Candidats

GUANYADOR. Grupo Arcoiris és un grup cooperatiu amb seu a Val-de-roures (Terol) dedicat a la producció ramadera i agroindústria alimentària. Aglutina 450 socis ramaders de les províncies de Terol, Saragossa, Castelló i Tarragona, i compta amb més de 170 integrats amb explotacions a petits municipis del mateix territori. El grup ha tancat l'exercici 2024 amb 667 empleats directes, un centenar dels quals han crescut els últims dos anys. Entre els anys 2021 i 2024 ha realitzat inversions per valor de 21 milions d’euros. SOSTENIBILITAT ECONÒMICA L'activitat duta a terme pel Grup Arcoiris es configura com un model cooperatiu circular que abasta totes les fases del cicle productiu de les espècies porcines i canícules. Això inclou el desenvolupament genètic, la fabricació i distribució de pinsos, el control sanitari veterinari, la producció ramadera, el sacrifici, especejament, l'elaboració de productes carnis, així com la comercialització de productes frescos, elaborats i curats. A més, aquest procés productiu es complementa amb una sèrie d'empreses de serveis que faciliten la gestió administrativa (gestories, corredories d'assegurances, etc.), serveis auxiliars relacionats amb l'activitat ramadera (gestió de fems, planta de bioresidus, agència de transport, etc.) i la comercialització de productes finals (xarxa de botigues físiques, plataforma de venda online). El seu volum de producció en porc, presenta aquestes xifres: - 29.000 tones, sacrifici - 400.000 canals anuals - 130.000 pernils - 200.000 quilos de llom curat - 86.000 quilos d’embotits i elaborats El seu volum de producció en conills és aquest: - 298.000 dosis seminals per any - 1.200.000 canals anuals El Grupo Arcoiris destaca perquè està basant el seu creixement en un clara aposta per la sostenibilitat social, fins i tot ple davant del creixement econòmic. Aquesta estratègia li permet generar valor al territori i contribuir en la mesura del possible a pal·liar el fenomen de la despoblació. Per tant, té molta cura en prioritzar i establir un sistema d'integració ramadera que possibilite el manteniment d'explotacions de caràcter familiar. Al sector ramader, un dels fonamentals per al manteniment de població al medi rural, la manca de relleu generacional és un handicap amb què es troben territori i empreses, i allò que intenta el model cooperatiu de Grup Arcoiris consisteix en, no només mantenir l'ocupació en aquestes explotacions de petits municipis de tot el territori, sinó també en generar un valor afegit amb la transformació agroindustrial, per acabar creant nous llocs de treball estables i de qualitat.

En els darrers anys, hem fet un salt qualitatiu amb inversions estratègiques en infraestructures digitals i ampliacions de servei. Hem completat el desplegament de la xarxa de fibra òptica en més de 100 municipis de Terol, millorant la connectivitat rural i reduint la bretxa digital. Paral·lelament, hem reforçat la nostra divisió d’IoT amb solucions per a Smart Cities, Smart Agro i Indústria 4.0, liderant projectes de sensorització per optimitzar recursos i reduir l’impacte ambiental. Amb més de 70 anys d’història i tres generacions d’experiència, hem evolucionat des d’un negoci familiar d’electricitat fins a una empresa capdavantera en telecomunicacions i tecnologies avançades. Comptem amb un equip de 30 professionals compromesos amb la innovació i el desenvolupament territorial. Aposta per la Innovació Hem impulsat projectes de digitalització per a pimes i administracions, amb solucions d’automatització, visió artificial i gestió intel·ligent de dades, contribuint a la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Reptes i Oportunitats El nostre enfocament en sostenibilitat es reflecteix en iniciatives com la sensorització de contenidors de residus per optimitzar rutes de recollida. Mirant al Futur Ens centrem en consolidar la nostra presència al territori, potenciant la innovació tecnològica i desenvolupant noves solucions que responguin als reptes de la digitalització i la sostenibilitat en l’entorn rural. Empresa de Telecomunicacions amb més de 30 anys d'experiència al sector, oferim un gran ventall de solucions tecnològiques en xarxes de dades, fibra òptica, WIMAX, WIFI, videovigilància, alarmes, centraletes de telèfon, repetidors de telefonia mòbil, reemissors de televisió, informàtica professional, audiovisuals, control d'accés. Som distribuïdors Oficials del grup MasMovil i tenim presència física a la província de Terol a través de 3 botigues, ubicades a Valderrobres, Alcanyís i Terol, on assessorem empreses i particulars sobre les millors tarifes d'internet, mòbil i telefonia fixa, el nostre objectiu és proposar solucions als problemes i necessitats dels nostres clients. A través de la xarxa de fibra i WIMAX d'Embou-MasMovil donem connexió al 98% del territori Aragonès amb velocitats des de 30Mb a 300Mb, a més amb la nostra solució d'internet via satèl·lit arribem a qualsevol racó del territori. A Puyo Àrea Tecnològica centrem gran part dels nostres esforços a les zones rurals. Els nostres comercials assessoren les comarques, els ajuntaments i els ciutadans dels pobles, sobre les nostres solucions tecnològiques, connexions d'internet i telefonia perquè la bretxa digital rural desaparegui del nostre territori.

Hotel amb 8 habitacions i restaurant per a events que valora viure sense pressa. Un hotel familiar, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, proveït d'ascensor, accés a Internet (wi-fi), sala d'estar amb chimenea, bar amb terrassa jardí junt al riu. Ideal per a famílies. I sene televisor.

Des de 1922 | 101 anys d'històries. Continuem treballant i oferint el nostre restaurant com si es tractés de casa nostra. Els temps han canviat, però l'amor per la cuina, per les persones i pel producte de qualitat mai no ho farà. Com va dir el Yayo Enrique el 1970: “No he fet calers però sí molts amics”. Us donem la benvinguda a Fonda Alcalá, un lloc on han passat milions de persones i que guarda històries i experiències molt boniques. Benvinguts a Calaceit i la seva gastronomia. Gaudiu!

CAFOVA 2001 SL neix en primera instància (2001) com una empresa dedicada a la gestió agrícola, posteriorment ja l'any 2015 reorienta la seva activitat i mitjançant la compra d'edificis singulars a Valderrobres (Matarranya) centra la seva activitat principal en la rehabilitació i posterior gestió turística, contribuint a la consolidació de l'arquitectura rural de Terol, així com la promoció del turisme de qualitat a la comarca del Matarranya i la consolidació d'ocupació, amb l'objectiu subsidiari de frenar la despoblació a aquest territori. Any 2016. Compra i rehabilitació d'edifici en ruïnes al carrer la Pau 16 de Valderrobres. Actualment, El Racó de Valderrobres apartaments rurals al nucli antic de Valderrobres. Contractació de 3 persones. Any 2018. Compra i rehabilitació d'edifici abandonat al carrer la Pau 14 de Valderrobres. Actualment, Casa Pilaretes que acull grups al centre del nucli antic de Valderrobres. Any 2019. Compra de la Fàbrica de paper Gaudó / de les faixes al terme municipal de Valderrobres. Fàbrica abandonada des de feia 15 anys. Comença la tramitació de la rehabilitació. Any 2021. Rehabilitació de la fàbrica Gaudó / de les faixes a través d'autònoms i empreses del Matarranya, Alcanyís i Terres de l’Ebre. Any 2022. L'11 de juny en un temps rècord s'inaugura SOMNIFABRIK HOTEL VALDERROBRES. Hotel de 4 estrelles superior de 14 habitacions amb el Restaurant Somiar, Spa i esdeveniments al Matarranya. Any 2023. La cadena hotelera RUSTICAE premia a Madrid el projecte del Matarranya com a millor iniciativa empresarial hotelera i el presenta davant dels seus associats com a recent cas d'èxit hoteler. Actualment CAFOVA 2001 SL té contractats de forma directa a 13 persones del Matarranya i el Baix Aragó i en moments puntuals pot arribar a una contractació puntual de 25 persones segons esdeveniment i temporada. CAFOVA 2001 s'abasteix principalment de productors i mà d'obra del seu entorn com a filosofia empresarial. 2: Nom, cognoms i càrrec (o titulació), del màxim/s responsable/s: Jordi Boronat Ferré. Psicòleg. CEO de CAFOVA SL Trajectòria lligada a l’administració públIca exercint com a Director de l’escola taller que va rehabilitar l’edifici del Consell Comarcal del Baix Ebre y posteriorment psicòleg en el departament de protecció a la infància del mateix CCBE. Compatibilitzà la seva professió amb 20 anys de servei públic a l’Ajuntament de Santa Bàrbara a través de diverses regidories i essent l’Alcalde durant 8 anys. Posteriorment comparteix sociatge a CAFOVA SL i comença l’any 2015 la rehabilitació de diversos edificis històrics a la capital del Matarranya. Valle Campo Forner. Economista. CEO de CAFOVA SL Treballa durant 6 anys a la multinacional americana Aquaservice, de la qual esdevé directora comercial de Catalunya. L’any 2006 passa a formar part de l’empresa familiar Campo SA i desenvolupà l’àrea comercial de subministrament a domicili de carburants que s’allargà fins el 2020. L’any 2015 comença tanmateix la reorientació de l’empresa CAFOVA 2001 SL i a través de la compra d’un edifici al casc antic de Valderrobres, es teixeix el nou entramat constructiu i turístic que significa El Racó de Valderrobres, Casa Pilaretes i Somnifabrik dedicat actualment a l’allotjament, restauració i esdeveniments a la capital del Matarranya.

GUANYADOR. Fundada el 1989. Qualitat, Tradició i Servei. De la unió de quatre empresaris del sector porcí, i basant-se en la qualitat de la seva matèria primera, neix Jamones Peñarroya com a empresa de transformació i assecat. Des del començament s'aposta per l'alimentació natural i l'encreuament de races Duroc i Landrace-Large White, que permet obtenir un Pernil de Terol i derivats de gran qualitat. Pernils Peñarroya, S.L. ha estat la primera empresa de la província de Terol, a segellar la primera paleta amb l'estrella Denominació d'Origen. El nostre principal producte és el PERNIL, el qual comercialitzem sota dos distintius. El pernil emparat per la Denominació d'Origen “Pernil de Terol” amb la marca PERNILS PEÑARROYA, sempre amb una curació superior a 18 mesos. I el pernil Gran Reserva i Celler amb la marca “PENYA- PERNIL”, sempre amb una curació superior a 16 mesos.

Olis amb empremta. Diezdedos, un elixir daurat d'oli d'oliva verge extra amb petjada, AOVE, és el resultat d'un curós procés artesanal sota la metodologia de l'agricultura ecològica. Des de la recol·lecció primerenca fins a l'extracció, cada pas es fa amb cura per preservar les propietats naturals de l'oliva. Aquest oli d'oliva verge extra s'obté mitjançant tècniques d'extracció avantguardistes, d'acord amb els estàndards exigents de l'agricultura ecològica, assegurant la conservació de les seves propietats organolèptiques i nutritives. La seva qualitat excepcional ha estat reconeguda internacionalment amb guardons d'or i plata al Concurs Prix Epicures de París 2018 i tres Gold Awards a la Dubai International Olive Oil Competition 2021, entre altres prestigiosos premis.

PRODUCTE ARTESANAL. TRADICIÓ DE QUALITAT. Quatre generacions han transportat als més variats paladars, des del sabor autèntic del pa a les més delicioses receptes de rebosteria i pastisseria. La creació artesana i respectuosa de receptes heretades dels nostres avantpassats es conjuga amb la innovació. Pa de triple fermentació o pa rústic, “Casquets a la paella”, mantegats, magdalenes, carquinyolis, “coques” salades i dolces, garapinyats, pastissos i pastissos personalitzats per a esdeveniments, figures de xocolata artesanals per a pasqua i una infinitat de productes que us faran la boca aigua... OFERIM PRODUCTES CERTIFICATS AMB LA QUALITAT RURAL, SENSE CONSERVANTS, NI COLORANTS.

Elegància i Tradició. Espumosos de qualitat elaborats a Fórnoles BayodBorrás som un petit celler elaborador de vins escumosos de qualitat situat a la preciosa vila de Fórnoles, comarca del Matarranya (Terol). Els nostres escumosos estan elaborats de manera manual i totalment artesanal pel mètode tradicional del champegnoise. Com que la província de Terol no és zona de denominació d'origen “cava”, el nostre producte no es pot anomenar així, encara que segueixi el mateix procediment d'elaboració. Extraordinaris vins de qualitat, de bombolla fina i elegant.

FRUITS SECS GIL, S.L. és una empresa familiar, fundada el 1939, i especialitzada en l'esclofollada i comercialització d'ametlla. Ens dediquem a trencar ametlla a closca i vendre el gra a l'engròs. Som una de les esclosadores més productives i modernes d'Europa mantenint un nivell d'inversions constant per adaptar-nos a les necessitats del mercat. El nostre compromís és oferir als nostres clients la màxima qualitat en els nostres productes, per merèixer la plena confiança i poder continuar creixent junts. La relació amb els productors i proveïdors garanteix un producte fresc i controlat per complir les exigències dels nostres clients. La quarta generació familiar recull l'experiència acumulada amb el mateix compromís i seriositat que ha marcat la nostra trajectòria. Conegui'ns visitant la nostra web i estarem encantats d'atendre'l sobre qualsevol consulta que necessiti.

GUANYADOR. L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la defensa, promoció i la dignificació de la llengua i la cultura de la comarca del Matarranya i dels municipis de parla catalana del Baix Aragó. Va nàixer arran de la II Trobada Cultural del Matarranya, que va tenir lloc a la Freixenda al 1989, quan un grup d’hòmens i dones van veure la necessitat urgent de deixar de banda els localismes i treballar junts a nivell comarcal. Actualment l’ASCUMA compta amb prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural. Els objectius són: 1) L’estudi i la divulgació de la llengua catalana, la història, la geografia, la cultura i les tradicions pròpies de la comarca; i 2), el suport a la producció cultural, literària i artística dels seus associats. L’àmbit natural, però no exclusiu, d’actuació de l’ASCUMA comprèn tots els municipis catalanoparlants de la província de Terol i les poblacions de Maella, Favara , Nonasp i Faió de la província de Saragossa. Són 29 pobles i 16.000 habitants, a més dels segons residents. A partir de la comarcalització d’Aragó, els municipis del Matarranya han estat integrats en tres comarques diferents: 18 municipis han passat a formar la comarca del Matarranya (Llei 7/2002 de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya), els 7 de la Vall del Mesquí i del Bergantes han passat a la comarca del Baix Aragó (Llei 10/2002 de creació de la Comarca del Bajo Aragón) i els 4 municipis del Baix Matarranya han passat a la comarca del Baix Aragó-Casp (Llei 12/2003 de creació de la Comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp). El nostre àmbit d’actuació, el Matarranya i les valls del Mesquí i del Bergantes —un total de 29 municipis—, és un territori poblat des de ben antic. Sembla que els primers assentaments es remunten a l’Epipaleolític. Amb els ibers es creen molts poblats que després seran ocupats per les successives cultures que han dominat el territori i que també fundaran assentaments nous; els romans, els visigots i, sobretot, els àrabs. Durant l’època medieval i moderna, va haver-hi un fort creixement, del qual n’és testimoni la monumentalitat dels edificis de les nostres poblacions, algunes declarades conjunt historicoartístic. Aquesta riquesa ve donada, majoritàriament, per la important producció agrícola i per la seua situació geogràfica al bell mig de la Corona d’Aragó; la qual cosa, per un altre costat, l’ha convertit en escenari de nombroses confrontacions. Les guerres, juntament amb les diferents crisis del camp, frenen el desenvolupament d’aquesta zona i n’impulsen el despoblament, el qual s’inicia a finals del segle XIX i s’incrementa abastament amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura i, sobretot, amb la catastròfica gelada de l’any 1956. Per això, no és estrany trobar molts matarranyencs a Barcelona, principalment, però també a Saragossa i a l’estranger. A finals dels anys 70, s’inicia un procés de desenvolupament agrari i ramader i, des dels anys 90 del segle passat, emergeix amb força el turisme rural. Cal dir que a partir de llavors s’ha aturat el fort despoblament i el Matarranya ha començat a ser receptor de població. A aquesta zona és parla català des del segle XII, com a conseqüència de la repoblació de gent provinent principalment de les terres lleidatanes, després de la conquesta als àrabs de la zona. A començaments del segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, Felip V imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l’Estat. Malgrat perdre la sua situació de privilegi, el català continua sent pràcticament l’única llengua dels matarranyencs fins ben entrat el segle XX, tot i que amb una forta disglòssia: la llengua que s’utilitza a nivell oral i informal per més del 95 per cent de la població, és substituïda pel castellà a nivell formal i escrit. Tot i que als anys 80, amb la il·lusió de la democràcia, s’inicia un fort moviment cultural per la reivindicació de les llibertats i la llengua catalana, del qual és hereva l’ASCUMA, ni el primer Estatut d’Autonomia d’Aragó, ni l’actual van establir la cooficialitat del català i l’aragonès —l’altra llengua minoritària d’Aragó— encara que s’admet la denominació de llengües pròpies i històriques en la nova Llei de Llengües, aprovada per les Corts d’Aragó, el dia 17 de desembre del 2009. La història d’ASCUMA està farcida d’actes reivindicatius demanant la cooficialitat, tal com ho ordena la Constitució Espanyola.

El Festival Matarranya Íntim és un festival pioner a portar les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases particulars i espais singulars del medi rural aragonès, amb l'objectiu de dinamitzar el panorama cultural de la comarca del Matarranya de Terol i posar en valor la seva riquesa patrimonial. Apropa les arts escèniques d'avantguarda a les poblacions rurals d'aquesta comarca per donar visibilitat a la riquesa patrimonial. La seva primera edició es va celebrar el 2013 a Ràfals, localitat que passa aquest agost el relleu a Monroyo, en la setmana cultural s'allotja el Festival. Sorgeix com a extensió del ja consolidat festival valencià Cabanyal Íntim -projecte pioner a la Comunitat Valenciana en portar el teatre emergent a l'interior de les cases particulars-, nascut el 2011 per donar suport a la lluita d'aquest històric barri, amenaçat avui per l'enderrocament i la degradació. Organitzat per l´Associació Cultural i Gastronòmica La Barraca i la Comarca del Matarranya, el Festival Matarranya Íntim traça una ruta escènica de peces d'art a viu, de petit format i durada, dissenyades per a tothom els públics. La monumental vila de Calaceit, declarada Conjunt històric artístic, es desplega a la part oriental d´un petit turó situat entre els rius Algars i Matarranya. Considerada capital cultural de la comarca, ha estat refugi i lloc de naixement de múltiples artistes i intel·lectuals al llarg de la seva història. A la part alta de la localitat, al petit turó anomenat el Castell, és on se situa el nucli primitiu del poble, format al voltant de l'antic castell àrab, del qual no queden restes visibles, i del que deriva el topònim del poble qala' t Zaid que traduïm com a “castell dels Zaid”. L'entramat de carrers i carrerons, esquitxat per impressionants i nombroses cases pairals, juntament amb belles places i placetes, fa de Calaceite un poble on l'esplendor del passat llueix a cada racó. Del casc urbà cal destacar la Plaça d'Espanya, la Casa consistorial d'estil renaixentista, la sinuosa façana barroca de l'Església de l'Asunción, el carrer Maella i els portals-capella de Sant Antoni i del Pilar. El poble també compta amb un museu dedicat a la figura de l'il·lustre arqueòleg Joan Cabré (1882-1947). Altres punts d'interès situats als voltants de Calaceit són la Font de la Vila, l'ermita de Sant Cristòfol i el poblat ibèric del s.V aC, situat al turó de Sant Antoni.