Així ho va anunciar aquest dijous el director dels serveis territorials de Justícia, IsamelPiñas. Aquest banc ha de permetre creuar informació genètica dels familiars de desapareguts amb les restes humanes que es puguin trobar en fosses comuns o que apareguin en superfície per erosió dels terrenys. Malgrat que l’anàlisi i l’elaboració dels mapes genètics se centralitzarà a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, s’està treballant perquè la recollida de mostres a les Terres de l’Ebre es pugui fer a l’Hospital Verges de la Cinta de Tortosa i als Hospitals comarcals d’Amposta i Móra d’Ebre.
Paral·lelament també s’està definint el marc normatiu necessari perquè els forenses adscrits als centres hospitalaris del territori puguin fer les anàlisis antropològiques de les restes que es trobin en les fosses comunes de les comarques de l’Ebre.
Aquesta informació es fa facilitar aquest dijous al vespre en el marc dels actes dels 76è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys. Entre els diferents actes que es van dur a terme a la resta del país, Esquerra Republicana de Catalunya va organitzar a Tortosa el col·loqui «la identificació dels desapareguts, un repte conjunt».
El Govern ha posat en marxa campanyes per difondre el procediment que han de fer les famílies que vulguin facilitar les seves mostres d’ADN. Els interessats s’hauran d’inscriure al cens perquè es pugui iniciar el procediment per creuar el material genètic que es recuperi de les fosses, actualment s’estan geolocalitzant i catalogant a la Ribera d’Ebre, el Priorat o la Terra Alta. Fins ara, hi ha 5.000 famílies censades i 125 mostres d’ADN recollides, un treball previ que va fer el Banc d’ADN mentre no aconseguia que el projecte fos gestionat per l’administració pública.
