i no hi veus a ningú, perquè pensa que tot aquest esforç l'hem fet gent dedicant temps lliure, que no hem estat professionals, dedicant diners de la butxaca, de vegades incompresos, sense gaires ajuts, està manca de suport polític que no hem tingut, penses que podríem haver anat més enllà." Aquesta entrevista fou enregistrada a Horta de Sant Joan, el 3 de juliol de 2018.

GUANYADORA. Llicenciada en Sociologia i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB. Màster en Estudis Europeus i Polítiques Públiques de la UE, a la London School of Economics and Political Sciencie. Funcionària de la Unió Europea experta en cooperació i integració regional. Ha estat a les delegacions de la UE a Nicaragua, per a tota centreamericà, Ghana, Turquia (cap de secció d’ajuda econòmica per als refugiats) i Camerun (cap de l’equip de Govern a l’ambaixada). Emma Clúa és una sociòloga de referència i una experta reconeguda en cooperació internacional i integració regional. Amb una formació acadèmica destacada, incloent un màster en Estudis Europeus i Polítiques Públiques de la London School of Economics, ha dedicat la seva carrera a treballar per a la millora de les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible. Des de la seva posició al Departament d’Exteriors de la Unió Europea, ha estat responsable de liderar projectes clau a nivell internacional. Durant els anys 2023 i 2024, la seva tasca s’ha centrat en la cooperació econòmica i l’ajuda humanitària a regions com Turquia, Camerun, Ghana i Nicaragua, amb una gran incidència en l’ajuda a refugiats i a zones vulnerables. Clúa ha desenvolupat la seva carrera en diverses delegacions de la UE, on va liderar equips en àmbits tan diversos com la gestió de refugiats a Turquia i la coordinació de projectes de desenvolupament econòmic i social a Ghana i Camerun. La seva tasca ha estat reconeguda per la seva capacitat per gestionar projectes multinacionals i per la seva visió estratègica a llarg termini. A través de la seva tasca incansable, ha promogut la cohesió social i l’estabilitat en regions afectades per conflictes i crisis humanitàries, establint ponts de cooperació entre la Unió Europea i països d’arreu del món.El seu compromís amb el desenvolupament global i la integració regional ha tingut un impacte directe en les vides de milers de persones. Emma Clúa ha demostrat, no només el seu lideratge en el món de la cooperació internacional, sinó també una visió innovadora per millorar la qualitat de vida de les comunitats més vulnerables i enfrontar els desafiaments globals amb determinació i eficàcia. El seu exemple és una mostra de dedicació, competència i passió per la feina ben feta.

1r. FINALISTA. Alba Llop-Gironés: infermera i doctora en salut pública. Investigadora i Consultora per a organitzacions internacionals en política sanitària i salut global. Em vaig formar en Infermeria i vaig fer la meva especialització en Salut Maternoinfantil (2012). La meva formació acadèmica inclou un Màster en Salut Internacional (2013), diplomat en Salut Pública (2015) i sóc doctor en Salut Pública (2018). Una investigadora de mètodes mixts i durant la seua carrera professional he investigat i produït articles i informes científics sobre l'equitat en l'accés i la qualitat de l'assistència sanitària, infermeria, SRMNCAH, gènere, sistemes d'informació sanitària, M&E i polítiques de salut per a països europeus i africans. Actualment és investigadora del Grup de Recerca de Desigualtats en Salut - Xarxa de Condicions Laborals (GREDS-EMCONET, UPF) i consultora de l'Oficina Regional de l'OMS per a Europa.

2n. FINALISTA. Investigador sobre el canvi climàtic, amb el doctorat fet a Suècia. Estudia els impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes terrestres de l’Àrtic. Intenta millorar les prediccions d’aquests impactes per entendre com funcionen certs processos dels ecosistemes i així poder millorar els models que s’utilitzen per fer estimacions dels futurs canvis en els ecosistemes. Dídac Pascual Descàrrega, originari de La Fatarella, és un investigador destacat en l'àmbit del canvi climàtic, amb una carrera internacional que l'ha portat a Malmö (Suècia). Al llarg de 2023 i 2024, ha continuat el seu treball pioner sobre els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres de l'Àrtic, amb l'objectiu de millorar les prediccions sobre aquests canvis. La seva recerca se centra en processos ecològics que ajuden a perfeccionar els models utilitzats per estimar futurs impactes, un treball que és fonamental per comprendre els efectes del canvi climàtic en zones vulnerables com el delta de l'Ebre. La seva formació inclou un doctorat a Suècia, i els seus estudis tenen un impacte directe en la conservació de sistemes naturals que, com el delta de l'Ebre, estan experimentant transformacions dramàtiques a causa del canvi climàtic. A través de la seva recerca, Dídac aporta coneixement essencial que pot ajudar a desenvolupar estratègies d'adaptació per als ecosistemes de la nostra comarca. El seu reconeixement com a expert global posa en valor el paper de la regió en la ciència del canvi climàtic.

Nascut a Batea, va estudiar Geologia a la Universitat de Barcelona (UB) entre 2005-2010. El màster en Tectònica a Mèxic (2012-2014), i el Doctorat en Vulcanologia a El Salvador (2014-2018). Mentre era estudiant va fer estàncies acadèmiques a Brasil, Estats Units i França. Després va tornar a viure a Europa passant per Anglaterra on va fer un Postdoc a la Universitat d’Oxford (2019-2021), fins que el Covid i el Brexit el van empènyer a marxar. L’Àngela (la seva companya de viatge italiana) i ell, junt al recent nascut Leonardo, es van mudar a Itàlia, on ha conclòs exitosament el projecte PÜSKÜRÜM (2022-2024) a la Universitat de Roma (Sapienza). El PÜSKÜRÜM estudia el vulcanisme de Turquia, i va ser finançat pel programa d’excel·lència científica Marie Curie, de la Unió Europea. Durant els últims dos anys (2023-2024) he publicat articles científics d’alt impacte i ha actuat de revisor per importants revistes (com el grup Nature). Dona classes de Vulcanologia i Geotèrmia a la Sapienza, i de Geocronologia a la Universitat de Marsella (França), al curs internacional que va organitzar amb col·legues francesos, alemanys i belgues. A l’Octubre d’aquest any 2025 donarà classes al curs de vulcanologia d’Olot i La Palma. Ha supervisat tesis de Doctorat i de Màster. Ha organitzat sessions a importants congressos internacionals com la Unió de Geociències Europea (EGU 2024, a Viena) o workshops al congres dels Estudis del Quaternari (INQUA-2023). El passat Novembre 2024 va ser premiat per la millor recerca científica (fotos adjuntes) de la categoria en Vulcanologia, Mineralogia, Planetologia i Geoquímica, al congres de la Unió de Geociències del Mediterrani (MedGU) que es va celebrar a l’edifici històric de la UB (Barcelona), i on va ser guia de guia de l’excursió als volcans de la Garrotxa (Pirineus). A més, organitza activitats científico-socials com a vulcanòleg i com a vice-president del casal català de Roma, col·labora amb RAB radio al programa Món Verd. També va ser entrevistat al Canal TE, i altres mitjans de comunicació italians, salvadorenys i californians. L’any passat (2024) va començar un nou projecte científic on estudia la historia vulcano-climàtica de la Patagonia Nord (a Xile), on va preparar un vídeo introductori per als estudiants d’escoles rurals de la zona, on parlava dels seus orígens (Batea, poble de l’antiga Ilercavonia) i sense saber-ho, va posar la primera pedra per ser nominat al millor Ilercavó pel món.

Enòloga. És investigadora docent a la Universidad Autónoma de Chile. La seua tesi doctoral, a la URV, es titula: "Influència de la maduresa del raïm i de certes pràctiques vitivinícoles sobre el color, els compostos fenòlics i els polisacàrids del vi negre". I aquest és el resum: "La maduresa del raïm exerceix una gran influència sobre la composició química del vi negre, cosa que alhora condiciona severament propietats organolèptiques com el color, l'astringència i l'amargor. L'enorme heterogeneïtat del raïm, així com la variabilitat dels factors que condicionen el procés de maduració i que poden conduir a una maduresa inadequada, van en detriment de la qualitat dels vins negres d'alta gamma. Per tal de pal·liar els efectes de la maduresa inadequada, s'ha assajat el potencial de certes tècniques vitivinícoles per incidir positivament en la composició química del vi negre. Les quatre pràctiques vitivinícoles testades durant l'elaboració d'aquesta tesi doctoral (control del temps de maceració, selecció de baies en funció de la seva mida, aclarida de fruits i desalcoholització parcial), s'han revelat com a eines eficaces per modular la composició química del vi negre en compostos fenòlics i polisacàrids, millorant així atributs sensorials tan importants com el color, l'astringència i el amargor del vi". Mariona Gil Cortiella, enòloga nascuda a Horta de Sant Joan, ha destacat en el món del vi amb una tesi doctoral a la URV sobre la influència de la maduresa del raïm en els vins negres. La seva recerca, centrada en l'impacte dels processos vitivinícoles en la qualitat del vi, ha estat fonamental per a la millora de la qualitat dels vins d'alta gamma. Durant els anys 2023 i 2024, ha ampliat els seus coneixements a Xile, on exerceix com a investigadora docent a la Universidad Autónoma de Chile. Aquí, ha continuat aprofundint en tècniques per optimitzar els atributs sensorials del vi, especialment el color, l'amargor i l'astringència. El seu treball no només té un impacte científic, sinó que també vincula la tradició vitivinícola de la nostra comarca amb la investigació d'avantguarda. La seva experiència a Xile, un dels països amb una gran tradició vinícola, li ha permès enriquir el seu enfocament i aportar noves perspectives a la viticultura a la regió. El vincle entre la seva recerca i el desenvolupament de l’enologia a l’Ebre és una clara mostra de com la nostra comarca pot ser un pol de coneixement en la indústria del vi a nivell global.